Catalunya es prepara per a la primera Diada sense president independentista des de l'inici del procés

Catalunya es prepara per a la celebració de l'Onze de Setembre amb un tret diferencial rellevant, serà la primera Diada des de l'inici del procés en què la presidència de la Generalitat no estarà ocupada per un independentista. El socialista Salvador Illa és ara la primera autoritat de Catalunya, dotze anys després d'aquella Diada del 2012 que va comportar la massiva manifestació independentista organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana –constituïda pocs mesos abans-, i que va desembocar en les eleccions anticipades convocades per Artur Mas i el seguit de fets que comportaria l'anomenat procés independentista.

Malgrat tot, no hi haurà grans canvis en allò formal durant la jornada commemorativa d'aquest dimecres, però entre els actes oficials i els de l'activisme independentista hi haurà un distanciament absolut que eixamplarà l'esquerda que ja es va produir durant l'etapa del Govern d'ERC. Amb l'excepció del president del Parlament, Josep Rull, de Junts, que sí preveu participar-hi.

Salvador Illa recupera el Palau de la Generalitat per pronunciar el discurs institucional de la Diada que s'emetrà aquest dimarts a les nou de la nit

Fonts del Govern de Salvador Illa expliquen que no hi haurà pràcticament cap canvi en els actes institucionals previstos pel Govern de Pere Aragonès. La pròpia consellera portaveu, Sílvia Paneque, agraeix que en el disseny institucional de la Diada es tingués en compte la probabilitat d'un canvi d'Executiu a la Generalitat, i es fes un plantejament transversal i assumible. El que sí que farà Salvador Illa és recuperar el Palau de la Generalitat per pronunciar el discurs institucional de la Diada que s'emetrà aquest dimarts a les nou de la nit. Un discurs en què, segons fonts de la presidència, lloarà "un catalanisme integrador des de la diversitat".

Discurs pel catalanisme divers

Illa retorna d'aquesta forma el discurs al Palau de la Generalitat després que el seu antecessor, Pere Aragonès, fes una tria d'escenaris exteriors amb simbolisme, com ara una escola o la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. L'objectiu d'Illa és remarcar la institucionalitat del discurs i, òbviament, projectar la nova etapa que suposa un nou inquilí al Palau de la Generalitat i per tant al Govern de Catalunya. Illa vol transmetre la transversalitat amb què el Govern socialista planteja l'Onze de Setembre, amb una Diada "per a tothom, perquè tothom s'hi senti vinculat i tothom ho pugui celebrar", segons fonts de presidència. Un discurs que expressarà "el sentiment catalanista, la diversitat, i la unitat del nostre país, perquè finalment la Catalunya plena és la Catalunya on no hi falta ningú", en paraules de la consellera Paneque.

El discurs que expressarà "el sentiment catalanista, la diversitat, i la unitat del nostre país, perquè finalment la Catalunya plena és la Catalunya on no hi falta ningú"

Conceptes com "pacte" o "acord" i "concòrdia", juntament a una defensa de la unitat social a Catalunya, dels serveis públics i la necessitat de fer un salt en el desenvolupament del país, allò que Illa anomena "la tercera gran transformació de Catalunya", teixiran el discurs del president de la Generalitat, segons apunten fonts de l'entorn del president que no han concretat si farà referència a temes com el finançament singular o l'aplicació de l'amnistia.

També en l'àmbit institucional, aquest dimarts es lliurarà la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en aquesta ocasió al Monestir de Montserrat amb motiu de la commemoració del mil·lenari. A més, el Govern del PSC participarà dimecres en diversos actes institucionals com ara la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que a partir de les nou del matí dóna el tret de sortida a la Diada. Un acte en què habitualment es produeixen escridassades de petits grups d'independentistes, i que el Govern socialista probablement encara rebrà de forma més contundent.

També està previst que Illa i el Govern participin en l'acte institucional que clou la jornada i que se celebrarà a partir de les 22.00 hores davant les emblemàtiques quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Aquest serà un acte "transversal que representarà la pluralitat de Catalunya, plenament cultural, que inclourà diverses actuacions musicals, i dirigit a tota la ciutadania", segons la directora artística del muntatge, Marta Bayarri.

