Conflicte catalàLa nova presidenta de la Comissió Europea confirma que no mediarà en el conflicte polític català

La nova Comissió Europea no es mourà de la posició que mantenia l'executiu comunitari que presidia el luxemburguès Jean-Claude Juncker i, per tant, no s'involucrarà en la resolució del conflicte polític català, que defineix com un afer intern espanyol. Així ho ha confirmat la nova presidenta de l'organisme, l'alemanya Ursula von der Leyen, que en una conversa amb el diari El Mundo ha manifestat que "seguiré la tradició de la Comissió Juncker, que tenia tota la raó: les lleis han de ser respectades i els assupmtes constitucionals espanyols han de ser respectats. Estic en la mateixa línia que Juncker. No és el rol de la Comissió Europea mediar entre un govern regional i un de nacional". 

Les paraules de l'exministra de Defensa alemanya respon així a la petició d'una quarantena d'eurodiputats, que aquesta setmana li han fet arribar una carta en què li reclamaven, precisament, que la Comissió exerceixi de mediadora entre els governs català i espanyol per trobar una sortida democràtica al conflicte. Per a Von der Leyen, però, la Comissió només ha d'interlocutar amb els governs estatals. Per tant, si durant el seu mandat no canvia de posició, la UE es mantindrà bàsicament com un club que defensa els interessos dels governs estatals. Com ha estat sempre, d'altra banda. 

La carta la van enviar dimecres una quarantena d'eurodiputats, agrupats en la plataforma UE-Catalunya diàleg i encapçalada per Diana Riba, eurodiputada d’ERC, també en nom dels eurodiputats electes Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. Enter els signants hi ha sobretot parlamentaris dels Verds / Aliança Lliure Europea -el grup on s’integra ERC-, però també de l’Esquerra Unitària i algun del grup socialista i dels conservadors reformistes. Un dels signants és l’eurodiputat d’EH Bildu Pernando Barrena.

La missiva, en concret, li demanava a la nova Comissió que actuï de mediadora “o doni suport a la mediació internacional” per ajudar a “totes dues parts a trobar una solució política a Catalunya que respecti la voluntat de la gent i els canvis necessaris als sistema legal espanyol”. Les altres dues peticions incloses a la carta són “assegurar que els drets fonamentals es protegeixen a Espanya perquè això no serveixi de precedent per a altres països no democràtics”, i “prendre nota de les organitzacions internacionals que han cridat a alliberar els presos i demanar a Espanya que compleixi amb els tractats internacionals”.

El text, a més a més, exposa les conseqüències de la sentència del Procés, recorda que diverses organitzacions han titllat el judici d'injust i han reclamat l'alliberament dels presos polítics i insta a la Comissió a actuar perquè el conflicte és un “afer intern europeu” i, per tant, "hauria de comptar amb una solució liderada per Europa". "Si no podem defensar els drets humans dins Europa, perdrà tota la raó de ser i haurà de deixar d'alliçonar altres països", conclou el text.