Conflicte polític catalàL'Acord Social per a l'Amnistia i l'Autodeterminació arrenca buscant el suport de 150 entitats

Finalment, l'Acord Social per a l'Amnistia i l'Autodeterminació (ASAA) comença a caminar. Dos dies després que arrenqués la feina, el grup promotor s'ha presentat aquest divendres en societat en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. I ha anunciat que ha convocat 150 entitats catalanes de diversos àmbits, des de sindicats fins a entitats socials, culturals i econòmiques, a una cimera pel proper 20 d'abril a la Llotja de Mar de Barcelona. L'objectiu? Presentar el primer esborrany d'un manifest que es vol de consens per posar damunt la taula "la radiografia repressiva per part de l'Estat", en un context de "bloqueig polític" d'ençà de l'1 d'octubre de 2017.

Així ho ha explicat aquest divendres l'exdiputat de la CUP al Parlament David Fernàndez, un dels impulsors de la iniciativa. Els altres són l'exconseller d'Interior Quim Forn, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'exdiputada Marina Llansana, l'exconsellera de Sanitat Marina Geli i la investigadora en ciències socials Ozgur Günes Öztürk. L'ASAA es posa en marxa després de mesos d'endarreriment, ja que era un dels compromisos lligats a la investidura de Pere Aragonès com a president del Govern.

Aquesta cimera serà la primera posada en escena per consensuar aquest Acord Social, que culminarà l'1 d'octubre, amb motiu del cinquè aniversari del referèndum del 2017. Fernàndez ha assenyalat que seran cinc mesos de "treball intensiu i extensiu" per traduir "una realitat demoscòpica i persistent des de fa quatre anys a Catalunya, en un manifest polític, plural i transversal". També ha exposat que hi són convocades prop de 150 entitats d'arreu del territori català que s'han posicionat al llarg dels 10 darrers anys "a favor de la sortida democràtica i en contra de la repressió del poble català".

Iniciativa que "va des de baix cap a dalt"

L'objectiu que es fixa el grup promotor és "visibilitzar única i exclusivament el suport de la majoria social catalana en relació amb l'amnistia i l'autodeterminació", ha afirmat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Fernández l'ha complementat asseverant que la iniciativa "va des de baix cap a dalt, és social i autònoma i no té dependència institucional ni partidària".

En aquest sentit, l'ASAA neix com a eina per transvasar el posicionament a profit d'aquestes dues demandes de les entitats, associacions i organitzacions catalanes, en un document que serà presentat a l'octubre a la presidència de la Generalitat i al Parlament, a més de mostrar-se a tots els sectors i operadors socials i polítics de Catalunya, com el Consell per la República.

"Hi ha un suport sòlid, ampli i persistent de la societat catalana cap a l'amnistia i l'autodeterminació"

"L'acord és de la mateixa societat amb si mateixa", ha dictat Fernàndez, i ha afegit: "davant del bloqueig, la frustració, el desencís i la no resolució del conflicte amb Espanya, és important que la societat prengui la paraula". Entre les organitzacions i entitats convocades pel dia 20, s'hi troben la patronal Pimec, els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, la CUP i els comuns, associacions del món de l'esport i tota l'esfera sindical.

Segons els impulsors, la continuïtat del context de bloqueig polític i el balanç de la repressió -amb 2.500 persones investigades en mobilitzacions o actuacions vinculades al Procés, de les quals 801 continuen amb causes obertes; els cent anys de condemna als dirigents polítics sentenciats pel Suprem i indultats el juny del 2020; o les persones exiliades-, han fet palès de la necessitat de continuar exigint el doble reclam de l'amnistia i l'autodeterminació. "Hi ha un suport sòlid, ampli i persistent de la societat catalana", destaca Forcadell, i incideix que l'enquesta de l'Institut Ciències Polítiques i Socials del gener passat dictamina que aquestes dues demandes tenen el 67% i el 69% de suport, respectivament.

Pel que fa al grup promotor, està format per una trentena de persones, entre les quals destaquen els pares de Guillem Agulló, Jaime Pastor, l'exdiputada Mireia Boya o l'activista Tamara Carrasco, i és un grup de treball "temporal i transitori". "Es dissoldrà una vegada acomplert el propòsit", ha manifestat Fernàndez.