"El context català és diferent al basc, però el model de Bildu marca una línia a seguir a les esquerres sobiranistes de Catalunya"

Entrevistem a Xavier Godàs i Pérez, candidat a president d'Esquerra Republicana de Catalunya per Nova Esquerra Nacional, una de les principals candidatures en la votació interna del partit del pròxim dia 30 de novembre que suposarà la primera fase del procés congressual dels republicans.

Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969) és un sociòleg de parlar afable i reflexiu. Malgrat ser un cert desconegut, fins ara, per a la majoria de la població catalana, i fins i tot per a una part significativa de la militància d'Esquerra Republicana, ha decidit llençar-se a la piscina per liderar una de les principals candidatures per dirigir ERC. Nova Esquerra Nacional es presenta com una candidatura coral en què Godàs ocupa la posició més visible optant a la presidència del partit. Però en què Alba Camps l'acompanya com aspirant a secretària general, juntament a altres pesos pesats del partit com Teresa Jordà i Raquel Sans, entre altres. Nova Esquerra Nacional aspira a fer-se amb la direcció del partit el pròxim 30 de novembre, en la primera fase del congrés d'ERC, però tindrà davant ni més ni menys que a l'expresident del partit, Oriol Junqueras, entre altres candidats.

Godàs prové políticament del municipalisme i va ser alcalde de Vilassar de Dalt durant dos mandats. També va ocupar el càrrec de director general d'Acció Cívica al Departament de drets Socials durant el Govern de Pere Aragonès. En aquesta entrevista, Godàs explica les principals característiques i propostes de Nova Esquerra Naciona, dibuixa l'ERC que vol pel futur si és elegit i no esquiva temes delicats com la relació amb Junts, la investidura de Salvador Illa i l'acord amb el PSC o la polèmica dels cartells de l'Alzheimer.

Què representa Nova Esquerra Nacional com a candidatura per liderar ERC?

Crec que Nova Esquerra Nacional representa la trajectòria d'Esquerra Republicana, que evidentment té oscil·lacions, però que parteix de la base d'articular l'àmbit de progrés i nacional en aquest país. Per tant, el que denominem Esquerra Nacional, que és una denominació que, a més a més, pren volada a partir de l'etapa de Carod- Rovira i Puigcercós i que, en aquest sentit, es vincula als orígens del partit. ERC té sentit en la mesura que organitza, capitaneja, desenvolupa l'àmbit de l'esquerra sobiranista i independentista d'aquest país. I alhora, Nova Esquerra Nacional planteja una capacitat de concentrar esforços en el partit.

Què vol dir concentrar esforços?

Això vol dir que una de les propostes de Nova Esquerra Nacional és que la direcció del partit, i especialment la presidència, se centri única i exclusivament en el partit. De forma que el partit s'enforteixi des del punt de vista del capital humà, però també, i sobretot, des del punt de vista de la capacitat de posicionament polític, d'estratègia política, de doctrina política, de manera que el partit pugui marcar la línia a seguir allà on es tinguin responsabilitats institucionals d'una manera molt més nítida que no ho ha estat fins ara.

A nivell personal, què el va impulsar a presentar-se amb la candidatura de Nova Esquerra Nacional?

Jo no m'hagués imaginat mai, fa un mes i mig, encapçalar la candidatura. Al final, és un procés de treball amb un grup de gent i a partir d'aquí es va elaborant el plantejament d'una possible alternativa que és Nova Esquerra Nacional, i concretant les persones que podien liderar-la. A nivell personal penso que és necessari fer passos endavant, amb criteris d'utilitat. Jo no he vingut aquí a passar l'estona o a tenir una experiència. Crec, sincerament, que és molt important, i per això faig el pas, correspondre amb la meva pròpia trajectòria política des que era un xaval, un adolescent de 14 anys, que milito a l'esquerra independentista.

I políticament?

