Construir una memòria més plural i ciutadana de la pandèmia

Salvar fotos, vídeos, converses de WhatsApp i poemes amateurs. Aquest és l’esperit de la campanya #Arxivemlacovid19, que recorda als ciutadans que poden participar de forma molt directa en "la construcció d’una memòria més plural, diversa, completa i més ajustada a la realitat" de la crisi del coronavirus, explica Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya. Aquesta col·laboració hauria de permetre en el futur tenir una visió de l’impacte de la crisi sanitària on no només es conservi el punt de vista institucional, artístic o fotoperiodístic, "sinó que es complementi amb una visió ciutadana, sense gaire espectacularitat, però extremadament realista i directa", afegeix Soler.

Avançar-se a la recollida de materials, explica l’expert, permet compilar molta informació de context. I això li donarà el seu valor futur, que se sabrà "en la mesura que sigui consultada freqüentment", agrega. Per aconseguir-ho, els arxivers demanen testimonis de com les relacions humanes s’han adaptat al distanciament social i que permetin copsar el bon o mal humor, la por, el dolor per una pèrdua, l’angoixa, però també la creativitat, la reflexió o la capacitat de reacció davant dels problemes. "Com més rica sigui la contextualització, més èxit haurà tingut la campanya", rebla Soler.

L’origen, l’any 2017: el 17-A i l’1-O

L’origen de campanyes com #Arxivemlacovid19 es remunta, en el cas dels arxivers catalans, a l’any 2017, arran de l’atemptat del 17-A a Barcelona i, sobretot, del referèndum de l’1 d’octubre. Si de la primera data es van recollir prop de 45.000 tuits, per la de l’octubre van ser més de vuit milions: "Aquí és on va començar l’experiment social de construir col·lectivament la memòria del moment", recorda Soler.

Els arxivers demanen testimonis de com les relacions humanes s’han adaptat al distanciament

Quant al passat, alguns arxius han fet també un "experiment interessant" traient a la llum les evidències de pandèmies anteriors, com ara la pesta negra del 1348, la febre groga del 1823 i la grip del 1918, i contextualitzant-les amb la d’ara. "En tots aquests casos, la mortalitat va ser infinitament més gran que amb la Covid-19, les estratègies de protecció van ser molt similars i els períodes de duració molt semblants", assegura Soler. Si bé hi havia molt de coneixement per saber com reaccionar, que es podia haver utilitzat, Soler lamenta: "Vivim en societats que se senten invulnerables i que han perdut la por a les pandèmies".

Tanmateix, posa la mirada en el futur, on els documents recollits aportin evidències per permetre conèixer "tot allò que es va fer, tot allò en què vam errar i tot allò que ens hauria de permetre afrontar una altra situació tan crítica com aquesta". El president de l’associació d’arxivers reivindica, de fet, que aquests no conserven per atresorar, sinó perquè tot allò que sigui recollit "pugui ser accessible i reutilitzable".

Viladecans, Mataró i Sant Just

L’arxiver municipal de Viladecans, Xavier Calderé, celebra que els veïns de la localitat hagin aportat des de l’inici de la campanya uns 200 documents: el més habitual, fotografies des dels balcons. "Tenim sèries de documents molt interessants i força recurrents: hi ha dibuixos amb crides a l’esperança elaborats per la mainada de casa; videopoemes editats per ciutadans; vídeos dels membres de la Protecció Civil celebrant l’aniversari d’algun veí des del carrer; fotografies i vídeos de vies urbanes desertes i àudios amb els aplaudiments de les 20 hores", explica Calderé. També esmenta algun desig escrit en un tovalló de paper, un mural, un missatge de Whatsapp i la composició d’un poeta amateur.

Xavier Calderé, arxivera Viladecans: "Quin valor té un document d’avui? Sembla res i ho és tot"

"Els documents que ens arriben són més personals, generats molts cops per les famílies, tractant de plasmar estats d’ànim", de manera que mostren com són els veïns, els testimonien i els escolten. "Els seus documents esdevenen aquelles ampolles amb missatge que es llencen al mar perquè algú els llegeixi, en aquest cas en un temps futur", apunta. Aquesta generositat està previst que acabi en una exposició i permeti conservar el present: "S’imagina que cap arxiu no hagués guardat els documents que demostren l’holocaust nazi?", es pregunta Calderé. O, en les imatges de la festa major on surten criatures, "s’imagina que algun d’aquells nens del 2020 sigui el futur Messi? Quin valor té un document que ens entreguen avui? Sembla res, però ho és tot", diu.

A Mataró, Montserrat Clavell, cap de gestió documental, precisa haver rebut deu vídeos, 196 fotografies i un poema, entre altres documents, que tracten temes com la solidaritat veïnal plasmada en vermuts musicals, aplaudiments, activitats d’oci –com bingos i jocs– i cartells en què s’ofereix wifi als veïns que no en tenen. També mostres relacionades amb el personal sanitari, i arxius de situacions personals de com s’ha viscut el confinament: taules de treball improvisades, nens fent activitats diverses, diaris personals de confinament, poemes, com s’ha viscut el Sant Jordi o la mona, i finalment "imatges inusuals de la ciutat", que il·lustren espais buits de gent, persones passejant amb mascareta i la natura prenent terreny a la ciutat.

Montserrat Clavell, de Mataró: "Explicaran als usuaris del futur comes va viure la pandèmia"

"La història no s’explica només des del vessant institucional, i aquest és el gran valor d’aquestes campanyes: explicaran als usuaris del futur com es va viure la pandèmia en un territori determinat des de tots els punts de vista", explica Clavell.

L’arxiver municipal de Sant Just Desvern, Jordi Amigó, enumera entre les donacions fotografies, vídeos, àudios de veu i, quan s’acabi el confinament, mascaretes casolanes i dibuixos. A més a més, "en un futur poden arribar també diaris personals, articles o converses de grups de WhatsApp que algú ha salvat". El més habitual són també les fotos fetes des de la finestra amb els carrers buits, així com imatges inaudites de l’autopista B-23 sense cap cotxe; l’arribada de porcs senglars procedents de Collserola; persones que, de forma voluntària, fan mascaretes a casa seva i transports com el Tram gairebé buits.

"Ho fem pensant en les generacions futures i en el fet que la situació és tan extraordinària que serà difícil explicar-ho sense aportar documentació", explica Amigó, que assegura que, "des de la Guerra Civil, no s’havia vist una cosa igual". L’arxiver destaca que, si els documents no es guarden al moment, després és del tot impossible fer aquesta tasca, i lamenta quan es fan fotos amb el mòbil i s’eliminen quan la memòria se satura, de manera que "es perden imatges que poden ser úniques i irrepetibles".

El paper dels fotògrafs amateurs

El paper de les agrupacions fotogràfiques també és destacable i s’integra en la campanya. Per exemple, des de l’Agrupació Fotogràfica de Viladecans ha aportat el seu gra de sorra María José Reyes: "No vull oblidar el que he sentit aquests dies", diu, parlant de la incertesa i la por. Ella intenta reproduir el que viu de forma documental, però també crea series més artístiques: "Malgrat el que estava passant, em moria de ganes d’agafar la càmera i sortir al carrer per fer fotos: els carrers buits, les carreteres sense cotxes i les cues als supermercats".