CAUSA CONTRA EL SOBIRANISMEPuigdemont als seus col·laboradors: "Els Mossos faran sempre el que diguin els jutges"

La decisió de la Justícia alemanya sobre si lliura o no a Espanya el president Carles Puigdemont depèn ara dels informes que enviï el jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, els jutges del qual volen saber, sobretot, si va ordenar als Mossos d'Esquadra que desobeïssin les decisions judicials i permetessin la celebració del referèndum de l'1-O.

Perquè el que precisament argumenta Llarena en la seva demanda d'extradició és que Puigdemont, el seu vicepresident Oriol Junqueras, i l'ex-conseller d'Interior, Joaquim Forn, amb ple coneixement del mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè la consulta popular no se celebrés, "tenint la capacitat de decidir [...] i d'aportar els mecanismes de seguretat policial que podien coadjuvar a la contenció de la violència, van preferir ordenar la continuació del procés, cridar a la població a la mobilització i a la participació, i impulsar el disseny d'un operatiu policial autonòmic compromès amb que les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit per força policial de l'Estat".

Així que els jutges alemanys, sol·liciten el material probatori en el qual es basen aquests suposats indicis que el president va impartir instruccions als Mossos perquè s'incomplissin les decisions judicials.

Puigdemont va advertir als seus col·laboradors des del primer moment que els Mossos sempre complirien les ordres dels tribunals

Una sol·licitud de la Justícia alemanya que posarà en dificultats el jutge Llarena, ja que en el sumari que s'instrueix sobre l'1-O figuren diverses proves precisament en sentit contrari: Puigdemont va advertir els seus col·laboradors des del primer moment que els Mossos sempre complirien les ordres dels tribunals, i ni tan sols va creuar una sola trucada amb el major de la policia autonòmica catalana, Josep Lluís Trapero, durant tota la jornada del referèndum.

La prova material més clara de tot això figura en la ja famosa agenda Moleskine on l'aleshores secretari general de la Vicepresidència de la Generalitat, Josep Maria Jové Lladó, va estar anotant, de pròpia mà, el contingut de les reunions que va celebrar –entre febrer de 2015 i novembre de 2016– el cercle més íntim del president per tractar sobre l'anomenat "Full de ruta" cap a la independència. Aquesta agenda va ser intervinguda per la Guàrdia Civil en el registre del domicili de Lladó i és considerada com la principal prova de càrrec contra Puigdemont i el seu equip.

No obstant això, a l'informe de 59 folis de la Guàrdia Civil sobre aquesta agenda de Jové –al que ha tingut accés Públic–, que l'institut armat dirigeix a la jutgessa Carmen Lamela del Central 3 de l'Audiència Nacional –com a contestació a la seva petició de ser informada de "todo aquello que estuviese relacionado con la actuación de Josep Lluis TRAPERO ÁLVAREZ y los Mossos d'Esquadra" en aquesta Moleskine–, es destaca una anotació manuscrita, encapçalada amb l'expressió "WAR ROOM" i datada el "8/11/16" amb el següent text:

"MHP" [per Molt Honorable President] "—> els Mossos faran sempre el que els hi diguin els jutges —> No hi haurà cap ordre en el D. INT" [pel Departament de l'Interior], com es pot veure en la reproducció de l'original que encapçala aquest article i en els següents fragments de l'ofici de la Guàrdia Civil:

L'agenda va ser l'acta manuscrita de les reunions del cercle íntim de Puigdemont i el seu autor la va custodiar al seu propi domicili

És a dir, onze mesos abans de la jornada del referèndum, Puigdemont ja havia advertit els seus col·laboradors més estrets que els Mossos d'Esquadra mai desobeirien les decisions judicials, ni s'impartirien ordres des d'Interior perquè ho fessin. I és ben difícil posar en dubte la veracitat d'aquesta anotació –per molt que en el seu ofici la Guàrdia Civil escrigui que això és el que Jové "va atribuir a MHP"–, ja que aquesta agenda va ser escrita com a acta confidencial d'aquelles reunions i després custodiada al propi domicili de l'autor. És insostenible pretendre que va escriure aquestes anotacions manuscrites falsejant les paraules del president, en previsió que serien confiscades un any més tard.

Però aquesta no és l'única prova material que figura en els informes de la Guàrdia Civil enviats al Jutjat Central 3 de l'Audiència Nacional i que el jutge Llarena ignora des del Suprem en les seves euro-ordres de detenció; igual que sembla desconèixer els informes de la Intervenció General d'Hisenda que demostren que no va haver-hi malversació de fons públics en l'organització i execució del referèndum de l'1-O.

Una altra de les clares mostres que des del Govern no es van impartir ordres als Mossos perquè muntessin "un operatiu policial autonòmic" amb l'objectiu de "enfrontar-se amb èxit per força policial de l'Estat" –com al·lega el jutge Llarena– es pot trobar en un altre informe de la Guardia Civil, en aquest cas, l'atestat últim (lliurat a l'Audiència Nacional el passat 22 de febrer) sobre les seves diligències ampliatòries pel presumpte delicte de sedició per a la realització del referèndum de l'1-O, al que també ha tingut accés Público:

Un altre atestat de la Guàrdia Civil analitza les trucades telefòniques rebudes o emeses per tots els alts càrrecs del Govern de la Generalitat i dels Mossos del 20-9 al 2-10

Aquest atestat –d'ampliació de les diligències policials– se centra en l'anàlisi de les trucades telefòniques rebudes o emeses per tots els alts càrrecs del Govern i dels Mossos encausats pels presumptes delictes de sedició i/o rebel·lió, entre el 20 de setembre i el 2 d'octubre de 2017. No és que aquests mòbils estiguessin intervinguts judicialment, de manera que no es conegui el contingut de les converses, sinó que es tracta de l'anàlisi detallada de totes les comunicacions creuades entre ells, amb les hores i durada de les trucades que queden registradadas en els operadors de telefonia:

"Amb les dades de la identitat dels usuaris obtinguts a través del CTII, s'ha

pogut completar l'anàlisi dels registres de trucades dels investigats

corresponents als dies 20 i 30 de setembre, així com els dies 1 i 2 d'octubre", precisa l'informe de la Guàrdia Civil.

Doncs bé, durant la jornada de l'1 d'octubre, "Josep Lluis Trapero Álvarez, Major dels MdE, només va mantenir contactes amb persones del seu entorn professional", admeten els instructors de la Guàrdia Civil. Per tant, el cap dels Mossos d'Esquadra –al que també s'imputa sedició i fins i tot organització criminal, acusant-lo de participar en aquesta presumpta estratègia de confrontació amb les Forces de Seguretat de l'Estat– en cap moment d'aquest dia va parlar amb el cercle de Puigdemont que suposadament li havia ordenat incomplir les ordres de la Justícia:

Resulta inversemblant que, si Trapero hagués estat participant en aquest presumpte "operatiu policial autonòmic compromès amb que les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit a la força policial de l'Estat", el major dels Mossos no parlés ni una sola vegada amb algun membre del Govern durant aquella jornada de càrregues policials contra els votants i d'assalts violents contra els col·legis electorals, que van sorprendre tant a les autoritats catalanes com als periodistes i observadors estrangers.

Però encara hi ha més proves en el sumari de la causa que Trapero no va participar en absolut de cap conspiració de la Generalitat per oposar-se a les ordres judicials, sinó més aviat tot el contrari: va insistir en el seu compliment estricte.