La casa de l’àvia ‘for rent’ o el problema del lloguer turístic a les Balears

Al bar parlen de "saturació" com si fos una persona. "Saturació" està per tot arreu. I la massificació, la massificació també. No es pot anar al súper ni a la platja. El servei d’urgències s’ha tornat a col·lapsar. Segurament, però, tornaran a llogar casa de l’àvia durant tot l’estiu. Si poden allargaran fins al novembre, així l’any que ve podran fugir de l’estiu a l’illa.

Semblava que aquest estiu passat les Balears havien d’enfonsar-se, però van sobreviure un any més. Segons subratllen grups ecologistes, fa temps que el turisme aporta més problemes que beneficis a l’arxipèlag, però mai s’hi acaba posant remei. El mantra ecologista de que «es deixen passar els problemes per després amnistiar-los» podria arribar a convertir-se en una dita popular.

Les Illes Balears es caracteritzen, entre altres coses, per anar acumulant xifres rècord. En un cap de setmana, l’equivalent a la població total de l’arxipèlag – poc més d’un milió – sobrevolava el cel de les Illes. Només en un dia es van registrar passat de dos milions de persones a les quatre illes. És el territori amb més densitat d’hotels del món, amb més de 800 establiments que tenen 300.000 de les 423.000 places turístiques legals.

Es calcula, però, que només a Mallorca n’hi ha 123.000 més d’il·legals i a Eivissa unes altres 50.000. Aquestes dades fan referència als coneguts pisos turístics, allotjaments que es lloguen o relloguen de manera irregular a preus desorbitats i normalment a través de pàgines web. L’especulació i la dificultat de l’accés a un habitatge digne per part dels residents han acabat per entrar de manera prioritària a l’agenda del Govern balear, que està en fase d’aprovació de la reforma de la Llei de Turisme de les Illes, coneguda també com a Llei Delgado.

La línia entre regulació i amnistia

Aquesta llei és una petita part de la reforma total de la normativa que s’incloïa als Acords pel Canvi entre PSIB i Més per formar coalició de govern i que s’ha engegat amb més urgència a causa dels resultats de l’estiu passat. L’objectiu principal, segons l’Executiu, és establir un sostre real de places de lloguer turístic i donar cabuda a les reivindicacions de l’interior de Mallorca i Menorca per poder llogar en habitatges plurifamiliars.

Des de la Conselleria de Medi Ambient expliquen que la llei està pensada per "conciliar punts que poden semblar antagònics", com són la regulació dels pisos de lloguer turístic per establir uns límits i permetre la redistribució dels beneficis del turisme alhora que es garanteixi l’accés a l’habitatge. A banda d’establir el sostre de places, està previst que els edificis hagin de complir una sèrie requisits, com tenir la cèdula d’habitatge, el vistiplau de la comunitat veïnal i ser edificis de més de deu anys.

A més, per donar d’alta un nou habitatge s’haurà de donar de baixa una plaça turística de la borsa que té cada consell insular, que alhora poden ampliar-la. És aquí on els col·lectius ecologistes veuen un dels problemes de la llei: no hi ha un sostre real de places delimitat. El que proposaven algunes de les agrupacions per frenar el creixement i delimitar el número era que per donar d’alta una plaça fes falta la baixa de dues.

La nova llei preveu també eliminar les excepcions de l’anterior en què es permetia als hotels de cinc estrelles, hotels de ciutat i hotels rurals establir-se sense comprar cap plaça. Així, qualsevol construcció que s’utilitzi com a habitatge turístic estarà controlada. Tanmateix, aplicarà els mateixos requisits a totes aquelles propietats construïdes en sòl rústic.

Pel portaveu del col·lectiu Terraferida, Jaume Adrover, amb les condicions de la reforma de la llei "pràcticament qualsevol tipus d’habitatge es pot llogar i és terrorífic"

El portaveu del col·lectiu Terraferida, Jaume Adrover, creu que amb aquestes condicions "pràcticament qualsevol tipus d’habitatge es pot llogar i és terrorífic". Per a la portaveu del GOB Margalida Ramis "és una amnistia de l’il·legal. Sempre han criticat les amnisties i ara han estat incapaços de prevenir". Les organitzacions ecologistes de totes les Illes coincideixen en què els requisits permeten a les construccions il·legals regularitzar la situació i fer-ne un habitatge turístic.

Assenyalen també que el problema dels habitatges plurifamiliars, sobretot a pobles grans o ciutats, és la facilitat per especular amb els edificis amb les condicions que posen. "Nosaltres havíem proposat que fos el propietari que portés els 10 anys amb el pis en comptes de fer referència a l’antiguitat de l’edifici. Qualsevol fons d’inversió pot comprar igualment un bloc que tingui deu anys", explica Adrover.

L’altre punt clau de la llei són les sancions – que podran arribar als 40.000 euros - a aquelles empreses que comercialitzin pisos o cases que no tinguin cèdula d’habitatge, una mesura semblant a la llançada per l’Ajuntament de Barcelona. El que marca la llei és un pla d’inspecció que desplegui professionals arreu de les Illes que investiguin tant els portals web com els habitatges anunciats.