"El meu objectiu, en aquest sentit, és fer d'Esquerra Republicana de Catalunya el partit de referència de l'esquerra nacional"

Crec, sincerament, que el moment és complicat, molt complicat. I que l'espai de l'esquerra nacional, de l'esquerra sobiranista, és un espai molt potent que hem de poder refer per tornar a liderar el moviment d'alliberament nacional, i alhora tenir blindat i en procés de ser més fort l'àmbit de l'esquerra. Una esquerra que ha d'afrontar el clima de dreta reaccionària arreu d'Occident, i també a Catalunya. Per tant, el meu objectiu, en aquest sentit, és fer d'Esquerra Republicana de Catalunya el partit de referència de l'esquerra nacional, perquè és important en termes de país, i també en termes més generals.

Porten més de 100 trobades amb la militància i en volen fer 500 més abans del 30 de novembre. Com han trobat a la militància en un moment de tanta tensió interna al partit?

Potser tinc l'avantatge del fet que la militància em coneix poc i, per tant, la relació és més directa, més sincera, menys mediatitzada. Per tant, jo m'he trobat una militància preocupada, primer, per preservar la unitat del partit, que és el primer que nosaltres hem d'assegurar. Ho hauria de fer tothom, però nosaltres ho podem assegurar perquè jo no tinc cap historial de greuges, ni de prebendes, ni de premis, ni de càstigs. Per tant, miro a tothom des de la pulcritud de l'inici, i per tarannà no acostumo a tenir problemes amb ningú. I el temps amb la militància el dediquem a parlar de política, perquè també els preocupa el projecte de futur.

Perquè la militància hauria de confiar en un candidat sense un gran historial per fer possible la unitat i el projecte de futur d'ERC en un moment tan complicat?

Jo no tinc trajectòria orgànica al partit, però he gestionat afers públics, he estat alcalde, he estat activista, he estat a una banda i l'altra de l'activitat política i ha anat bé.

Vostès han fet bandera de candidatura renovadora però tenen al capdavant dirigents de dilatada trajectòria com Teresa Jordà. No és una contradicció?

Jo crec que totes les candidatures tenen el mateix component que la nostra. Són candidatures que tenen el capital de l'experiència i que tenen gent nova. Nosaltres tenim més de la meitat de gent que no té trajectòria orgànica al partit i que en aquest sentit aporten la seva experiència personal a partir d'haver generat una certa activitat en altres àmbits. Però és gent nova, innovadora, i implica una mirada diferent. I tenim gent amb una experiència dilatada al partit. Nosaltres no venim a trencar res, no venim a fer fora ningú, ni venim a desqualificar la feina feta. Venim a millorar-la molt, a obrir una nova etapa, a fer evolucionar el partit. No per empetitir-lo, al contrari, per fer-lo gran en l'espai que li correspon, no en l'espai que l'ha fet petit.

Què vol dir l'espai que ha fet petita a ERC?

"L'espai que ha fet petita a ERC és el no-espai, el no lloc que diuen els antropòlegs. Ni esquerra ni dreta, una mica del PSC, altres vegades una mica de Junts, sense definició programàtica"

L'espai que ha fet petita a ERC és el no-espai, el no lloc que diuen els antropòlegs. Ni esquerra ni dreta, una mica del PSC, altres vegades una mica de Junts, mirant de reüll als altres, sense definició programàtica. Tot això és el que ha anat llastant a ERC. Nosaltres venim a fer exactament el contrari, però amb la idea de fer evolucionar el partit en una nova etapa, amb gent que pot aportar molt.

És rovirista?

No, no, jo soc socialista i independentista.

Però què representa Marta Rovira per vostè?

Marta Rovira representa la persona que condueix el partit fins al final. Que amb l'Oriol Junqueras marca una etapa de creixement d'Esquerra Republicana de Catalunya que situa el partit en nivells d'influència, de capacitat de presència, de responsabilitat de Govern, etcètera, molt molt importants. Els majors nivells després de la República. Però hi ha una diferència fonamental entre Marta Rovira i l'expresident -per voluntat pròpia- Oriol Junqueras. I és que Rovira, en moments d'alta complexitat i gran complicació política, es queda fins al final per tal de conduir la nau fins al congrés i decideix, i aquest és un criteri polític i personal alhora, no continuar al capdavant del partit i cedir el pas. I això em mereix el màxim respecte.

