El Constitucional belga s'haurà de pronunciar sobre si el cas de Valtònyc s'emmarca en la llibertat d'expressió

El Tribunal d'Apel·lació de Gant no ha resolt aquest dimarts sobre l'extradició del cantant Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, sinó que ha decidit presentar una pregunta prejudicial al Tribunal Constitucional belga per saber si el cas del raper s'emmarca en la llibertat d'expressió. Després que un tribunal de primera instància ja rebutgés l'entrega del cantant a Espanya, on va ser condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de diverses cançons que va escriure i pujar a Internet, ara el tribunal de segona instància ha decidit preguntar al Constitucional belga sobre el cas de Valtònyc abans de prendre'n una decisió.

Després de conèixer la decisió del Tribunal d'Apel·lació de Gant, l'advocat de Valtònyc, Simon Bekaert, ha explicat que la pregunta del jutge al Constitucional belga és per saber si una llei belga d'injúries al rei del XIX és constitucional o no. Bekaert s'ha mostrat "confiat" que el tribunal de segona instància rebutjarà l'euroordre després de preguntar al Constitucional belga perquè hi ha algunes decisions del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que consideren que aquests casos s'emmarquen en la llibertat d'expressió.

"El cas no ha acabat", ha dit Bekaert, que ha remarcat que el cas es pot allargar entre mig any i un any. Al seu torn, Valtònyc ha dit que la decisió del tribunal "està bé". "Tot el que sigui tenir més arguments al nostre favor ens serveix. El que està clar és que com més temps passi millor perquè els Borbons la fan més grossa. Tot el que sigui guanyar temps ja em va bé", ha assenyalat el raper.

El procés del cas Valtònyc

El procés fa dos anys que està en marxa després que un tribunal de primera instància rebutgés l'euroordre contra el cantant el setembre del 2018. Fa sis mesos, contestant els dubtes del jutge belga, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va concloure que Espanya no podia aplicar de manera retroactiva el codi penal per reclamar l'extradició del raper per la via ràpida. Espanya va demanar l'extradició automàtica del cantant pel delicte d'enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l'estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.

Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d'enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l'euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, ja que va ser reformada el 2015.