Per desplegar totes les mesures serà necessari, però, que cada consell insular entregui un Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics en què s’especifiquin les zones en què es podrà desenvolupar aquesta activitat i que es faran a partir dels informes que enviïn els ajuntaments, tot i que aquests no seran vinculants. La voluntat del Govern de fer una llei el més adaptable possible territorialment ha provocat polèmica sobre les competències de cada administració local i sobre la inconcreció de la llei, que s’ha materialitzat en un total de 370 al·legacions a la normativa.

Les particularitats de cada illa

Formentera va ser la primera en mostrar el seu desacord amb la llei i va portar el Govern a un contenciós –que va guanyar parcialment– per conflicte de competències. Segons la consellera de Turisme, Alejandra Ferrer, "hi ha hagut una invasió de competències i el que necessitem és un marc ampli per poder legislar".

A la Pitiüsa menor van posar en marxa un reglament l’any 2016 que començava a regular l’activitat turística i que "entra en contradicció amb el Govern". En aquest s’adapta la tipologia de les cases de l’illa a la possibilitat de comercialització, a més d’establir-s’hi un màxim d’habitatges a comercialitzar per persona. També van començar un servei d’inspecció per les places il·legals que hi pogués haver.

A Formentera, igual que a Eivissa, prefereixen no permetre el lloguer turístic a habitatges plurifamiliars. "No hi estem en contra, però creiem que és cosa de cada consell regular-ho", apunta Ferrer, que creu que "créixer no es pot créixer més de cap manera, hem d’anar a recuperar l’habitatge habitual".

A Eivissa, els cinc municipis s’han posat d’acord, juntament amb el Consell de l’illa, en la decisió de no permetre la regulació d’aquest tipus de lloguer turístic. L’alcalde de la ciutat d’Eivissa, Rafa Ruiz, creu que el caràcter d’urgència ha estat la causa del consens: «Abans les dificultats per accedir a l’habitatge eren per a la gent sense recursos i ara en tenen metges, mestres... Això ha fet decidir als partits que tradicionalment no recolzaven iniciatives d’aquest tipus a fer-ho».

Menorca encara no ha patit la massificació que han patit a la resta i és per això que hi ha un consens més o menys ampli per regular els habitatges plurifamiliars i incloure-hi lloguer turístic. Tot i que a Mallorca sembla que les institucions insulars estan d’acord en regular també, a la ciutat de Palma les veus en contra són cada vegada més fortes.

El dret a l’habitatge digne, en perill

El casc Antic de Palma està seguint el procés de moltes ciutats: buidatge de pisos, tancament de petits comerços i proliferació d’anuncis de grans immobiliàries. Gentrificació. Tant els grups ecologistes com l’Associació de Veïns alerten que la llei pot suposar un encariment encara major dels lloguers i un conflicte entre veïnat i turistes. La llei proposa advertir de les normes de conducta als visitants.

"Mai s’ha vist el que està passant", diu Jaume Adrover. El lloguer a Palma s’ha encarit un 40,8% en cinc anys, mentre que Eivissa és la ciutat amb el metre quadrat més car de l’Estat espanyol. També és l’illa en què un 25% de la població viu sota el llindar de la pobresa. La temporada turística fa pujar els lloguers i es fan impagables o els propietaris fan fora les famílies de maig a octubre per rellogar les habitacions a turistes.

El problema, però, no és nou sinó que s’accentua. Palma, com a capital de província té una legislació diferent i és el consell insular qui li ha de fer arribar els informes per prendre des del consistori de la ciutat la decisió final. Aquest fet pot apaivagar els efectes del que Adrover defineix com a «nova bombolla immobiliària».

A la ciutat d’Eivissa reclamen un règim semblant. Tot i que des de l’Ajuntament ja s’han començat a prendre mesures, com la regulació del sòl o la previsió d’habitatge públic de nova construcció, el cert és que demanen poder tenir l’última paraula a l’hora de decidir sobre les zones turístiques. "El Govern balear ha fet molt esforç en treure una normativa marc, però necessitem una excepcionalitat com la de Palma", apunta Ruiz.

La reforma de la Llei de Turisme era una acció del nou govern progressista molt esperada per una part important de la ciutadania i col·lectius ecologistes, però el resultat ha estat per a Margalida Ramis "decebedor i poc valent". El portaveu de Terraferida apunta que "esperàvem molt, quelcom que ens donés la sensació de posar límits".

El fet que, tot i les mesures proposades, segueixi existint una sensació d’impunitat davant les actuacions de grans empreses i construccions il·legals se suma a la manca de recursos econòmics per portar-les endavant. "No crec que aquest esborrany de llei sigui aplicable aquest estiu, no podem contractar personal", explica l’alcalde d’Eivissa ciutat. Tanmateix, la rapidesa en la redacció a causa de la urgència de la situació tampoc ajuda. Alejandra Ferrer considera que és "tan important que s’ha de prioritzar el consens i no les presses".

L’estiu de 2017 es presenta com una altra temporada rècord. A l’abril moltes famílies han de començar a deixar els pisos perquè el llogater vol treure’n profit durant l’estiu. Al maig o al juny el Govern espera tenir la llei aprovada, però en unes illes en què la temporada cada cop comença abans segurament la llei arribi igualment tard.