Collboni s'aboca a completar el mandat en solitari, però apura les opcions de pactar els pressupostos amb ERC i Comuns

Si no hi ha un gir sobtat, Jaume Collboni completarà en solitari el seu primer mandat com a alcalde de Barcelona, amb un govern integrat únicament pels 10 regidors del PSC. Quan ja ha passat una mica més d'un any i mig des que va prendre possessió del càrrec, gràcies als vots de Barcelona en Comú i el PP, tant Esquerra com els Comuns tanquen la porta a la seva entrada a l'executiu municipal. 

Durant els primers mesos del mandat, especialment BComú va insistir en la configuració d'un govern tripartit entre les tres formacions a la capital catalana, que hauria tingut 24 regidors, el que li hauria garantit una clara majoria absoluta en un ple conformat per 41 representants. L'opció ja està completament descartada, però és que ara mateix tampoc sembla gens probable l'articulació d'un executiu bipartit. Els Comuns ja fa setmanes que reiteren que seguiran a l'oposició, mentre que la líder republicana al consistori i també secretària general del partit, Elisenda Alamany, manifesta a Públic que "l'entrada d'ERC al Govern de Barcelona no està sobre la taula".

Elisenda Alamany: "L'entrada d'ERC al Govern de Barcelona no està sobre la taula"

Ara bé, això no significa que les dues formacions no siguin els aliats preferents de Collboni i, de fet, es mantenen obertes les negociacions per aprovar els pressupostos d'enguany. En aquest sentit, el govern municipal ha presentat aquest dijous els comptes, que s'eleven a 3.854 milions -47 més que els del 2024-. Segons el tinent d'alcaldia d'Economia, Jordi Valls, inclouen diverses propostes fetes per ERC i BComú. A partir d'ara, la pretensió de l'executiu és encetar una negociació ràpida i en pocs dies saber si es podran aprovar els comptes o haurà d'optar per una pròrroga pressupostària.

L'allunyament entre PSC i Comuns

Després de governar conjuntament durant l'anterior mandat -amb Ada Colau d'alcaldessa i Jaume Collboni de primer tinent d'alcaldia-, la voluntat de BComú era repetir l'esquema després dels resultats de les eleccions municipals del 2023. Això sí, aquest cop amb el dirigent socialista al capdavant del govern municipal, després que el PSC obtingués 10 regidors, un més que els Comuns. I els de Colau defensaven també la incorporació d'ERC a l'equació.

A mesura que van passar els mesos no només no es va materialitzar l'acord, sinó que la distància entre socialistes i comuns es va anar eixamplant. En part pel qüestionament de Collboni d'algunes de les polítiques més emblemàtiques dels governs de Colau, com la reserva del 30% per a habitatge protegit o l'expansió de les súper illes. Ja l'any passat BComú va oposar-se als comptes municipals, que acabarien tirant endavant a través d'una moció de confiança.

La distància entre PSC i Comuns s'ha anat eixamplant amb els mesos

A l'octubre, quan Ada Colau va deixar el seu càrrec com a regidora a l'Ajuntament, la posició de BComú ja havia virat cap a mantenir-se a l'oposició durant tot el mandat, que posteriorment reiteraria Janet Sanz, l'actual presidenta del grup municipal. La setmana passada, també hi va insistir la coordinadora nacional dels Comuns, Candela López, que en una entrevista amb Públic va subratllar que havien "estat batallant per un acord d'esquerres a l'Ajuntament de Barcelona, que clarament es va veure que el Partit Socialista no el volia".

El fallit acord amb ERC

En el cas d'ERC, l'evolució ha estat força diferent i hi juga un paper clau el congrés de la formació i la divisió interna que s'hi viu. El passat juny, el grup liderat per Elisenda Alamany va tancar un preacord per entrar al govern de Collboni, que havia de votar la militància. La consulta a les bases, però, no s'arribaria a fer després que la massiva assistència desbordés la capacitat de l'Orfeó Martinenc, l'escenari fixat per a la votació.

L'acord contemplava que els republicans tindrien dues tinences d'alcaldia, a través de les quals havien d'encapçalar les àrees de Turisme i Promoció Econòmica i la de Drets Socials i liderar tres dels deu districtes: les Corts, Horta-Guinardó i Gràcia. La defensa i promoció de la llengua catalana, la qualitat urbana, la joventut, la gent gran o la projecció de la ciutat són altres àrees que havien de recaure en la formació independentista, mentre que els socialistes mantenien àmbits com habitatge, seguretat o urbanisme.

