Compte enrere per declarar l'emergència per sequera a l'àrea de Barcelona i Girona: què suposarà?

La declaració d'emergència per sequera ja és pràcticament inevitable al sistema Ter-Llobregat, del qual es nodreixen sis milions de persones que viuen en 202 municipis de 14 comarques diferents, entre ells hi ha la ciutat de Barcelona i la seva regió metropolitana, part de la Catalunya Central i Girona (ara en un estat prèvi de preemergència). Així ho va advertir la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en una roda de premsa posterior al Consell Executiu de dimecres.

"Ho tenim tot preparat per la segona quinzena de gener"

El Govern encara no posa data, però dona per fet que caldrà activar la fase d'emergència, la més greu de totes, com a molt tard, en les properes setmanes. Fons del Govern apunten que la declaració d'emergència està previst aprovar-la en el Consell Executiu del pròxim 16 de gener, tot i que no descarten que es pugui aprovar en un Consell Executiu extraordinari si fos necessari. Segons la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, "ho tenim tot preparat per la segona quinzena de gener, però prendre'm les mesures que siguin necessàries".

L'estat d'emergència del Pla Especial de Sequera s'activa quan els embassaments arriben al 16% de capacitat. Actualment es troben al 16,70% de la seva capacitat, tot i que la situació és crítica per la tendència decreixent dels pantans que depenen del sistema Ter-Llobregat. Fa dues setmanes estaven al 17,27%.

El cert és que els embassaments toquen fons i els nivells de capacitat són dramàtics. Per exemple, segons l'última actualizació -el 3 de gener del 2024- de l'estat de les reserves d'aigua als embassaments que facilita l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el nivell de l'embassament de Sau es troba al 7,58%; el de Darnius Boadella al 12,96%; el de Siurana al 3,51%; i el de Susqueda al 20,50%. 

L'episodi de sequera més greu des que hi ha registres

Catalunya està vivint l'episodi de sequera més greu des del 1916, el primer any des del qual es tenen registres. El país acumula més de 30 mesos de sequera i el 50% del territori català s'ha vist afectat de manera persistent per un dèficit global de precipitació en els últims tres anys. Això ha comportat restriccions arreu del país i l'entrada progressiva a les diferents fases del Pla Especial de Sequera, tot i que de manera desigual, en funció dels nivells de l'embassament del qual depèn cada zona.

Municipis de l'Alt Empordà i del Baix Camp van entrar en fase d'emergència a principis d'agost 

Mentre algunes poblaciones encara es mantenen en fase d'alerta, excepcionalitat o fins i tot normalitat, d'altres, com 22 municipis de l'Alt Empordà i dos del Baix Camp, que depenen de l'aqüífer del Fluvià-Muga i de l'embassament de Riudecanyes, van entrar en fase d'emergència a principis d'agost, cosa que va deixar 26.000 persones amb restriccions hídriques. Al setembre s'hi van sumar 12 municipis de l'Alt Empordà que s'abasteixen del pantà de Darnius Boadella.

El 28 de novembre, davant l'agreujament de la sequera i la poca previsió de pluges, el Govern va activar un escenari previ a l'emergència que va anomenar fase de "preemergència" als municpis que depenen del sistema Ter-Llobregat. En aquest cas, va deixar sis milions de persones i 202 municipis amb restriccions hídriques, tot i que menys restrictives. D'aquest sistema en depenen les zones amb més densitat de població com és la regió de Barcelona i Girona. 

Quines restriccions suposa l'emergència?

Ara, amb la imminent declaració d'emergència del sistema Ter-Llobregat, les restriccions d'aigua s'enduriran i afectaran a tots els sectors, especialment a l'agricultor i remader. Inclou municipis de les següents comarques: Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Empodrà, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Garraf, Gironès, Maresme, Selva, Solsonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Concretament, quan el semàfor passi a vermell, s'establirà una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia -10 litres al dia menys que el topall actual- que podrà baixar fins als 160 en cas d'emergència extrema. Aquest canvi no es notarà gaire en el dia a dia, però a banda d'aquesta limitació d'aigua per persona i dia, l'entrada en vigor de la nova fase comportarà el tancament de vestidors i dutxes d'equipaments esportius, tant públics com privats.  

S'establirà una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia, que podria baixar fins als 160 en cas d'emergència

També se suprimirà el reg agrícola (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de cultius llenyosos), una prohibició que farà malbé moltes collites. El reg ramader es retallarà a la meitat. Així doncs, les mesures posaran al límit pagesos i ramaders, que hauran de produir amb només la meitat d'aigua que l'any 2023.

Tampoc es podrà utilitzar aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat. No obstant, el Govern permetrà als ajuntaments regar arbres, ja que s'ha considerat que si els arbres es moren es perdran moltes zones d'ombra a l'estiu, que és quan més falta fan.

Com ja passa en la fase actual de preemergència, tampoc està permès omplir piscines privades ni d'ús individual, només es permetrà el reompliment parcial o primer ompliment de piscines d'ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua. No es poden omplir ni fonts ornamentals, ni llacs artificials ni altres elements d'ús estètic de l'aigua.