Càritas Barcelona alerta que el 60% dels nens que atén té problemes emocionals

El nens que pateixen pobresa econòmica tenen més possibilitats de tenir problemes emcionals. Un estudi publicat aquest dimecres per Càritas Barcelona alerta que el 60% dels infants que ha assistit viu patiment psicoemocional, el triple que la mitjana de la població infantil de la demarcació. L'informe Cuidar i créixer en fragilitat assegura que els pares d'aquests nens també pateixen el triple que la resta i que el 60% de les famílies amb fills que acompanyen no tenen un habitatge digne.

Cada vegada són més les entitats que constaten un increment alarmant de la precarietat i la pobresa severa al conjunt del territori. Fa uns dies, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va reclamar en un acte en motiu del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa l'aprovació dels pressupostos "per donar resposta a la pobresa sobrevinguda, crònica i enquistada". Al mateix acte, Francesc Roig, de Caritas Catalunya va lamentar que "cada vegada som un país més empobrit". Aquest dimecres, Càritas Barcelona ha destacat que "el 89% de les llars amb nens assistides per l'entitat  viu en un estat de pobresa severa".

Segons l'organització, la pobresa econòmica multiplica per dos les possibilitats d'aquests infants de ser persones en risc d'exclusió social quan siguin adults. L’estudi, presentat aquest dimecres al Palau Macaya de Barcelona, ha enquestat 606 pares i mares i 464 infants.

La precarietat com a preocupació dels infants

Un dels principals problemes dels nens que pateixen pobresa infantil és que les seves preocupacions acaben sent les dels seus pares. "Els infants de famílies vulnerables pateixen, i quan els preguntem què els fa patir parlen d'allò que voldrien. I els seus somnis acaben sent els dels seus pares: que els seus pares trobin una feina, que trobin un habitatge digne. I això treu als nens la possibilitat de tenir els seus espai d'infantesa", ha dit la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Míriam Feu, a la presentació de l'estudi.

"Els nens de famílies vulnerables pateixen, i quan els preguntem què els fa patir parlen d’allò que voldrien"

"El que fa patir més als pares i els penalitza la visió que tenen d'ells mateixos és quan veuen que els fills els demanen alguna cosa que no els poden donar perquè no tenen diners. Com quan els hi han de dir que no els poden portar a una festa d'un company de l'escola perquè s’ha d’aportar un import que els pares no tenen. O quan els demanen que els portin a activitats extraescolars o a un parc temàtic i no poden, cosa que els fa ser diferents als altres", ha explicat el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets. "Aquestes famílies haurien de poder tenir recursos per fer aquestes coses", ha afegit.

La majoria de les llars amb nens ateses per Càritas Barcelona es troba sota el llindar de l'exclusió social, un 89%. En l'àmbit laboral, el 58% té feina, però bona part (39%) no té una feina per a tota la setmana, i el 51% treballa a jornada parcial. "Malgrat que el 91% de les llars ateses tenen algun ingrés, aquest no supera la mitjana de 850 euros nets per família, i el 83% assegura que no té recursos suficients per a les despeses pròpies", ha afegit Feu.

En l'apartat de l'habitatge, el 60% dels nuclis familiars atesos per Càritas Barcelona afirma que no té un habitatge digne: un 31% es veu obligat a viure en una habitació llogada o pis compartit, un 11% en habitatges cedits per una institució o per l'administració, un 9% viu ocupant un pis, i un 8%, en lloguer sense contracte.

El 70% dels pares enquestats assegura que no pot dormir per les preocupacions que tenen, i el 33% dels nens que han participat en l'estudi afirmen no estar de bon humor, un 20% no se sent feliç a casa i un 18% es reconeix trist per la situació de la llar.

Una prestació universal per fill

Càritas demana que hi ha hagi una prestació universal per fill a càrrec que permeti cobrir les necessitats bàsiques de la criança com l'habitatge, l'alimentació o les activitats extraescolars. "És molt important que hi hagi una estabilitat econòmica a la família perquè els nens es puguin desenvolupar amb normalitat", ha assegurat Feu.  

"Si donem ajudes només als nens de famílies vulnerables, encara els diferenciem més"

"Quan diem universal volem dir que no ens agrada que una família sense recursos hagi de demanar una ajuda. El que volem és que l'ajuda la rebi tothom per cada fill que té i que després, a través de la fiscalitat, s'equilibri la situació", ha sostingut Busquets. "Si donem ajudes només als vulnerables els diferenciem més", ha argumentat.

"La pobresa econòmica i la precarietat laboral dels pares multipliquen per dos les probabilitats d'aquests infants de ser persones en risc d’exclusió social quan siguin adults. Hem de posar mesures perquè això canviï. Si no no trencarem mai la transmissió de la pobresa", ha conclòs Feu.