El cas de la 'manada de Sabadell', un manual sobre com no s'ha de celebrar un judici per violació grupal

De la víctima de la 'manada de Sabadell' se sap pràcticament tot: el seu nom, la seva edat i fins a la seva orientació sexual. La seva veu ha estat difosa a les televisions amb els fragments més delicats de la seva declaració en el judici que ha quedat vist per sentència aquest dimecres. A la vista oral, a més d'enfrontar-se al dur interrogatori del fiscal i de l'advocada defensora del seu presumpte violador, la víctima ha vist com la seva identitat ha quedat al descobert, referint-se a ella totes les parts personades pel seu nom i el seu cognom. La revictimització en el seu cas s'havia pogut evitar?

"Almenys, s'hauria hagut d'intentar pal·liar aquesta revictimització", assegura, indignada, Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes. "S'hauria hagut d'acordar d'ofici que aquest judici fos a porta tancada per preservar la intimitat de la víctima. No és normal que es doni a conèixer el seu nom i aspectes de la seva vida personal davant dels acusats. Hagués hagut d'estar millor protegida".

Coincideix amb aquesta reflexió María Ángeles Jaime de Pablo, presidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis. "En aquesta mena de judicis per violència sexual s'hauria de decretar la publicitat restringida i que se celebrés a porta tancada. No té per què difondre's la veu de la víctima". La víctima va declarar darrere d'un paravent per evitar veure els seus presumptes agressors i que aquests la veiessin. "A la víctima de violència sexual cal cuidar-la molt, perquè ella, amb la seva denúncia, pot evitar que un depredador sexual segueixi als carrers, pot evitar que una altra dona passi pel mateix que ella. Aquesta motivació cal fer-la veure a la víctima", diu María Ángeles Jaime de Pablo.

Per a la presidenta de Themis, la revictimització pot evitar-se "amb la necessària i urgent formació de jutges i fiscals". El fiscal d'aquest cas ha estat criticat per les preguntes incisives que li va formular a la víctima. "Crec que l'afany del fiscal era tractar d'aconseguir proves de càrrec inqüestionables, però potser no ha tingut la destresa de fer-ho sense semblar que no tenia empatia". En aquest sentit, la fiscal de Sala Delegada de Violència sobre la Dona, Pilar Martín Nájera, considera que l'interrogatori incisiu del fiscal a la víctima de la violació múltiple es va fer "sense cap mena de sensibilitat ni empatia", quelcom que "no s'ha de produir mai". No obstant això, el lletrat de la víctima, Jorge Albertini, ha manifestat la seva conformitat amb les preguntes que el fiscal va fer al seu client. "Eren necessàries", ha dit. A més l'advocat ha indicat que la víctima ha tingut "la temprança per declarar de manera precisa".

María Ángeles Jaime de Pablo opina respecte a l'advocada del presumpte autor material que "es pot defensar a un presumpte agressor sexual sense haver d'arribar a l'extrem de tirar per terra a la víctima", com ha passat en aquest judici. La lletrada Raquel Ramos ha arribat a retreure a la víctima no haver cridat per demanar ajuda o no haver-se resistit quan "anava acompanyada d'un sol individu sense un objecte que li pogués fer témer per la seva vida".

El testimoni de la víctima, que en aquest cas va ser violada per tres homes, és imprescindible en l'ordenament processal. Sense denúncia de la víctima de violència sexual no pot haver-hi procés. "Però cal racionalitzar les diligències de recerca perquè no hagi de declarar tantes vegades i reviure l'agressió que va patir", diu Yolanda Besteiro, que recorda que una sentència del Tribunal Suprem advoca per aquesta mesura per evitar patiment a les víctimes. "Han de declarar un mínim de quatre vegades en tot el procés. Hi ha mesures, com l'enregistrament del seu testimoni, amb totes les garanties processals, o declarar per videoconferència que serien menys incisives en el seu dolor", diu Besteiro.

Per a l'advocada criminalista Marta Pellón, el testimoni de la víctima, el seu relat en la vista oral, és "imprescindible". "En una denúncia cal explicar el que va passar amb tots els detalls i clar que és dolorós, però no hi ha una altra manera de fer-ho. El que cal fer és ser tan respectuosos com sigui possible amb la víctima", diu Pellón.

La presidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis creu que a la víctima d'agressió sexual cal explicar-li bé com és el procés penal. "La seva advocada o advocat ha d'explicar-li bé el que passarà una vegada present la denúncia i acompanyar-la en tot el procés". Només un 20% de les dones violades denuncien, segons dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. "Per què no denuncien? Doncs perquè no les creuen, les qüestionen i perquè volen oblidar com més aviat millor", explica María Ángeles Jaime de Pablo. Per això és tan important que els casos jutjats per violació siguin rigorosos pel que fa a la protecció i respecte a les víctimes.