El Consell de Garanties Estatutàries avala la llei del català pactada per ERC, Junts, PSC i ECP

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la llei del català pactada per ERC, Junts, PSC i En Comú Podem. A les conclusions del dictamen l'òrgan constata que la norma no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut en l'omissió del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament ni tampoc en no establir percentatges de català i castellà a l'escola. Segons es desprèn del dictamen de l'òrgan, que és consultiu, la llei proposada no vulnera els articles 3 i 27 de la Constitució ni els articles 6 i 35 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Vox, Cs i PPC van registrar una sol·licitud perquè el CGE es pronunciés sobre la llei. Aquesta maniobra va paralitzar l'aprovació de la norma a l'espera del dictamen. Un cop avalada, la llei es votarà aquest dimecres al ple.

La normativa és una de les dues potes legislatives per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixava un mínim de 25% de castellà a l'escola catalana. L'altra és el decret llei que va aprovar la setmana passada el Govern, que estableix que l'aprenentatge de llengües a les escoles no pot estar sotmès a cap tipus de paràmetre numèric, proporció ni percentatge

El Govern ha celebrat l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a la llei. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu d'aquest dimarts, la portaveu, Patrícia Plaja, ha argumentat que "cal combatre els atacs dels tribunals" a partir del paquet d'accions que engloba aquesta llei, així com el decret del Govern. Plaja ha insistit que la defensa de l'escola catalana ha de comptar amb la "màxima unitat possible". 

"Ús més ampli" del castellà

En el dictamen, el CGE considera que la nova llei estableix "un ús més ampli" del castellà al sistema educatiu en comparació amb la Llei d'educació de Catalunya i la Llei de política lingüística. En aquesta línia, el CGE assenyala que a la nova norma es recull "explícitament" l'ús "curricular i educatiu" del castellà, fet que implica "reconèixer la possibilitat que s'estengui sobre tot el conjunt d'elements que integren el sistema educatiu".

Per tant, segons el CGE el fet que es declari el castellà d'ús curricular i educatiu implica que no queda exclòs del sistema educatiu, mentre que també "se li reconeix un ús que és obvi que va més enllà de la seva utilització només en la impartició d'aquesta llengua com a matèria, assignatura o àrea". Remarquen que a la llei es preveu un tractament lingüístic "global" que té en compte el conjunt d'activitats educatives, i asseguren que la llei "compleix sobradament" les condicions del Tribunal Constitucional en relació a l'ús de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari.

A banda, remarquen que mai, a excepció del període en què la LOMCE va estar vigent, s'ha declarat el castellà com a llengua vehicular a la legislació espanyola, i apunten que per tant "no es pot retreure que no ho faci la legislació catalana". "I encara menys si de la proposició de llei es desprès que es respecta plenament el marc constitucional i estatutari", insisteixen.

També subratllen que la Constitució no estableix un dret d'opció lingüística segons el que els pares dels alumnes puguin escollir la llengua de l'ensenyament i fan referència a diverses sentències del TC en aquesta línia, i exposen que la sentència del 1994 estableix que "el contingut del deure constitucional del coneixement del castellà no pot generar un pretès dret a rebre l'ensenyament única i exclusivament en castellà".

Els percentatges, una decisió "política"

El CGE també es pronuncia sobre la qüestió del percentatge de castellà. Sobre la sentència del TSJC que obliga a aplicar el 25%, recorden que el contingut de les resolucions dels tribunals ordinaris "no constitueix cap paràmetre per valorar la constitucionalitat ni l'estatutarietat de les lleis". "La regla del mínim del 25% d'ús vehicular per a cada una de les llengües oficials no es converteix en paràmetre de constitucionalitat ni d'estatutarietat que vinculi el legislador i que per tant l'obligui a respectar-la", apunten. D'altra banda, remarquen que aquest percentatge no està fixat en cap article de la Constitució. 

L'ens argumenta que la decisió d'aplicar percentatges és una opció política educativa "legítima" però remarquen que no és l'única. Per tant, subratllen que és una opció "de naturalesa essencialment política" que per tant correspon al legislador. "Entendre el contrari conduiria a atribuir als tribunals una facultat de decisió política que ultrapassa la funció jurisdiccional que els atorga la Constitució", exposen.