La convocatòria del congrés nacional d'ERC per escollir una nova direcció i el fet que Elisenda Alamany es convertís en la candidata a la secretaria general per part de Militància Decidim -la llista d'Oriol Junqueras, que s'imposaria- ha capgirat l'escenari. La número dos del partit comenta que "l'acord s'hauria de replantejar, ja no és vigent". En aquest sentit, fonts de la formació afegeixen que el procés congressual ha afectat directament l'operació que comportava l'entrada d'ERC al govern municipal, ja que en el seu dia les tensions vinculades al conclave van impedir que s'arribés a votar per tirar-la endavant.

La direcció d'ERC no es pot permetre ara mateix perdre una votació interna

A més a més, la nova direcció està centrada actualment a intentar "recosir" el partit i en avançar cap a una "recomposició interna" i no vol posar damunt la taula cap tema que pugui provocar divisió interna al partit. I més tenint en compte que el congrés no es completarà fins a mitjans de març, quan es voti el nou full de ruta del partit. Tampoc es pot obviar que, atesos els resultats -Junqueras va imposar-se amb tot just el 52% dels vots-, la direcció no es pot permetre perdre cap votació interna i decidir ara mateix l'entrada a un govern liderat pel PSC és un risc que no vol córrer.

Les negociacions dels pressupostos

El passat 20 de desembre, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar les ordenances fiscals per aquest 2025 amb els vots justament de PSC, BComú i ERC, una aliança que el govern de la ciutat aspira a repetir amb els comptes, si bé no està ni molt menys garantit. A diferència del que succeeix amb l'ampliació de l'executiu, en aquest àmbit sí que hi ha intenses negociacions obertes amb els dos grups de l'oposició.

Segons ha detallat aquest mateix dijous Jordi Valls en la seva presentació, els pressupostos s'eleven a 3.854 milions i situen com a prioritats el transport públic -amb la connexió del tramvia per la Diagonal com a element més destacat-, l'habitatge -amb una partida global que augmenta fins els 200 milions- i la lluita contra les desigualtats. El tinent d'alcaldia d'Economia assegura que inclou diverses de les propostes d'ERC i els Comuns, amb qui han fet més de 30 reunions des de l’estiu.

Ara bé, s'ha mostrat molt més proper als republicans i, per exemple, no incorpora exigències claus dels Comuns, com mantenir la reserva del 30% del sòl per a habitatge protegit o impulsar una funerària pública. En aquest sentit, la líder de BComú al consistori, Janet Sanz, ha manifestat que el projecte de comptes presentat és "insuficient". "Què ens estan demanant? Que renunciem a tot?", s'ha preguntat. Ha insistit que per tenir els vots dels Comuns, el Govern ha de garantir que es mantindrà la reserva del 30% a habitatge social i que s'avançarà en la pacificació, amb més superilles.

Per a BComú, el projecte de pressupostos presentat és "insuficient"

Pel que fa a ERC, la presidenta del grup municipal, Elisenda Alamany, reitera a Públic que "la nostra voluntat és incidir des del lloc que ocupem, i ara mateix estem a l'oposició, per aconseguir millores per als barcelonins". Els republicans, per tant, sí que negocien els comptes de la capital, a diferència del que està succeint a la Generalitat o a l'Estat, un fet que s'explica perquè en aquests dos darrers casos exigeixen prèviament que es compleixin els compromisos adquirits en els acords d'investidura de Salvador Illa i Pedro Sánchez. A Barcelona, en canvi, no van investir Collboni i les negociacions són en base al seu programa. I ara mateix les posicions són força properes, com ha reconegut Jordi Valls.

Entre d'altres qüestions, Esquerra reclama destinar 200 milions en habitatge -justament la xifra anunciada pel tinent d'alcaldia d'Economia-, que haurien d'invertir-se en rehabilitació, noves promocions i també a continuar exercir el dret a tempteig i retracte per ampliar el parc de pisos públics. La millora dels equipaments esportius de la ciutat, l'ampliació del Bicing, la incorporació de nous agents a la Guàrdia Urbana o l'impuls d'un hub de creació de contingut audiovisual en català són altres de les demandes de la formació.

Amb tot, si Collboni vol aprovar els comptes necessita sumar el suport de BComú al probable acord amb ERC, ja que entre socialistes i republicans es queden en 16 regidors, a cinc de la majoria. Si es compleix la voluntat del govern municipal, els propers dies es resoldrà la incògnita i se sabrà si hi ha nous comptes o s'opta per una pròrroga dels actuals.