Un centenar de denúncies per assetjament sexual a la Universitat Jaume I de Castelló

"Es posava darrere les alumnes de forma molt babosa, flirtejava amb nosaltres i citava a tutories a les alumnes que li agradaven". "Proposava a les alumnes que volien aprovar o pujar nota que ja sabien el que havien de fer". "Sempre tocava massa i a les xiques les enviava al seu despatx. Teníem por perquè l’UJI no feia res". "Al seu despatx em va dir: ‘quin cos tan bonic tens’". "Em va lligar les mans al seu despatx i em va dir: eres una nena molt mala".

Aquestes frases estan extretes de testimonis anònims que van escriure les seues experiències en una exposició participativa organitzada pel col·lectiu Subversives, una associació estudiantil registrada a la Universitat Jaume I (UJI), situada a Castelló. N’hi ha més d’un centenar. Molts amb comentaris o actuacions masclistes de diferents professors, com "t’ho explicaré dues voltes, que eres dona" o "si tardes en vindre del bany és que estaves fent guarrades amb algú". Però també hi ha moltes denúncies d’assetjament o abusos sexuals. Tres noms de professors són els que més es repeteixen. I un altre detall que també es recurrent: la por a denunciar per la passivitat de la UJI davant d’aquests casos.

"Vam organitzar l’exposició com un dels actes del 25 de novembre [Dia Internacional contra la Violència Masclista] i vam donar un espai perquè aquelles dones que hagueren patit algun tipus d’agressió, comentari o abús ho pogueren denunciar anònimament. Allí van aparèixer els primers noms de professors. La nostra sorpresa va ser la reacció del rectorat, que va retirar l’exposició l’endemà i sense donar-nos explicacions, a pesar que teníem tots els permisos per col·locar-la –explica a Públic una portaveu de Subversives- però, amb tot, vam portar aquesta informació a la vicedegana d’Igualtat, que ens va acceptar les denúncies encara que foren anònimes".

Després, però, alguna cosa va canviar. Des de Subversives denuncien que, no només no tenen constància de cap actuació des de la universitat per acabar amb el problema, sinó que denuncien pressions cap al seu col·lectiu. "Van estar telefonant a les xiques que figuren com a representants de l’associació als registres universitaris, que ja han acabat la carrera, per tal que es donaren de baixa, sospitem que per a aconseguir fer-nos desaparèixer legalment del campus. També ens va venir una dona, durant una concentració contra els abusos, a amenaçar-nos amb processos penals si continuàvem".

Des de la Universitat s’han limitat a emetre un breu comunicat on s’assegura que "disposa d’un protocol en els supòsits d’assetjament que garanteix la confidencialitat per tal de protegir a les víctimes" i que "respecte a la campanya anònima actual, la Universitat no pot encetar cap procediment perquè es tracten de denúncies sense identificar". Finalment, en el mateix comunicat, la UJI anima "a que qualsevol persona que siga víctima d’un possible cas d’assetjament que utilitze el protocol perquè es puga activar un procediment amb totes les garanties per perseguir aquestes conductes i emparar a les víctimes".

"L’únic que vaig aconseguir va ser que el suspengueren cinc mesos de feina i sou"

Les darreres vegades que es va denunciar presumptes abusos sexuals segons el protocol va ser els cursos 2014 i 2015. Una d’aquestes denunciants –que acusa també un dels professors més reiteradament assenyalats- també ha ofert el seu testimoni sobre l’experiència: "Crec que ha estat el més horrible que m’ha pogut passar. Vaig denunciar i després de setmanes i setmanes de declaracions, de sentir-me humiliada. L’únic que vaig aconseguir va ser que el suspengueren cinc mesos de feina i sou".

La portaveu de Subversives assegura que han omplert "més d’un centenar de formularis oficials" i els han deixat a la bústia habilitada per la Unitat d’Igualtat per aquest tipus de situacions. Segons aquest col·lectiu "la universitat no pot al·legar desconeixement".

Segons un estudi jurídic, publicat per Antonio Madrid Pérez, del Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, la mera sospita de possibles abusos ja hauria d’obligar a actuar a la universitat, sense ni tan sols la necessitat de presentar denúncia, ja que "la jurisprudència destaca que el fet rellevant és que l'autoritat o el funcionari reba la 'notitia criminis', i no la forma en què li arriba la primera notícia que s'ha pogut cometre un delicte", explica aquest jurista, basant-se en l'article 2.4 del Protocol d'actuació contra l'assetjament sexual i per raó de sexe en l'àmbit de l'Administració general de l'estat i dels Òrgans públics vinculats a ella, que decreta que “qualsevol empleat públic té l’obligació de posar en coneixement dels seus superiors jeràrquics els casos de possible assetjament sexual o assetjament per raó de sexe que conega”.

"Una cultura de l’assetjament"

Mireia Grazalema es va matricular a la UJI en un postgrau de publicitat el curs 2008/09 que no va poder acabar, en part, per la pressió que va sentir de dos professors. "Jo havia estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona i també a la de València i estava acostumada a comentaris masclistes o situacions incòmodes, però la cultura de l’assetjament que hi havia instaurada en aquella facultat, no sé si era extrapolable a tota la universitat, no ho havia vist mai. Els intents de professors d’intentar quedar amb alumnes fora del campus, els comentaris o el toqueteigs eren molt habituals".

"La resposta de la institució és amagar el problema i pressionar les veus crítiques perquè renuncien"

Grazalema recorda especialment dos professors: "N’hi havia un de laboratori que tocava molt les xiques, els agafava la mà quan treballaven amb el ratolí i coses així". El segon la va citar un dia fora de la universitat. "Jo, innocent de mi, pensava que em volia oferir feina en algun documental, però el que va venir va ser una declaració d’amor molt incòmoda. Li vaig demanar que si continuava dient-me coses d’aquelles, jo no podria seguir assistint a les seues classes. La resposta va ser que si jo venia a classe, hauria de sentir coses que no m’agradarien". Al final, Grazalema va acabar deixant els estudis sense acabar, però a més, assegura que el seu cas no era únic: "Vam acabar fent-nos amigues amb altres xiques que passaven situacions similars, precisament a partir de parlar-ho. En alguns casos, alumnes van acabar acceptant mantenir relacions sexuals amb professors per les pressions o por a les represàlies".

Maria Victòria Oliver va treballar vint anys a la UJI com a professora associada, d’on va ser membre del comitè d’empresa. Denuncia precisament que davant situacions d’aquest tipus, "la resposta de la institució és amagar el problema i pressionar les veus crítiques perquè renuncien. El protocol és obvi que no funciona i quan hi ha tantes denúncies és evident que hi ha molt d’assetjament". I encara més, Oliver recorda el cas de Juan Luis Gómez Colomer, que el 2012 va dimitir com a vicerector de Relacions Institucionals l’UJI per poder defensar jurídicament la seua filla, alumna del centre i víctima de presumpte assetjament i abusos. "La dificultat per denunciar és tan gran que ni tan sols un vicerector ho va aconseguir", afirma Oliver.