Com s'aborda (o no) la crisi de l'habitatge a les veïnes ciutats metropolitanes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet?

L'accés a l'habitatge és una de les prioritats més importants per a la població de l'àrea metropolitana de Barcelona: els lloguers inassumibles, els desnonaments i els pisos turístics no són exclusius de la capital catalana. És el govern de cada municipi el que escull com abordar (o no) les problemàtiques que expulsen els veïns dels seus barris. És a dir, si prioritza la construcció d'habitatge públic i dificulta el lloguer de temporada, o bé criminalitza la pobresa i exigeix mà dura contra l'ocupació. Badalona (PP) i Santa Coloma de Gramenet (PSC) són dues ciutats adjacents de color polític diferent, que, per exemple, presenten algunes diferències en la seva estratègia i discurs sobre l'habitatge. 

Com s'aborda la crisi a cada municipi?

Almenys una vintena de persones sense alternativa habitacional van ser desallotjades el passat 26 de juny d'una nau industrial ocupada a Badalona. Aquest era un dels grans cavalls de batalla de l'alcalde del PP, Xavier García Albiol, que no va tardar a fer les seves valoracions a través de les xarxes socials. Segons va dir, la gent que malvivia en aquell espai era "conflictiva" i generava "inseguretat, incivisme i delinqüència".

"Albiol es va imposar a Badalona el 2011 apel·lant a la por i al vot de l'estómac amb el racisme més descarnat. Ara, la seva bandera són les ocupacions", assegura la regidora de l'Ajuntament per Guanyem i exalcaldessa de Badalona (2015-2018), Dolors Sabater. "Les seves polítiques no afavoreixen, per a res, a la majoria social. Obté vots perquè té una manera de funcionar populista, que es basa a generar pors i crear problemes per després vendre's com l'heroi. Però la realitat és que la majoria dels pisos que han estat ocupats són de grans tenidors i hi viuen famílies que no tenen alternativa habitacional", afegeix. 

Sabater denuncia que Badalona "no té un pla real d'habitatge" i que, com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, Albiol "deixa fer el mercat" i "impulsa polítiques que incrementen el preu dels pisos". "En comptes de fer servir les eines municipals per regular l'habitatge, afavoreix el negoci dels privats i les rendes altes i crea una regidoria antiocupacions. Vol substituir la població de la ciutat per gent rica i inversors estrangers", continua.

Per la seva banda, Santa Coloma de Gramenet, ara governada per Mireia González ―que va agafar el relleu de Núria Parlon quan aquesta va esdevenir consellera d'Interior―, també pateix desnonaments i té milers de pisos buits. No obstant això, aquest històric feu socialista ha apostat, a diferència de Badalona, per impulsar un Pla Local d'Habitatge. Segons fonts de l'Ajuntament, des del 1988 s'han promogut "893 habitatges públics", i el maig de 2024 es va aprovar la construcció de 420 pisos protegits més.

De fet, segons un estudi publicat al juny i elaborat per les càtedres de la UPF d'APCE i de Tecnocasa, Santa Coloma és la tercera ciutat de Catalunya que més recursos destina a polítiques d'habitatge en relació amb la pressió fiscal, és a dir, als impostos que recapta. L'informe apunta que un 35,97% del que es recull s'inverteix en aquesta qüestió, quan la mitjana catalana es queda en el 25%.

A Badalona, en canvi, no s'ha creat habitatge públic "en 25 anys", segons va admetre el mateix Albiol l'octubre de 2024. En aquell moment, va garantir que tiraria endavant 379 pisos protegits en deu solars municipals. Només quan la crisi de l'habitatge s'havia col·locat en primer pla, l'alcalde popular va anunciar l'impuls del Pla d'Habitatge Públic de Badalona, un projecte que, segons va dir, "farà història". Però caldrà esperar per veure què es compleix què no, ja que l'oposició presenta fortes reticències: "Va redactar quatre idees basant-se totalment en les immobiliàries, que fan negoci amb l'habitatge públic", alerta Sabater.

Una radiografia de l'habitatge a Badalona

Les dades ofereixen una panoràmica més clara sobre la qüestió. Segons el darrer baròmetre de la Diputació de Barcelona ―amb dades recollides el febrer de 2024―, el 57,9% de la població badalonina considera que l'ocupació il·legal d'habitatges ha de ser un tema "molt prioritari" per a l'Ajuntament. Un percentatge que, segons la portaveu de la secció local del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), Gisela Bermúdez, contrasta amb la realitat a la ciutat: "les ocupacions representen només un 0,65% del parc d'habitatge de Badalona". Aquesta xifra s'ha extret de l'informe sobre habitatge que ERC va entregar al Parlament Europeu el maig passat, en el marc de la visita d'una delegació d'eurodiputats a Catalunya.

