Cinc rutes culturals per resseguir la comarca de la Selva a través de castells, romànic i modernisme

La comarca de la Selva és un mosaic de paisatges entre la Serralada Transversal i la Costa Brava, que ens regala un ventall ampli d'ofertes per gaudir de les seves estampes, la natura o la gastronomia, però també d'història i patrimoni cultural. Les turistificades platges del seu litoral, les rutes de senderisme o amb BTT, els jardins botànics i històrics, la cuina del mar i la muntanya, l'aigua i la natura... són elements identificatius d'aquest indret.

Però també ho són especialment la petjada de l'antiguitat, l'època medieval, el romànic, el modernisme o el llegat pesquer. Per això, en aquesta ocasió us presentem cinc rutes culturals i històriques que ens regala el portal turístic de La Selva per descobrir la comarca a través de la cultura.

Els orígens de l'antiguitat

Resseguim primer la història més antiga de la comarca. Fa 3'5 milions d'anys, la Selva tenia un clima subtropical. Hi vivien animals i plantes les restes dels quals s'han trobat en molt bon estat de conservació en el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. Al final de la prehistòria, hi van sorgir les grans construccions humanes, els monuments megalítics, concentrats quasi tots a la part muntanyosa de Tossa de Mar.

Pel que fa als ibers, vivien en assentaments enturonats i fortificats, com Montbarbat (Lloret de Mar – Maçanet de la Selva), Montsoriu (Arbúcies – Sant Feliu de Buixalleu), Argimon (Riudarenes) o el Turó de Buixalleu (Sant Feliu de Buixalleu). Hi havia, també, assentaments més petits, com Puig de Castellet, a Lloret de Mar, que depenien dels poblats principals. I cal evidentment parlar dels romans, que desembarcaren a Empúries, tot i que la cultura ibèrica continuà pervivint, com es pot veure al Turó Rodó (Lloret de Mar).

De l'època romana destaquen els assentaments a la plana o a les valls, com a Can Pons (Arbúcies). Les ciutats més destacades foren Aquae Calidae (Caldes de Malavella) i Blandae (Blanes), així com nombroses vil·les, unes grans explotacions agrícoles i ramaderes, entre les quals cal esmentar Ametllers, Tossa de Mar). En la ruta que proposa el lloc web turístic, es visiten els elements de patrimoni més destacables de la prehistòria i el món antic a la Selva.

Els castells de la Selva

Per a molts, la Selva és coneguda també per ser terra de castells, la majoria dels segles IX i X. El seu origen es remunta en els punts fortificats que, després de la conquesta del territori als musulmans, vigilaven el país. D'altres, aixecats a partir del segle XI són els típics castells feudals. La majoria dels castells selvatans van pertànyer als poderosos vescomtes de Cabrera.

El castell més destacable de la Selva és un dels més grans de Catalunya com Montsoriu, però la varietat de la comarca va fins a una fortificació tan modesta com ben conservada com Farners. Així com passant per una fortalesa moderna com Hostalric, preparada per resistir setges amb artilleria, fins als ferrenys castells. En alguns s'hi viu o són equipaments públics, mentre altres han estat rescatats per l'arqueologia i posats en valor, com Torcafelló, Sant Iscle o Sant Joan de Lloret.

En qualsevol cas, tots es troben en indrets privilegiats, miradors de primer ordre sobre la comarca i els seus entorns marcats pel mar i la muntanya. En aquest sentit, cal destacar també el gran valor que s'hagi conservat dues viles emmurallades de la qualitat com són Tossa de Mar i Hostalric. Així doncs, una ruta de gran interès cultural i històric.

El romànic religiós

La Selva va viure des de la Catalunya Vella i de ple el desenvolupament del romànic entre els segles X-XIII. És per aquest motiu que la comarca té un llegat a través del qual podrem descobrir diferents construccions d'aquest estil artístic i arquitectònic. Es tracta d'un itinerari que ens descobreix un patrimoni potser més desconegut que altres atractius de la comarca.

En concret, es poden visitar cinc monestirs: Santa Maria d'Amer, la Mare de Déu del Coll, Sant Pere Cercada, Sant Salvador de Breda i Santa Maria de Valldemaria. També podrem descobrir una multitud de petites ermites a la zona muntanyosa del Montseny i les Guilleries, i unes quantes esglésies i capelles a la plana per endinsar-nos en el moviment.

Segons detalla el lloc web de la Selva, la ruta principal es pot fer en cotxe, encara que en algun cas calgui fer un petit passeig, i es poden fer diferents variants amb rutes senyalitzades a peu. Hi ha alguns itineraris secundaris que tenen el punt de sortida i arribada a la ruta principal. Però els elements de patrimoni més interessants s'han inclòs en la ruta central: com que és circular, es pot iniciar en qualsevol punt.

El modernisme a la Selva

Parlem ara del paper del modernisme, que recordem que és el moviment cultural i artístic que es desenvolupa a Europa a finals del segle XIX i principis del XX, que adequa les tipologies arquitectòniques i els elements decoratius a noves tècniques, nous materials i noves sensibilitats. A Catalunya va tenir un paper especial, lligat a l'esclat del catalanisme i convivint amb moviments que reivindicaven les glòries medievals.

La Selva té molts elements de patrimoni cultural lligats a aquests moviments artístics, que s'entrecreuen i es barregen. En aquesta ruta destaquen especialment els conjunts patrimonials conservats a viles com Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners o Lloret de Mar, però n'hi ha exemples a quasi tota la comarca.

La Selva marítima, ruta del patrimoni pesquer

A més de la muntanya, la Selva destaca especialment per la seva rica herència cultural i històrica estretament vinculada al mar. Trobem diversos indrets en els quals es poden descobrir elements del patrimoni material, com les seves ermites i els tradicionals barris de pescadors, així com reconeixements a les dones que han tingut un paper fonamental en el món mariner.

La ruta ens proposa tres punts al sud de la Costa Brava, com són Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar. És evident que aquest vincle amb el mar es manté viu en l'actualitat a través de la pesca, especialment a les llotges d'aquests municipis i reflectida en la seva gastronomia local. A més, les paraules i expressions pròpies del món mariner han perdurat al llarg del temps, i que val la pena descobrir.