La Comissió de la Dignitat reclama el retorn dels Papers de Salamanca pendents

La Comissió de la Dignitat ha presentat un recurs contenciós administratiu a l'Audiència Nacional per reclamar el retorn definitiu dels papers de Salamanca pendents. La decisió arriba després del requeriment d'inactivitat contestat negativament pel Ministeri de Cultura. En el text també s'hi demana que es requereixi la compareixença de la Generalitat com a part interessada en la comissió mixta amb el ministeri espanyol.

En concret, la petició demana la transferència de la documentació a la Generalitat de la Comissaria d'Ordre Públic de Catalunya; la de la maçoneria catalana, l'última de particulars i entitats privades que queda pendent; la de justícia, una competència de la Generalitat republicana que inclou, per exemple; indults signats pel president Lluís Companys; i la dels 47 ajuntaments catalans. 

El text reclama concretament el compliment de la transferència de documentació a la Generalitat en compliment de la llei de retorn 21/2005 pel que fa a la Documentació de la Comissaria d'Ordre Públic de Catalunya. Una sentència de l'Audiència Nacional del 2008 i del Suprem de 9 del 2010 van establir que havia de ser transferida. "Seria com si ara, en aplicació de l'article 155 de la Constitució, l'estat reclamés la documentació dels Mossos d'esquadra", comparen.

Des de la Comissió de la Dignitat s'espera que el Govern, a través del Departament de Cultura, "reclami també de manera activa i decidida" el traspàs de la documentació de diversos departaments del govern català del període republicà. Es tracta d'un material requisat per les tropes franquistes el 1939 i localitzats a l'Arxiu de l'Exèrcit d'Àvila.

La negativa del ministeri

El juny passat, l'entitat va presentar un requeriment d'inactivitat que el Ministeri de Cultura tenia tres mesos per respondre. Superat el període i sense haver rebut resposta, la Comissió de la Dignitat lamenten que el ministre de Cultura, Miquel Iceta, sigui "tan poc sensible" a l'hora de completar la restitució "d'una injustícia reconeguda per una llei".

"Fa 83 anys que l'estat amb la seva actitud obstructiva manté la impunitat. El govern espanyol té el deure de reparar-les retornant-los la documentació que els va requisar el 1939 per la força de les armes", lamenten. "No serveix res de fer lleis i parlar de memòria i repartir diplomes, si no es fa una reparació efectiva de les víctimes, en aquest cas les institucions catalanes; govern i ajuntaments i la maçoneria catalana. Si no hi ha reparació, no hi ha memòria, sinó que es manté la impunitat", conclou la nota.