La comissió que revisarà els delictes d'agressió sexual finalment inclourà dones

Finalment, la Comissió que revisarà els delictes d'agressió sexual comptarà amb dones juristes i catedràtiques. La notícia ha arribat després que diversos col·lectius feministes i mitjans es fessin ressó de la minsa representació de dones en aquest òrgan. La sentència de La Manada ha aixecat tanta polseguera als carrers que el ministre de Justícia, Rafael Català, va acabar anunciant reformes en l’àmbit penal de les agressions sexuals. En el punt de mira, el marc legal que ha permès condemnar els cinc agressors per "abús sexual" i no per "agressió" i la falta de reparació cap a la víctima que ha evidenciat aquest cas. Però la polèmica encara es va reforçar més quan va transcendir que l’organisme encarregat d’aquesta revisió només estava format per homes.

Segons les dades que publica la web informativa de la Comissió General de Codificació, el 100% dels membres nats són homes (7 de 7, incloent el president) i dels 100 vocals que també estan adscrits només 14 són dones. Aquest fet resulta encara més significatiu al tractar-se d’un organisme nomenat majoritàriament pel mateix ministre de Justícia, és a dir, Rafael Català. Així ho estipula l’article 10 els Estatuts de la Comissió General de Codificació, que especifica les funcions i les característiques internes de l'òrgan.

La secció quarta de Dret Penal d’aquesta comissió –encarregada de revisar els delictes sexuals- està conformada per 20 homes i cap dona. En concret, els vocals d’aquesta secció presidida per Esteban Mestre, són: Luis Arroyo, Javier Boix, Manuel Cancio, Juan Carlos Carbonell, Juan Córdoba, Carlos García, Enrique Gimbernat, José Luis González, Francisco Hernández, Gustavo Lescure, Borja Mapelli, Javier Moscoso, Francisco Muñoz, Ricardo Pellón, Enrique Peñaranda, Miguel Polaino, Gonzalo Quintero, Gonzalo Rodríguez i Jesús María Silva.

La resta de seccions d’aquesta comissió (Dret Civil, Mercantil, Públic i Procesal) sí hi ha dones, tot i que en menor proporció al nombre d’homes. Les feministes denuncien que la comissió contradiu la Llei per la Igualtat efectiva de dones i homes, aprovada ja fa més d’una dècada, on s’inclou com a objectiu “garantir una presència equilibrada de dones i homes en l’àmbit de la representació política”. La Comissió General de Codificació és un òrgan superior col·legiat d’assessorament al Ministeri de Justícia i s’encarrega, entre altres coses, de la preparació dels textos prelegislatius i reglamentaris, així com de qualsevol altra tasca que se li assigni per la tutela de l’ordenament jurídic.

Dones "n'hi ha, i moltes"

En declaracions a Europa Press, la presidenta de Fundación Mujeres, Marisa Soleta, ha criticat que, si es pretén aplicar la justícia amb "enfoc de gènere", per fer-ho cal una "presència de dones" en aquesta presa de decisions. "La paritat és una obligació", ha destacat, per després posar èmfasi en que en l’àmbit de l’Administració de Justíca "ja són majoria dones". En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat la vicepresidenta de l’Associació de Dones Juristes Themis, Altamira Gonzalo, qui sosté que "necessàriament" la comissió "ha de contemplar el punt de vista de dones juristes". "N’hi ha, i moltes", ha defensat.

Aquests fets tampoc han passat desapercebuts per la portaveu d'igualtat del PSOE al Congrés, Ángeles Álvarez, qui, segons ha informat el periodista Manuel Sánchez, prepara una proposició no de llei per revertir amb urgència aquesta composició i que s'incorporin dones juristes en aquests treballs.  Per a Álvarez, a més, resulta "sorprenent" que no es trobessin més dones que complissin els requisits, que consisteixen en tenir 15 anys d’experiència de dedicació científica al Dret o l’exercici professional en l’àmbit jurídic. A més, la diputada recorda que actualment, les jutges i magistrades en actiu suposen més d’un 53% de la Carrera Judicial.

Álvarez insisteix en que és necessari trobar especialistes en la matèria per abordar aquesta reforma en profunditat, "donada la insuficient formació de Sus Señorías sobre les dinàmiques coercitives que s’utilitzen contra les dones, i que sense nous instruments penals no trobaran el retret penal que la societat exigeix", afirma.