I com porta això d'enfrontar-se a Oriol Junqueras, especialment en un marc de tensió entre candidatures com el que hem viscut els últims mesos?

Jo no he tingut tensió entre candidatures, sincerament. Jo no vull tenir tensió amb Oriol Junqueras. És una pèrdua de temps. Jo ho porto bé, ho porto fantàsticament bé. Em sembla que no és cap tragèdia que hi hagi diferents candidatures. Ami la campanya, més enllà de llarga i de treballa intens, sobretot m'està donant la possibilitat de poder parlar amb molta militància, que em sembla interessantíssim. I la voluntat és poder parlar de projecte polític.

Alguns dirigents d'Esquerra, per exemple l'última ha estat Ester Capella, els retreuen que hagin intentat forçar que Junqueras no es presentés. Què en pensa?

"Nosaltres no regalem càrrecs, no estem plantejant que la gent se'ns sumi per prebendes"

Això no és que sigui fals, és mentida. A mi em sobta moltíssim que gent que, per altra banda, havia estat crítica amb el president Junqueras, ara de cop i volta trobi fatal criticar Oriol Junqueras. Aquí no estem per criticar Oriol Junqueras, ni per criticar l'Ester Capella, ni a qui sigui que hagi arribat a un compromís amb Oriol Junqueras perquè d'aquesta manera li anirà millor a partir de l'1 de desembre. Nosaltres no regalem càrrecs, no estem plantejant que la gent se'ns sumi per prebendes.

I quin hauria de ser per vostè el paper d'Oriol Junqueras?

Per nosaltres, Oriol Junqueras és una figura molt important. Per mi és important. Però considerem que la nova etapa ha d'implicar que Oriol Junqueras es reubiqui en el partit. No vol dir ni molt menys foragitar-lo. I evidentment, si vol ser candidat a president de la Generalitat, es podrà presentar a unes primàries fantàsticament bé, perquè jo si soc president del partit no m'hi presentaré.

Vostè el votaria en unes primàries a Oriol Junqueras?

Tots els militants es poden presentar a les primàries- Oriol Junqueras m'hauria d'explicar, com la resta de militants quin projecte té pel país.

Per què fan aquest plantejament de separar la presidència del partit i la candidatura a la presidència de la Generalitat?

Perquè ens sembla que perquè ERC sigui forta que és l'objectiu que tenim, no es pot fonamentar en un partit de buròcrates, sinó un partit de militants. Ha de ser un partit que elabori estratègia política, posicionament polític i doctrina política. Per dir-ho d'una manera gràfica, nosaltres creiem que el model basc, del PNB o Bildu, de relació entre partit i Govern és el que presidirà a partir de l'1 de desembre l'evolució del partit. Nosaltres volem un partit fort, no un partit supeditat a un Govern, no un partit que hagi de callar davant dels dilemes, reptes, o contradiccions, d'un Govern.

Vostès tenen el suport de destacades figures històriques com Puigcercós, Huguet o Benach entre d'altres. Hi ha una reconciliació del sector Puigcercós i del Carotista? Se senten hereus d'aquella ERC?

Sí, sí. La veritat és que fa gràcia que algú hagi pogut desqualificar-ho. Que històrics del partit donin suport a una candidatura en termes de futur, que històrics del partit que van estar enfrontats tinguin la capacitat d'apostar per un camí de manera conjunta, a mi em sembla una gran fita. Un gran capital que nosaltres estem molt agraïts de poder rebre. A més a més, com a referents polítics del partit, la Marta Cid, la Marina Llansana, Joan Puigcercós, Josep-Lluís Carod-Rovira tot i que ara no sigui militant del partit, Josep Huguet, etc, a mi em sembla que són gent que marca molt la línia que no hauríem d'haver abandonat mai, que és la pròpia de l'Esquerra Nacional. A partir d'aquí el partit es va anar fent gran. I es va resoldre una crisi molt important, la de 2008, amb la generositat d'afavorir un relleu amb l'Oriol Junqueras i la Marta Rovira. Van ser capaços de construir un relleu sense dessagnar el partit, o sigui, sense trencar el partit. I tant que és un capital que nosaltres estem orgullosos de tenir entre nosaltres. A mi em preocuparia no tenir-lo.