"Les ocupacions representen només un 0,65% del parc d'habitatge de Badalona"

"Cal diferenciar entre l'ocupació i violació del domicili. La primera implica entrar en un immoble o un terreny abandonat, que no és cap domicili habitual. La segona vol dir entrar a l'habitatge d'algú, i et fan fora de l'immoble en 24 hores. Als polítics com l'Albiol ja els va bé difondre la idea que, si vas a comprar el pa, t'ocuparan la casa", lamenta Bermúdez.

L'activista insisteix que Badalona és "una de les ciutats amb més desnonaments de Catalunya, uns 80 al mes". Aquesta xifra també s'ha extret de l'informe dels republicans. Alhora, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), actualitzades el novembre de 2024, el 7,75% dels habitatges de Badalona (7.123) estan buits. "Les empreses que controlen la majoria d'ells són bancs o fons voltor com CaixaBank, Santander, BBVA, Banc Sabadell, Abanca, Cerberus i Blackstone", assegura.

Segons l'INE, el 7,75% dels habitatges de Badalona (7.123) estan buits

Alhora, les accions d'Albiol que Bermúdez considera "aporofòbiques" —com el tancament de l'alberg social Can Bofí Vell, que va deixar, inicialment, 45 persones sense alternativa— han fet que augmenti "significativament" el sensellarisme a Badalona. "En el recompte que es va fer entre el 6 i 7 de maig de 2025, es van detectar 110 persones dormint al carrer, el triple que el 2016. Però a aquest número no se li afegeixen les persones que viuen en albergs, pisos pont o assentaments precaris", denuncia.

Quina és la situació de Santa Coloma?

Si analitzem les mateixes dades publicades per l'INE, Santa Coloma té el 9,17% dels habitatges buits (valorats així pel consum elèctric molt baix o esporàdic), percentatge que equival a 4.368 pisos. La xifra total és inferior a la de Badalona, però representa un tant per cent més elevat a la ciutat. Un fet que s'explica perquè la població de Badalona (226.000 veïns), gairebé dobla la de Santa Coloma (120.000). L'històric activista santcolomenc i membre de la PAH Juan Pastor denuncia a Públic aquesta situació: "Hi ha lleis que permeten expropiar pisos si s'estan dos anys buits, però aquí no ho estan fent ni s'estan interposant les sancions corresponents".

Santa Coloma té el 9,17% dels habitatges buits, percentatge que equival a 4.368 pisos

"La dinàmica des que va explotar la crisi financera és un desnonament darrere un altre. No tenim força per parar-los últimament. La mitjana és d'un desnonament i mig cada dia. La majoria de pisos desallotjats són de grans tenidors i fons d'inversió, de persones que han ocupat en precari", continua.

Santa Coloma també pateix les greus conseqüències de la crisi de l'habitatge i ha intensificat la seva acció contra les ocupacions d'habitatges durant el 2024, amb un total de 320 actuacions als diferents districtes de la ciutat, segons va informar aquest febrer el diari Línia Nord. El consistori, però, va afirmar que les pràctiques de desocupació es fan en coordinació amb els serveis socials per garantir que les persones desallotjades no quedin desateses. En el Dibaròmetre de la Diputació de Barcelona no es registren dades sobre la preocupació ciutadana vinculada a l'ocupació.

Pel que fa al sensellarisme, el col·lectiu Ningú Sense Llar reclama un alberg a Santa Coloma de Gramenet. El darrer recompte és del 30 de maig de 2023: es van detectar aleshores 28 persones al carrer. Una problemàtica que consideren que no para d'agreujar-se i que és completament "estructural". 

Tensió social als municipis

Tots dos municipis situen la "seguretat ciutadana" com la problemàtica més greu al Dibaròmetre. A Badalona ho pensa un 43,8% dels enquestats, mentre que a Santa Coloma el percentatge disminueix fins al 29,4%. Els discursos polítics influencien de ple la percepció popular sobre la seguretat: segons Bermúdez, la criminalització de la pobresa que fomenta el Govern del PP connecta amb les pors més primàries dels veïns de la ciutat.

"A Badalona no hem viscut aldarulls com a Mataró o Salt, però la realitat és que el municipi reuneix totes les condicions per ser un polvorí que, al cap i a la fi, pot acabar explotant", avisa l'activista. A parer seu, Albiol és la "màxima personificació de l'auge reaccionari", amb una "regidoria específica contra les ocupacions il·legals, pionera a Catalunya i a l'Estat amb un pressupost de milions d'euros".

En definitiva, ambdós municipis comparteixen un escenari de crisi similar i la manera que tria cada consistori per respondre-hi determina el relat polític, però també marca el futur dels barris i del veïnat. En un context de tensió i desigualtat, l'habitatge esdevé molt més que un dret, és un terreny on es juga el model de ciutat.