El conflicte per l’aigua del riu Siurana persisteix mentre el Priorat reclama tenir més veu: "És un espoli"

El Siurana, un afluent de l’Ebre que transcorre pel Priorat, és un riu que la major part de l’any està sec. El motiu? El transvasament que es va fer fa més de 100 anys cap al pantà de Riudecanyes, que abasteix els regadius del Baix Camp i part de les poblacions de Reus i Riudoms. L’impacte ambiental i social d’aquest moviment ha marcat profundament el Priorat, una comarca que en els mesos més durs de sequera ha tingut problemes d’abastiment d’aigua greus i que en les últimes dècades ha vist com el despoblament s’ha cronificat en molts municipis. Aquest “espoli hídric” ha acabat limitant el desenvolupament de noves activitats econòmiques i afectant els cultius de la zona, principalment la vinya.

Bona part de l’aigua del pantà de Siurana és de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, que en té la concessió fins al 2060 per a usos de rec agrari, però que a la pràctica bona part d’aquesta aigua té uns altres usos. La comunitat està formada per pagesos i pels ajuntaments de Reus, la Selva del Camp i Riudoms, així com algunes indústries. Els activistes del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i la Plataforma del Riu Siurana denuncien des de fa molts anys “l’espoli que pateix el riu Siurana” malgrat ser "un espai natural de gran importància ecològica que gaudeix de protecció legal" (PEIN i Xarxa Natura 2000).

Fa tres anys, les entitats van aconseguir fixar un cabal ecològic mínim de 20 l/s durant tot l’any, tal com exigien les directives europees. “Va ser un pas”, defensen, però insuficient per atacar l’arrel del problema, que és el transvasament. “Gràcies al cabal ecològic, la destrossa després de la sequera ha estat molt menor”, assegura Andreu Escolà, membre de GEPEC-EdC i a qui la Comunitat de Regants va denunciar en dues ocasions i per qui, juntament amb una altra membre de la Plataforma Riu Siurana, demanaven presó. Una denúncia es va arxivar, l’altra encara està pendent de judici.

Cal recordar que el riu Siurana es troba en la conca de l'Ebre, per la qual cosa la seva gestió li correspon al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE); mentre que la riera de Riudecanyes forma part del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, corresponent-li la seva gestió a la Generalitat de Catalunya a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

La Taula del Siurana, la solució que es va quedar en intent

El cas del Siurana és un clar exemple d’un procés de negociació en el marc dels conflictes de l’aigua a escala catalana. Un procés que ha acabat enfrontant dos territoris: el Baix Camp i el Priorat. En el tauler de joc d’aquest conflicte hi entren molts actors. Per això l’any 2018 es va crear la Taula del Siurana, un intent de posar cara a cara tots els agents implicats en el conflicte. Hi havia representació de les administracions (Generalitat, ACA i CHE, els consells comarcals del Baix Camp i del Priorat, els ajuntaments de Reus, Riudoms i Porrera), la Comunitat de Regants de Riudecanyes, els sindicats agraris, les entitats ambientals i la comunitat científica. 

Desafortunadament, la negociació va finalitzar el desembre del 2021 sense acords, ja que el cabal proposat per l’ACA (entre 50 i 100 l/s) no va aconseguir convèncer la resta d’agents. Des d’aleshores, no s’ha tornat a reunir.

Tant les entitats ecologistes com el Consell Comarcal del Priorat consideren que la Taula del Siurana "no es pot valorar positivament". “No en podem quedar gaire satisfets, no va tenir un bon final”, assegura Sergi Méndez, el president de consell. Malgrat això, Méndez creu que la taula “hauria de ser el model perquè funciona a altres llocs del país, com és el cas de la Taula del Ter”. En aquest sentit, Méndez reclama “reprendre aquests espais de trobada i de debat” i demana més protagonisme per al Priorat, “que és qui pateix les conseqüències més dures”.

Méndez defensa que la taula hauria de ser “l’instrument per resoldre el problema” i no la comissió de desembassament, en la qual no estan representats, denuncia. “L’aigua surt de la comarca i nosaltres no estem a la comissió, som els espoliats, però no tenim ni veu ni vot”, etziba. Méndez detalla que el conflicte té tres potes: la pota social, “la dels pobles que no tenen aigua”, el vessant econòmic, el regadiu i pagesos, i l’ambiental, “ja que també s’ha de valorar en l’escenari de canvi climàtic en el qual ens estem movent”, reflexiona. En aquest sentit, insta a l’administració a trobar “altres maneres de gestionar l’aigua i els recursos”.