Abans em deia que és socialista, que vol dir avui ser socialista?

Jo crec que el socialisme, com a tal, és una trajectòria d'emancipació que cal actualitzar i que cal reflexionar molt més sobre la seva capacitat de generar política en cas que es governi. Per garantir que tothom tira endavant i que tothom accedeix a la prosperitat col·lectiva. I a mi em sembla que ha estat una llàstima que el camp socialista no s'hagi repensat prou encara, que hagi estat sempre reactiu a tot el procés de liberalització. Jo sóc socialista en aquest sentit i, evidentment, ho sóc d'una manera plural, i des de sempre. En això no canviaré.

I quina és la posició ideològica de Nova Esquerra?

Nova Esquerra Nacional se situa a l'esquerra. En el sentit més genèric del terme, però sempre dins de l'esquerra.

Altres candidatures també es consideren d'esquerres...

"Nosaltres volem reimpulsar l'esquerra. Volem arribar a articular relacions sistemàtiques amb altra gent fora d'ERC que és d'esquerres, sobiranista, independentista"

Sí, però nosaltres volem que el camp de joc sigui a l'esquerra. Nosaltres volem reimpulsar l'esquerra. Volem arribar a articular relacions sistemàtiques amb altra gent fora d'ERC que és d'esquerres, sobiranista, independentista. Nosaltres volem enfortir aquest espai per fer una contribució en termes polítics i de Govern a aquest país, i en termes de moviment d'alliberament nacional. Aquest és el nostre espai. No és un espai transversal el nostre. No és un espai d'ara uns i ara altres. No volem agradar a tothom. No som d'esquerra i de dreta alhora. No volem a tothom aquí dins.

I allò de què ERC s'ha d'assemblar al país en totes les seves vessants?

No, depèn, nosaltres el país volem transformar-lo. I és molt important fer-ho perquè la dreta i la reacció, actualment, té més potència perquè l'esquerra ha demostrat, malauradament, tenir una gran capacitat retòrica i una baixa capacitat de realització.

Això és una crítica implícita a la idea del 'catch all party'?

Esquerra Republicana de Catalunya no pot ser un catch all party.

Perquè?

"Nosaltres no podem nodrir-nos només de quadres de l'UGT, de gent que prové del PSC i de tot allò que s'ha intentat fer"

Nosaltres no podem nodrir-nos només de quadres de l'UGT, de gent que prové del PSC i de tot allò que s'ha intentat fer. Que és molt legítim, però és una diferència important que tenim. Es diu que ERC és un partit que ho ha d'abraçar tot. Doncs no, no ho abracem tot. Abracem una part, que ha de ser contragemònica, i a partir d'aquí creixerem.

ERC hauria de ser el pal de paller de l'esquerra sobiranista que va dels comuns fins a la CUP?

Esquerra Republicana de Catalunya, la missió que té és capitanejar aquest espai perquè és el partit més gran. Però primer ha d'estar en aquest espai.

Les jornades del cap de setmana passat a Girona impulsades per la plataforma Sobiranies és un primer pas?

Vam participar-hi i la relació és magnífica. Tothom veu que no podem fer com si no res havent perdut 20 diputats, de 50 que érem, de l'esquerra nacional. No és només que el moviment independentista hagi reculat, és que en el marc del moviment independentista democràtic, que és com el volem, l'esquerra nacional ha reculat. Però estic convençut que tenim l'espai polític per tornar a créixer.

I com ho pensen fer?

Esquerra Republicana s'ha de posar les piles i ha de liderar aquest espai, però ha de ser creïble des de la perspectiva independentista i d'esquerres pel conjunt de l'esquerra nacional. I hem d'arribar a una relació fructífera amb els comuns, especialment el sector més sobiranista, i amb la CUP, no només de plantejaments, de conferències i de debats. Hem de ser capaços de remar junts.

En el seu programa porta la idea d'impulsar una Conferència Nacional de les esquerres sobiranistes per la tardor del 2025. Amb quin objectiu, generar les condicions per assolir aquest treball conjunt?

