Extrema dretaEl Constitucional ordena repetir el judici als ultres que van assaltar la llibreria Blanquerna

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat ordenar al Tribunal Suprem que dicti una nova sentència contra els catorze ultres condemnats per assaltar el centre Cultural de Blanquerna de Madrid, pertanyent a la Generalitat de Catalunya, durant la celebració de la Diada de l’11 de setembre de 2013. El tribunal de garanties ha avançat aquest dimarts únicament la part dispositiva de la sentència en la qual declara que el Tribunal Suprem ha vulnerat els drets a un procés amb tota les garanties i a la presumpció d'innocència pel que fa a l'aplicació de l’agreujant d'haver comès el delicte per motius de discriminació ideològica.

Així, amb la finalitat de "restablir-los en el seu dret", declara la nul·litat de la sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem dictada l'11 de gener de 2017 "en els extrems i amb l'abast subjectiu assenyalats en l'apartat anterior". I, per això, ordena "retrotraure les actuacions al moment anterior al de la sentència anul·lada, perquè l'òrgan judicial pronunciï una nova resolució que sigui respectuosa amb el dret fonamental reconegut".

No obstant això, el Ple del Tribunal Constitucional ha admès altres extrems dels recursos interposats pels condemnats relatius a suposades vulneracions de el dret a la llibertat ideològica i a la llibertat d'expressió.

El Tribunal Suprem va elevar al gener de 2017 les condemnes imposades per l'Audiència Provincial de Madrid als 14 assaltants de centre cultural Blanquerna d'entre sis i vuit mesos de presó pel delicte de desordres públics i fixar les penes en entre tres i quatre anys de presó. Els magistrats van endurir les penes en estimar el recurs de la Fiscalia i alguns dels motius plantejats per la Generalitat de Catalunya i per l’aleshores delegat de Govern a Madrid, Josep Maria Bosch Bessa.

Deu mesos després, el TC va admetre a tràmit els recursos d'empara presentats per la defensa dels assaltants condemnats, que van entendre que el Suprem hauria infringit greument el principi acusatori. En concret, el dret de tota persona a no ser condemnada per una cosa diferent de la qual se l’ha acusat i, per tant, se n’hagi pogut defensar.

Així mateix, va presentar una segona queixa que es fonamenta en la vulneració dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva consagrats en els apartats primer i segon de l'article 24 de la Constitució Espanyola, així com de el dret reconegut en l'article 6.1 de la Convenció Europea dels Drets Humans per realitzar una nova valoració dels fets per condemnar sense haver sentit abans als acusats. A més, al novembre de 2017, el tribunal de garanties va suspendre de manera cautelar l'ingrés de presó dels assaltants mentre es resolia el fons de el recurs.