Collserola en mans de les cabres i les ovelles

Són dos quarts de nou del matí, i el barri de la Font del Gos, a Horta-Guinardó, es desperta amb un dringar d’esquelles al qual no està habituat. En Daniel Sánchez, pastor de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), acaba d’aterrar a Collserola amb el seu ramat de 135 ovelles i 80 cabres, i amb l’ajuda del seu amic i company d’ofici Pau Urgell obre les portes del corral improvisat que s’ha instal·lat a l’antic camp de futbol de Can Notari.

La seva presència aquí és el resultat d’una prova pilot impulsada des de l’Ajuntament de Barcelona, que pretén millorar la resiliència del sotabosc i prevenir incendis gràcies a la ramaderia extensiva. "Només l’any passat, hi van haver 50 incendis a Collserola", explica Ferran Pauné, ecòleg, enginyer agrícola i assessor d’aquest projecte. El d’en Daniel serà el cinquè ramat de la serra de Collserola, i el primer que arriba a la capital catalana.

"La ramaderia és l'única manera natural d'evitar incendis"

La iniciativa comptarà amb 300 caps de bestiar que pasturaran al llarg de 18 hectàrees de la zona de Collserola situada sobre la Font del Gos i Montbau. Passats els tres mesos de termini de la prova, s’estudiaran els resultats i, si són favorables, s’expandirà el projecte a altres barris de la ciutat. La ramaderia extensiva, fins a dia d’avui, "no ha estat la manera principal d’evitar incendis", però "hauria de ser l'única, perquè és l'única natural", argumenta en Ferran.

"Collserola és dels llocs més perillosos de Catalunya i d’Europa", recorda l’ecòleg. "Aquí, si hi ha un incendi, crema tot de cop i els bombers no ho poden controlar", es lamenta. De fet, "s’està veient que el major aliat contra el canvi climàtic són les pastures, i no els boscos", ja que "les ovelles regeneren el sòl i permeten que les plantes puguin captar més CO2", explica en Pau.

Nou entorn, nova vida

Abans de començar a dirigir el ramat, en Daniel es posa la seva barretina "com a reivindicació", tot i que "moltes vegades em fa vergonya", admet. Té tres gosses d’atura que s’encarreguen de guiar les ovelles, els xais i les cabres, sempre sota l’atenta mirada d’en Miquel, el gos de protecció. Com que el bestiar està en noves pastures, en Daniel s’hi ha de posar al davant per guiar-los. "El canvi és estressant per a elles, però això durarà dos dies fins que s’acostumin", assegura. De moment, diu que "van rodones" perquè hi ha molt menjar. Això sí, per protegir-les del sol i de la pluja, el pastor ha demanat un sostre pel corral improvisat, "ja que no tenen arbres", assenyala.

Fa sis anys que en Daniel coneix "les seves nenes", i dos que pastura amb elles per Sant Llorenç Savall. Abans, havia treballat de tècnic de llums i de vaquer. Ara, el seu ramat de xais i ovelles té compte d’Instagram i tot: @happyxais.savall, i és que en Daniel considera que era necessari "per ser transparent i acostar aquest món a la gent, ja que és molt desconegut per tothom".

En aquesta línia, en Ferran destaca la importància de projectes com aquest per "transmetre uns valors a una ciutat que vol conèixer tot aquest cosmos", però que "sovint li queda llunyà". De fet, tots els veïns que passegen per la muntanya i veuen el ramat, es paren a saludar i xerrar una estona: "Ens alegrem de tenir-vos per aquí!", exclamen. Ara bé, no tothom mostra aquesta alegria. L’expresident de l’associació de veïns del barri de la Font del Gos ve expressament per queixar-se de la gestió administrativa: "Som un barri de 300 persones i ningú ens ha vingut a informar d’aquest pla pilot", protesta.

Un 'modus vivendi' que no és rendible

En Daniel i el Pau es van conèixer a l’Escola de Pastors de Catalunya. D’allà va sorgir una amistat que va permetre a en Pau endinsar-se al món del pasturatge, gràcies al fet que en Daniel li va cedir 20 ovelles per tal que pogués tirar endavant el seu propi ramat. Els dos són força joves -tenen 36 i 26 anys, respectivament-, i aquesta vocació per la natura no els ve de família. Gaudir fent de pastors forma part del seu ADN, i ja n’han fet el seu modus viviendi. No saben què vol dir fer vacances: treballen set dies a la setmana, 365 dies l’any. "Em sento descompassat amb la societat, ni caps de setmana ni vacances. Jo vaig amb les hores del sol", detalla en Daniel. Treballen de 8 a 13 hores diàries, segons l’època de l’any, i la pandèmia no els va afectar gens ni mica. De fet, en Pau assegura que "seguíem anant a pasturar cada dia, i més tranquils i tot!".

"Cal cuidar més els ramaders i pastor, perquè la ramaderia extensiva s'està extingint"

"Per guanyar-te la vida de pastor, necessites 400 ovelles", declara en Daniel, però "valen molts diners i no és fàcil". Diu que ara té 200 animals perquè vol treballar de manera ètica, tot i que això impliqui no poder tenir un lloguer i haver "d’espavilar-se com pot". Per a en Pau, que va endinsar-se al món de la ramaderia el 2019, encara és més difícil viure del que considera el seu "hobby professional". Per poder treballar una temporada de pastor "he de tirar d’estalvis d’altres feines", explica.

Els dos amics coincideixen que "cal cuidar més els ramaders i pastors" perquè "la ramaderia extensiva s'està extingint", afegeix en Ferran. Ni en Daniel ni en Pau es mostren preocupats pel relleu generacional: directament s’han resignat a acceptar un futur on la seva professió desapareixerà tal com ells l’entenen.

Acostar la natura a la ciutat

Avui, però, estan contents. En Pau imita els sons de les cabres i les ovelles a la perfecció mentre pasturem per la muntanya, i en Daniel esbossa un mig somriure alhora que respon pel mòbil l’allau de missatges de familiars i coneguts que diuen que l’estan veient als mitjans de comunicació aquests dies. A mig matí ja fa massa sol per a les ovelles, i els pastors decideixen tornar al corral. De sobte, però, una cabra cau per una pendent pronunciada. Per sort, no ha pres mal, i amb l’ajuda d’en Pau, aviat es reincorpora. Malgrat alguna cabra despistada, el ramat s'ha adaptat prou bé a l'entorn urbà. Ara caldrà veure com s’adapta una ciutat com Barcelona al que és probablement l’ofici més antic de tots: la ramaderia.