"El context català és diferent al basc, però el model de Bildu marca una línia a seguir a les esquerres sobiranistes de Catalunya"

Sí, sí. Elaborarem una ponència política al respecte i farem feina abans d'arribar a la conferència amb aquestes altres organitzacions polítiques Però també volem observar el conjunt del país i veure quines entitats, quines candidatures independents de caràcter municipalista hi ha. Quines persones de referència en l'àmbit intel·lectual o professional, hi ha en el camp de l'esquerra nacional. Quins components de la societat civil poden obrir una conferència d'esquerres independentistes o sobiranistes. Ha de ser una conferència que marqui un full de ruta, no pot ser una conferència per trobar-nos i després fer un arròs. I aquest full de ruta, nosaltres creiem que té una pista de d'aterratge inicial que val la pena tenir en compte, que són les municipals de 2027. Tot i que considerant la diversitat de situacions que hi ha al món municipal on no és el mateix Girona que Manresa, per entendre'ns.

I l'estació final podria ser una proposta de coalició com podria ser la d'EH Bildu al País Basc?

A mi em sembla que l'experiència de Bildu és emblemàtica. El context català és diferent. I cal tenir present que, en el cas de Bildu, Sortu fa un gran acte de generositat. Però si la pregunta és si és un model que ens interessa i que marca una línia a seguir, la resposta és que sí que ho és.

ERC ha estat poc reconeixible els darrers anys des del punt de vista independentista i d'esquerres?

Per ser justos, Esquerra Republicana ha hagut de bregar amb tantes coses alhora que això també explica el fet que s'hagi desdibuixat després del col·lapse del 2017.

Hi ha un col·lapse el 2017?

No ho dic jo, ho diuen la Marta Rovira i l'Oriol Junqueras en el seu llibre Tornarem a vèncer. A partir del dia 3 d'octubre no hi ha res. Res pensat, res lligat, no hi ha res. I d'aquí plora la criatura. Però el que sí que hi ha és una repressió a gran escala que potser no s'havia previst que seria d'aquesta intensitat. ERC afronta la lluita antirepressiva fins arribar a la llei d'amnistia. Hi ha un conjunt de decisions que prioritzen la lluita antirepressiva. D'altra banda, Esquerra Republicana assumeix la responsabilitat d'un canvi d'orientació estratègica al 2018. I, finalment, Esquerra Republicana obre la via de la negociació amb l'Estat i, alhora, governa en condicions d'altíssima precarietat. És difícil, si no tens un partit fort, que tot a la vegada no generi una pressió que explica per què hi ha hagut incertesa i en ocasions indefinició, etc. Me'n sento hereu també d'aquesta etapa, però això ha d'acabar, no pot continuar així, i el partit ha de tornar a ser el partit. Fort i tan hegemònic com sigui possible en l'àmbit de l'esquerra nacional.

Vostè va dir a la presentació de la candidatura que ERC ha de pactar amb Junts en allò nacional i amb el PSC en allò social. És aquesta la disjuntiva?

"El que no volem és de vegades ser el PSC a l'àrea metropolitana i altres ser Junts al rere país. No, volem ser Esquerra Republicana de Catalunya"

No. Nosaltres hem de ser forts i, per tant competitius, com a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest moment, la nostra feina és doble. Tornar a ser un referent del camp independentista. I en el camp de l'esquerra, reforçar, reimpulsar i ampliar l'esquerra nacional. I després, a partir d'aquí, nosaltres ens relacionarem amb els uns i amb els altres, PSC i Junts, tantes vegades com sigui possible, però sempre amb les nostres condicions, tant per uns com pels altres. El que no volem és de vegades ser el PSC a l'àrea metropolitana i altres ser Junts al rere país. No, volem ser Esquerra Republicana de Catalunya.

Però bé hauran de fixar una política d'aliances no?

Per la política d'aliances d'Esquerra Republicana de Catalunya, el mínim és que els partits amb els quals ens relacionem tinguin una trajectòria democràtica i considerin que Catalunya és una nació.

Però ERC, el 2021, va triar governar la Generalitat amb Junts i no amb el PSC. Quina serà la prioritat si vostè és president?

