L'eina clau per frenar el racisme policial: un registre d'identificacions transparent

La identificació policial per perfil racial continua sent una pràctica habitual a l'Estat espanyol. Per cada persona blanca identificada, es registra 7,4 persones estrangeres, segons un estudi de SOS Racismo Catalunya realitzat el 2023. A més, el 80% de les persones racialitzades enquestades han estat detingudes més d'una vegada, sent les d'origen magribí o àrab les més afectades.

En aquest context, més de 400 organitzacions han decidit unir-se aquest dissabte, coincidint amb el Dia Internacional contra la Discriminació Racial, per exigir mesures urgents que posin fi al que qualifiquen sense embuts com "controls policials racistes".

"Estàvem prenent un cafè en una terrassa, hi havia diverses taules ocupades, però la Policia només va identificar els que semblàvem estrangers. Quan li vaig preguntar per què, em va dir que li semblava estrany que jo estigués prenent allà un cafè perquè feia fred", relata un jove colombià en un comunicat difós per les associacions.

No és una reivindicació nova, els col·lectius porten anys denunciant les "macroredades racistes" en barris multiculturals de les principals ciutats de l'Estat, i reclamant la fi d'actuacions policials desproporcionades, que en alguns casos acaben de manera tràgica. Així va passar amb Abderrahim, que va morir asfixiat a mans d'un agent de la Policía Municipal de Madrid que, en aquell moment, estava fora de servei, durant un intent de detenció pel robatori d'un mòbil. I, sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana, elDiario.es va difondre un vídeo sobre la mort de Haitam a Torremolinos, ocorreguda al desembre, després de rebre vuit descàrregues de Taser per part de la Policia. 

Les imatges, obtingudes de les càmeres del local i dels propis dispositius policials, mostren una intervenció que va durar al voltant de deu minuts, durant la qual l'home va ser colpejat, immobilitzat i sotmès a descàrregues, malgrat que no havia agredit als agents i repetia que anava a col·laborar perquè "no volia morir". Un informe encarregat per la família assenyala que la pressió sobre el seu coll i tòrax va ser un factor decisiu en la seva mort.

Les organitzacions -entre les quals es troba Red Acoge, Amnistia Internacional o IRIDIA- assenyalen que aquests no són casos aïllats ni malentesos puntuals, sinó una pràctica sistemàtica que marca a certes persones com a sospitoses tan sols pel seu perfil racial.

Les conseqüències no es queden en el moment de la identificació. Les parades, registres i batudes basades en perfil racial afecten la salut física i emocional dels qui les pateixen, obligats a justificar-se en espais públics on uns altres passen desapercebuts. "Per a les persones migrants, incloses les que estan en processos de regularització, les conseqüències poden ser dramàtiques perquè poden incloure l'expulsió o la dilació en l'obtenció de permisos de residència i treball si la Policia els para i els multa o se'ls imposa algun tipus de sanció", denuncien.

Documentar les motivacions de la intervenció policial

Enfront d'aquesta situació, els col·lectius plantegen que s'implantin de forma obligatòria formularis d'aturada policial. És a dir, registres que documentin cada identificació amb dades desagregades, raons objectives i resultats de les identificacions, garantint la seva publicació i transparència en les actuacions policials, seguint les recomanacions del Defensor del Poble.

Aquests formularis permetrien documentar objectivament les motivacions, el context i els resultats de les intervencions policials, facilitant la identificació de possibles pràctiques discriminatòries. "L'èxit d'aquesta eina depèn de què les dades recollides permetin identificar els grups de població afectats, les raons de les intervencions i els seus resultats, així com de garantir la transparència en la comunicació pública de la informació", assenyalen.

Relacionat amb aquest tema

SOS Racisme identifica un total de 251 situacions de racisme el 2025 i alerta de la "infradenúncia"

ACN

Els formularis ajuden a detectar i prevenir possibles pràctiques discriminatòries, especialment cap a persones migrants o racialitzades. Per a això, han d'integrar-se en un sistema de registre accessible per a supervisió independent, amb dades desagregades que permetin detectar patrons discriminatoris. Així mateix, consideren imprescindible que la societat civil participi en el disseny, desenvolupament i avaluació d'aquests sistemes de registre.

Un dels principals obstacles per a abordar aquesta problemàtica és la negació per part de les autoritats implicades, que solen limitar-se a assenyalar que es tracta de casos aïllats atribuïbles a comportaments individuals, sense voler reconèixer l'existència d'una pràctica estructural. No obstant això, organitzacions de drets humans i col·lectius socials porten anys denunciant que es tracta d'una pràctica arrelada com a mètode de control migratori, que contribueix a generar desconfiança cap a les forces policials, augmenta la infradenúncia de vulneracions de drets i reforça el sentiment d'indefensió entre les persones afectades.

Els col·lectius, a més, reclamen que s'inclogui en la Llei de Seguretat Ciutadana una prohibició explícita de les identificacions policials basades en el perfil racial o ètnic, conforme al principi d'igualtat i no discriminació.

A nivell europeu, l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea advertia el 2024 que les persones negres tenen un major risc de ser objecte de controls policials. Un 34% de joves afrodescendents, d'entre 16 i 24 anys, havia estat aturat per forces de seguretat en els cinc anys previs a l'estudi. A Espanya, el 34% dels homes afrodescendents van ser identificats, i entre els qui van ser detinguts en l'últim any, el 58% considera que la seva última detenció va estar motivada per discriminació racial. Amb un 66%, l'Estat espanyol se situa com el segon país amb la taxa més alta en aquesta percepció.

Davant d'aquest panorama, el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial ha instat l'Estatespanyol a "prendre les mesures necessàries per posar fi de manera definitiva als controls d'identitat basats en perfils racials i ètnics", així com a garantir la seva investigació i sanció.