El confinament tensiona els serveis socials i les xarxes solidàries demanen més suport

El confinament i l'aturada de l'activitat econòmica ha impactat de ple les famílies i ha agreujat les desigualtats socials. Xarxes veïnals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona alerten que amb cada dia més de confinament la situació de les persones vulnerables empitjora, denuncien que l'Administració no se'n fa càrrec i això fa que estiguin "desbordades" i no puguin atendre totes les demandes, especialment, d'aliments. Les xarxes d'aliments metropolitanes donen cobertura a més de 5.500 persones.

La Radha, de la Xarxa Solidària de Badalona, explica a Públic per telèfon com fa uns dies, en tan sols 48 hores, van rebre 300 demandes noves d'aliments. "Vam decidir aturar-nos, perquè consideràvem que aquesta càrrega no l'havíem de tenir nosaltres", apunta. Aquesta xarxa va començar a l'inici del confinament, com moltes d'altres, per donar suport als veïns, especialment persones en situació de risc que no poguessin sortir de casa. A dia d'avui, reparteixen 500 àpats diaris, que han anat ampliant setmana a setmana. "Ens arriben molts casos de persones que es dedicaven a l'economia informal, que s'han quedat sense cap tipus d'ingrés. Els serveis socials no contemplaven aquestes situacions", assenyala. 

La Xarxa Solidària de Badalona reparteix 500 àpats diaris 

Quan la situació es va tornar crítica, la Xarxa va fer diverses peticions a l'Ajuntament, però la Radha explica que no totes s'han fet realitat. El telèfon d'assistència de serveis socials ha ampliat l'horari, i també s'ha creat un segon banc d'aliments, però "arriba tard", diu. "L'administració va fent coses però no respon amb la contundència que les veïnes necessiten. La situació és crítica".

La Radha assenyala que el que volen és coordinar-se amb l'Ajuntament per "garantir una resposta segura i a llarg termini" per aquestes persones que ho necessiten, i a qui ells no poden oferir. "Posem un pedaç, només som veïnes organitzades, no tenim estructura". Després de demanar en diverses ocasions una major coordinació, van aconseguir que el repartiment d'àpats es faci a partir de les llistes dels serveis socials municipals, però demanen anar més enllà: "Hi ha un inici de coordinació, però no és suficient".

Fonts de l'Ajuntament de Badalona han explicat a Públic que en les primeres tres setmanes d'abril van gestionar una mitjana de 384 atencions telefòniques diàries, i que en l'última setmana s'ha disparat la demanda de cobertura de necessitats bàsiques, especialment, alimentació, productes d'higiene i bolquers. A més de la posada en marxa del segon banc d'aliments, des del passat dimarts serveixen 250 àpats cuinats a diari. La plantilla de serveis socials s'ha ampliat en 20 persones per fer front a aquest increment de la demanda.

La Xarxa demana més coordinació amb serveis socials per "garantir una resposta segura i a llarg termini"

La Radha explica que algunes de les persones que acudeixen a la xarxa ja eren usuàries dels serveis socials, però d'altres no hi havien acudit mai. "En aquesta situació, no es poden tenir en compte només les persones que estan al circuit", recorda la Radha, i apunta que, per exemple, han rebut peticions d'autònoms que s'han quedat sense activitat. "Els patrons de gent vulnerable són totalment diferents". Una de les demandes que fan des de la xarxa és que la Regidoria de Drets Socials convoqui una taula d'emergència socioalimentària per posar en comú la que feina que estan fent i unificar els criteris.

Casos derivats dels serveis socials

El Comitè Revolucionari d'Aliments del Poble Sec distribueix menjar a 160 famílies del barri, dos dies a la setmana. Cada setmana reben noves peticions. Una de les seves membres, la Maria, explica a Públic que el grup vol fomentar el suport mutu i parteix de la xarxa que ja existia abans de l'emergència sanitària. "Les desigualtat ja hi eren abans, no és res de nou", subratlla.

El Comitè és un dels col·lectius que va denunciar que els arribaven famílies derivades dels serveis socials de Barcelona, "de manera directa o indirecta", segons els han explicat les pròpies famílies. Algunes, simplement, no han rebut resposta per part de l'Administració, explica la Maria, o s'han quedat sense saldo esperant l'atenció per telèfon. "Sabem que s'han facilitat punts de repartiment de menjar, però segueixen sent insuficients. Cada cop venen més famílies, s'han de posar les piles. Denunciem que estem fent la feina que hauria de fer la institució".

Al Poble Sec denuncien que els hi arriben casos derivats de serveis socials

La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, ha negat que hi hagi "deixadesa de funcions" per part del consistori i ha subratllat que els serveis socials han estat "a ple rendiment i atenent a tothom" des de l'inici de l'estat d'alarma. Segons el Govern municipal, han atorgat un total de 5.554 ajuts econòmics directes per cobrir necessitats bàsiques de la població, un increment del 158% respecte als ajuts que es van atorgar al mes de febrer.

A més, les atencions telefòniques se situen al voltant de les 27.000 persones, gairebé un terç de totes les atencions fetes l'any passat. Es calcula que al voltant del 20% no havien anat mai als serveis socials o bé feia més d'un any que no ho havien requerit. Durant el primer mes de l'estat d'alarma, que va començar el 14 de març, els serveis d'alimentació municipals han incrementat un 146% el total d'àpats servits al dia, passant de 3.810 als 9.389 registrats actualment. 

Davant aquest increment de les necessitats, el Govern municipal s'ha compromès a "reforçar" els serveis socials de la ciutat, i arran d'una proposició d'ERC al ple, està sobre la taula incrementar el nombre d'oficines actuals, ampliar el servei telefònic i fer-lo gratuït i dotar els centres de més personal. Tarafa ha mostrat el seu acord amb aquest reforç, tot i que ha insistit en relació amb el Govern espanyol que també calen canvis "estructurals" com ara garanties d'ingressos mínims, regularitzar les persones en situació irregular o abaixar els lloguers.

Tarafa assenyala que els serveis socials han estat "a ple rendiment i atenent a tothom"

La situació d'emergència social es generalitza arreu del territori. La Creu Roja de Tarragona ha incrementat un 150% les entregues d'aliments a famílies en situació de vulnerabilitat, fins a arribar a les 2.000 a la demarcació. "Abans de la crisi, ateníem unes 800 famílies, i ara se n'han afegit 1.200 més", concreta la coordinadora provincial, Anna Sabaté, en declaracions a l'ACN. Moltes famílies necessiten l'ajuda de l'entitat per poder menjar perquè s'han quedat sense ingressos en perdre la feina pels ERTO o en no haver començar a treballar amb l'inici de la temporada turística. També "les persones que estaven en una situació fràgil" o sobrevivien a partir de l'economia submergida. "Persones que cuidaven nens o gent gran, o que netejaven cases, com que són feines presencials, s'han deixat de fer", una situació que afecta especialment les famílies monomarentals, comenta.

A Manresa, la Plataforma d'Aliments s'està veient "desbordada" per la demanda urgent d'aliments que, des que es va iniciar l'estat d'alarma, s'ha triplicat. L'entitat ja ha repartit de forma directe 1.800 lots d'aliments dels quals se n'han pogut beneficiar 6.300 persones al municipi. A la resta del Bages, i a les comarques del Moianès i el Berguedà, arriben a 4.500 persones més a través de les entitats socials. Abans de la crisi, a Manresa es repartien aliments per a 250 famílies i ara se n'estan distribuint 650, i alerten que s'estan obrint nous perfils de col·lectius vulnerables que abans no necessitaven ajuda, en la línia del que també apunta la Creu Roja.