Això dependrà del context en si, però no volem escollir a priori. Què som més, del PSC o més de Junts? Aquest és el problema i hem d'evitar-lo. Amb el PSC podem estar d'acord, i perquè el pressionem, en desplegar determinades polítiques d'habitatge. I amb Junts no. Però en l'àmbit de l'agenda nacional, amb Junts caldrà recuperar l'objectiu de poder anar a la una pel que fa a l'exercici de l'autodeterminació. A mi el que em preocupa no és el Govern de l'autonomia, sinó que en l'agenda nacional no anem molt més a la una per batalletes estèrils que no han conduït a una unitat d'acció bàsica.

Però al final un Govern s'ha de pactar...

El Govern dependrà, però nosaltres també hem de poder marcar les condicions de la negociació política. No podem abordar les relacions polítiques tenint mentalitat de PSC o tenint mentalitat de Junts.

Quin és el futur de l'independentisme després d'aquest col·lapse del 2017 que vostè assenyalava?

L'independentisme ha de ser valent. Hem de poder pensar de quina manera es concreta la independència en el segle XXI en el context geopolític on som, que és la Unió Europea, i en el marc de dos estats molt potents, l'espanyol i el francès. A mi em sembla que l'estratègia independentista no ha de posar terminis i ha de tenir el suport sempre de més del 50% del cens. I hem de ser hegemònics, tant com sigui possible, a nivell territorial. I això vol dir dominar el màxim d'àmbit municipal. L'hegemonia municipalista és clau per generar canvis, i això al 1931 ja va ser així per fer possible la República i la Generalitat. Les eleccions municipals i la gestió als ajuntaments serà prioritària per Nova Esquerra Nacional.

I per fer front a l'Estat calen aliances?

"Destronant la monarquia s'obre una finestra d'oportunitat per a la sobirania"

L'estratègia sobiranista passa per ser el màxim de forts possibles a Catalunya i els Països Catalans. Però també hem de coordinar molt més l'activitat amb les forces sobiranistes de nacions sense estat potents com Escòcia en el marc europeu i Euskal Herria i Galícia en el marc de l'Estat, amb estratègies comunes. I aquestes estratègies comunes en l'àmbit de l'Estat crec que han de tenir un objectiu, que és destronar la monarquia.

Perquè?

Perquè destronant la monarquia s'obre una finestra d'oportunitat per a la sobirania. I, per què des del punt de vista del progrés, qüestionar fins al punt de fer insostenible la monarquia és un objectiu polític clar. En aquest aspecte hem d'anar a la una.

I a nivell europeu?

En el marc europeu, les nacions oprimides de l'Estat espanyol, amb escocesos, irlandesos, corsos i d'altres, hem de tenir una estratègia comuna que passa per garantir una doble mirada progressista. Apostant pel federalisme europeu i pe l'emancipació de cadascuna de les nacions sense estat d'Europa.

Com valora aquests mesos de Govern del PSC després que ERC investís Salvador Illa president de la Generalitat? Aprovarà els pressupostos si és president d'ERC?

Nosaltres el que respectarem és que els acords que s'han pres en el marc de la investidura s'han d'executar, però vigilarem que es compleixin. La consellera d'Economia [Alícia Romero] diu que ja té previst un calendari pel nou finançament, i per tant que el desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya és una qüestió prioritària tal com l'acord planteja. Tota una estructura d'Estat, quines coses!, que ens permeti desplegar el que és una necessitat pel país. Per tant, si això es fa i es fa amb temps i forma, hi haurà temps d'aprovar els pressupostos, sinó es fa no.

I temes com el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport seran decisius?

Hard Rock no, no. Per nosaltres és un no categòric al Hard Rock. No hi haurà dubtes de si d'aquesta o altra manera. Hard Rock, no. Ampliació de l'aeroport? la nostra prioritat és Rodalies.

Canviarà l'estratègia d'ERC a Madrid? S'ha donat massa per descomptats els vots d'ERC amb el PSOE?

Doncs ja no es podran donar per descomptats.

Se'n fia de Pedro Sánchez?