Un toc d’atenció d’Unió de Pagesos

La sequera va aturar per primera vegada el transvasament del Siurana a pantà de Riudecanyes l'estiu del 2023. Amb les darreres pluges, però, s’ha tornat a recuperar. De fet, la comissió de desembassament celebrada aquest maig ha estat l’últim episodi d’aquest conflicte, que ha aprovat de nou transvasament d'aigua del pantà de Siurana cap al de Riudecanyes proposat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Aquest traspàs d'aigua deixarà el pantà de Siurana sota mínims, de nou, i el de Riudecanyes per damunt del 60%, encara en prealerta. "Transvasar un hectòmetre compromet els usos del Priorat d'aquest estiu l'estiu i si no plou es pot produir una situació límit com la de l'any passat", ha expressat Lluís Garcia, membre de la Plataforma pel Riu Siurana.

Malgrat l’aprovació el desembassament, cal destacar que Unió de Pagesos s’ha abstingut en la votació per primera vegada i de manera inèdita. El sindicat defensa que cal desembassar aigua per "garantir les necessitats de reg de la pagesia que depèn d’aquest sistema hídric", però no està d’acord en els usos per part d’altres beneficiaris com empreses privades o ajuntaments, que “tenen fonts d’abastament alternatives”, argumenten. 

El responsable de l'Aigua d'Unió de Pagesos al Priorat, Jordi Aixalà, explica que l’abstenció és “un toc d’atenció”. “No volem deixar tirats els companys pagesos del Baix Camp, per això ens hem abstingut, però sabem que aquesta aigua és per l’Ajuntament de Reus, no pels pagesos”.

Aixalà critica que a diferència dels pagesos, l’Ajuntament de Reus té altres vies per abastir-se, ja que també pot rebre aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). El problema és que l’aigua del CAT és més cara. Riudoms, per la seva banda, ha renunciat a l’aigua del pantà de Riudecanyes a favor dels pagesos. Aixalà conclou que actualment el transvasament és “injust i incoherent”. “No hi ha les mateixes circumstàncies que fa 100 anys, no s’entén que una comarca espolia una altra l’aigua”, lamenta.

Els ecologistes valoren molt positivament el canvi d’actitud d’Unió de Pagesos. “Ha sigut un canvi bestial, i tot gràcies a la sequera, que ens ha despullat a tots. Han vist que la Comunitat de Regants no mira pels interessos dels pagesos, sinó pels de l’Ajuntament de Reus. I la prova va ser quan l'any 2022 es va fer un transvasament d'un actòmetre cúbic i els pagesos no van poder regar aquell any, perquè se’ls va emportar Reus. Va ser un desastre”, explica Escolà.

De fet, sembla que el conflicte per l'aigua del riu Siurana ja no és entre ecologistes i pagesos, com fins ara, sinó entre la Comunitat de Regants i l'Ajuntament de Reus i la resta d'implicats en la lluita. 

Un replantejament del model de creixement

Tant pagesos com entitats ecologistes pressionen perquè la Generalitat acceleri la construcció d'una nova estació regeneradora per tal que la depuradora de Reus pugui millorar la qualitat de l’aigua i que la pagesia també pugui abastir-se d’aquesta aigua. “La necessitem per no hipotecar el futur del Priorat i el Baix Camp, perquè és evident que del Siurana no se’n pot dependre sempre. I la sequera ho ha evidenciat”, comenta Aixalà.

Més enllà de resoldre les necessitats a curt termini, tant els ecologistes com el Priorat demanen un replantejament del model de creixement actual. L’aposta pels polígons i les indústries, amb un alt consum d’aigua, han propiciat l’abandonament de terres i el despoblament de comarques com el Priorat, que actualment només té 9.000 habitants repartits en 23 pobles i que des de l’any 2010 ha perdut més de 900 residents. “Si la gent no troba oportunitats en una comarca, es desplaça cap a una altra, i potser s'ha de fer un replantejament d'aquest model”, comenta Aixalà.