El Congrés rebutja la iniciativa d'ERC de retirar la inviolabilitat del rei, tot i el suport d'Unidas Podemos

El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dijous una iniciativa d'ERC que instava el Govern espanyol a posar punt final a la inviolabilitat del Rei. La proposta ha evidenciat les distàncies entre els socis de Govern espanyol envers la monarquia, esquitxada per les investigacions contra el rei emèrit Joan Carles I i la seva fuga a l'Aràbia Saudita. Si bé el PSOE hi ha votat en contra, així com han fet el PP, Vox i Cs (que sumen 276 vots negatius), Unidas Podemos hi ha votat a favor al costat de la mateixa ERC, JxCat, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu, Más País i Compromís.  

Durant el debat de la iniciativa celebrat aquest dimarts, el president del grup parlamentari d'Unidas Podemos i diputat d'En Comú Podem, Jaume Asens, va ironitzar sobre el fet que aquest dimarts a l'acte institucional del 23-F el Rei hagués lloat el seu pare, Joan Carles I, sense fer referència als seus escàndols. Asens va dir que el fet que el Congrés no pugui investigar els crims de corrupció de la monarquia demostra que "tenim un problema democràtic". "No pot ser que tinguem un cap d'Estat que tingui patent de cors per delinquir", va sentenciar.

Per altra banda, la diputada del PSOE Rafaela Crespín va afirmar que els socialistes estaran "com sempre protegint i respectant la Constitució" per "mantenir viu el pacte de convivència que ens hem donat". "Senyors d'ERC, dediquin-se a donar estabilitat a Catalunya, i facin president tan aviat com sigui possible el candidat Illa", va afirmar en un discurs on va insistir que el PSOE no "posarà en dubte les institucions" ni "atiarà la confrontació".

La diputada d'ERC Carolina Telechea va recordar que Felip VI constava com a beneficiari dels comptes del seu pare, Joan Carles I, a Suïssa, i va retreure al PSOE que sigui un "defensor a ultrança" de la "monarquia Corrupta". Telechea ha afegit que abans de ser president, Sánchez defensava suprimir la inviolabilitat del Rei i que fins i tot es declarava "republicà".

La proposició no de Llei instava el Govern espanyol a "impulsar totes les modificacions reglamentàries de l'ordenament jurídic" que calguin perquè "totes les persones siguin efectivament iguals davant la llei" i per tant "hagin de respondre davant l'administració de justícia en les mateixes condicions". Per aquest motiu reclamava que "s'elimini per complet de l'ordenament jurídic i en virtut del principi democràtic les prerrogatives d'inviolabilitat i irresponsabilitat que puguin emparar comportaments delictius o irregulars de la persona del cap de l'estat, la Casa Reial i qualsevol membre de la Corona". En aquest sentit apostava per derogar l'article 55 bis de la Llei Orgànica del Poder Judicial que estenia l'aforament del rei emèrit a altres membres de la família reial".