Trencament total amb els actes independentistes

El que el nou Govern del PSC exclou aquesta Diada, de totes totes, és que cap membre del Govern participi en cap acte que no sigui institucional

El que el nou Govern del PSC exclou aquesta Diada, de totes totes, és que cap membre del Govern participi en cap acte que no sigui institucional, és a dir en els organitzats per l'independentisme. I encara menys a la manifestació de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Es trencarà d'aquesta forma la tradicional participació de membres del Govern en aquesta manifestació des de l'inici del procés. Consellers i conselleres hi han participat sempre, des del 2012 –amb l'excepció dels anys de la pandèmia per motius obvis-, a la manifestació independentista en posicions més o menys discretes. Fins i tot l'any 2022 en què la tensió entre ERC i l'ANC va arribar al màxim grau, alguns membres del Govern republicà van participar en actes de l'independentisme a títol particular. L'any passat, amb una menor tensió política entre ERC i l'ANC, gairebé el Govern en ple va participar en bloc a la multitudinària concentració convocada a la plaça d'Espanya de Barcelona.

Quant als presidents de la Generalitat independentistes tots ells han animat a la participació a la manifestació des del 2012, i si no hi han assistit personalment, sí que han rebut als representants de les organitzacions convocants, com va fer Artur Mas el 2012. L'any 2016, per primer cop va assisitir a la manifestació el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i també la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Ja com a expresident, Mas també hi va anar. Des del Govern actual es mostra "respecte total a totes les iniciatives de la societat civil durant la Diada", però les fonts de l'Executiu són contundents en separar radicalment els actes institucionals de les dels partits polítics o organitzacions: "Som el Govern de tothom i per tant només participarem i ens vincularem als actes institucionals que són els que representen al conjunt de la societat catalana".

Dura confrontació entre el nou Govern i l'ANC

L'arribada del PSC a la presidència de la Generalitat és un dels motius que esgrimeix l'ANC per fer una crida a "omplir els carrers de nou" aquest Onze de Setembre. Les crítiques de l'entitat independentista han estat ferotges contra Salvador Illa i el Govern socialista. El president de l'entitat, Lluís Llach, ha arribat a qualificar de "feixista" el president de la Generalitat. I tampoc falten les crítiques a Esquerra: "Amb la investidura de Salvador Illa, la direcció d'ERC ha culminat el seu trencament amb l'estratègia unitària seguida des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. ERC ha retornat a la política fracassada dels governs tripartits, a l'aliança amb el PSOE, Sumar i les seves respectives sucursals a Catalunya", asseguren des de l'ANC.

No és la primera vegada que Catalunya té un president de la Generalitat socialista, ni que això generi polèmica durant la Diada

No és la primera vegada que Catalunya té un president de la Generalitat socialista, ni que això generi polèmica durant la Diada. Va ser el cas de Pasqual Maragall primer, i José Montilla després, entre els anys 2003 i 2010. I també va haver discussió llavors sobre l'acte institucional que va organitzar per primer cop el Govern conjuntament amb el Parlament, amb l'impuls de Pasqual Maragall. Un acte que s'ha mantingut però ha anat canviant el format. En aquella època, però, el Govern era de coalició en els tripartits formats pel PSC, ERC i ICV, i no monocolor socialista com és el cas actual. La qual cosa comportava que la manifestació i els actes independentistes de la Diada comptessin amb la presència de membres del Govern, els que corresponien a ERC. En aquells anys no existia l'ANC i la manifestació independentista es limitava a una convocatòria que anava des dels diversos grups de l'esquerra independentista anticapitalista fins a ERC. I que no convocava més enllà d'unes 10 o 15.000 persones. Molt lluny del milió i mig de manifestants que van sortir al carrer a partir del 2012.

Una Diada amb menor incidència sobre el curs polític

En aquesta Diada, amb un Executiu íntegrament socialista, la desconnexió entre el Govern i l'activisme independentista serà total. I els discursos des de l'escenari de l'ANC es preveuen extremadament durs cap als nous inquilins de la Generalitat. Tot i que el nivell d'incidència d'aquests missatges serà molt menor al d'altres anys, per exemple quan l'expresidenta de l'ANC –i posteriorment del Parlament-, Carme Forcadell, va exigir a Artur Mas "posar les urnes" davant de centenars de milers de manifestants.

La caiguda dels suports independentistes a les eleccions, la descentralització de la convocatòria repartida entre Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa que reduirà la participació concentrada d'altres anys, i el fet que el PSC no sigui un partit independentista i per tant gens sensible a les directrius de l'ANC, fa preveure que aquesta Diada no marcarà el curs polític, ni el camí de la legislatura, com en altres ocasions. Sinó que més aviat, suposarà l'inici d'una etapa en què el Govern socialista de Salvador Illa agafarà el relleu a un independentisme fracturat i decaigut, en procés de reestructuració. Una nova etapa que veure'm quina durada l'espera.