"El PSOE ja no podrà donar per descomptats els vots d'ERC"

A veure, Pedro Sánchez, com el PSOE, al final acaba virant en la mesura que no té altra alternativa que fer-ho. El PSOE ha de triar, o fer, finalment, un viatge cap al canvi, o quedar-se com està.

Què vol dir viatge cap al canvi?

Viatge cap al canvi és abraçar, realment, una perspectiva de progrés i plurinacional de l'Estat que permeti avançar en aquesta línia i també fer un canvi de règim. El PSOE és republicà o no? Llavors, en la mesura que segueixin aquesta línia hi podrà haver més confiança, i podrà haver-hi més aliances. I si no la segueixen, també cobrarem les factures.

Aprovaran els pressupostos generals?

Seguirem la mateixa lògica que amb els de la Generalitat. ERC hem empatitzat molt amb el PSOE perquè la dreta i la reacció no governin l'Estat. Perquè prioritzàvem la lluita antirepressiva. Treure els presos al carrer no ha estat fàcil i convenia un Govern espanyol amb què això fos possible. Tot això Esquerra Republicana ja ho ha fet i ja hem pagat totes les factures. I això també ha reportat un cost electoral evident a ERC per haver assumit aquesta responsabilitat. Ara toca que els altres assumeixin també la seva part i ERC cobri les seves factures.

Però creu que el PSOE complirà?

El futur del PSOE, com de l'esquerra de l'Estat en general, crec que passa perquè posin en la seva agenda, d'una vegada per totes, no tenir una relació tàctica amb nosaltres, ni amb altres organitzacions de l'esquerra sobiranista, sinó plantejar un horitzó diferent pel conjunt de l'Estat. L'esquerra espanyola és capaç de superar el règim del 78, sí o no? I per això no cal fer la revolució socialista, no ho estem plantejant.

I què plantegen que facin el PSOE i altres esquerres espanyoles?

Estem plantejant la democratització de l'Estat, que és una oportunitat també perquè les nostres demandes de sobirania, d'autodeterminació, d'independència, siguin més possibles. I que almenys en puguem parlar d'una manera molt més franca. I l'element clau que pot fer tombar el canvi al conjunt de l'Estat, amb el que podríem anomenar una segona Transició, o un procés de reforma més integral, és abordar la qüestió de la monarquia.

Aquesta campanya pel congrés d'ERC ha estat marcada per la polèmica dels cartells de l'Alzheimer. Creu que aquest afer caldria haver-lo aclarit a fons abans de la votació del 30 de novembre?

"Si jo soc president d'Esquerra Republicana de Catalunya no hi tornaran a haver-hi cartells"

Hi ha una comissió de garanties que ha de fer la feina i jo hi confio. I sí, i tant, s'hauria d'haver acabat abans del dia 30. Nosaltres ho hem reclamat. Però també hi ha qui necessita treure aquest tema insistentment en campanya per veure si d'aquesta manera la gent es desmobilitza i no vota tant com hauria de votar. Perquè a més participació més possibilitats tenim nosaltres. Nosaltres ja vam dir que abans del dia 30 és bo que se sàpigui tot el que s'hagi de saber, si és que hi ha alguna cosa més que calgui saber. Però el que és segur, que si nosaltres guanyem el dia 30, i per tant, si jo soc president d'Esquerra Republicana de Catalunya no hi tornaran a haver cartells. I si cal establir altres mesures per donar més celeritat al procés de clarificació del que ha passat, doncs ho farem.

Això com ho garanteix que no tornarà a passar?

Perquè jo lideraré el partit amb el conjunt de l'equip. I per tant, no passarà. Jo el que no faré en cap moment, si soc el president del partit, és dir que era president del partit però no tenia ni idea de res. Si lideres el partit, coneixes el partit, i per tant, saps tot el que passa al partit. I no hi ha excusa possible sobre això, ja està! Em genera un interrogant el perquè aquest és un tema que s'ha anat posant al damunt de la taula. Perquè... jo no hi era. Jo sí que no hi era. Però hi ha molta gent que hi era i ha de poder assumir-ne la responsabilitat. I qui ha d'assumir la responsabilitat en primera persona és qui lidera. Crec que això ho entén tothom.