Entrevista a Rita Grané"Cal cuidar els infants i els joves que no tenen família dotant-los dels recursos que necessiten per sortir-se'n"

Punt de Referència és una associació que va néixer l'any 1997 amb la voluntat d'acompanyar joves extutelats, és a dir, majors de 18 anys en situació de vulnerabilitat i que no tenien una xarxa familiar que els ajudés a transicionar cap a la vida adulta. Han passat gairebé tres dècades des de la seva fundació, la demografia de Catalunya i les eines i els recursos disponibles per a l'acollida han canviat molt, però l'equip continua sent referent en un projecte: la mentoria que ofereix suport emocional i orientació pel futur.

Entrevistem la directora de Punt de Referència, Rita Grané, per parlar sobre la tasca de l'entitat, el repte d'ajudar i acompanyar amb un finançament inestable, l'escàndol de la DGAIA —actualment, DGPPIA— relacionat amb les prestacions indegudes i l'impacte de l'arribada creixent de joves migrats sols al país, entre altres temes. El passat 28 d'agost la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va fer una visita a la seva seu a Barcelona per conèixer l'entitat i el programa Acull, pensat específicament per a acollir joves migrats sols majors d'edat.

Amb quins joves treballa Punt de Referència?

Vam néixer per acompanyar el pas a la majoria d'edat dels nois i noies que, als 18 anys, deixen d'estar tutelats i surten del sistema de protecció de menors. Són joves que no tenen la família que se'n pugui fer càrrec, per causes molt diverses. Quan vam començar, gairebé no hi havia joves d'origen migrat al sistema, però és una realitat que ha anat creixent any rere any. Avui, al voltant del 50% dels nois i noies que hi són han migrat sense família. Passen per un procés molt dur.

Al voltant del 50% dels nois i noies que hi ha al sistema de protecció al menor són migrats

Volíem donar resposta a una necessitat que els mateixos joves havien expressat. En aquell moment, als 18 anys, molts sortien amb feina i un lloc on viure, i podien emancipar-se i ser autònoms. Ara, aquestes necessitats ja no estan cobertes. Aleshores deien que se sentien molt sols, que no tenien una figura de referència, algú amb qui establir un vincle.

Durant molts anys vam treballar a partir dels 18 anys, però ens vam adonar que la preparació per a la vida adulta s'havia de fer abans, durant la minoria d'edat. De cop i volta, havien de prendre decisions sense haver-hi reflexionat. Per això vam crear una figura nova, la dels mentors. Aquest voluntariat, que seleccionem i formem, és qui fa de referent per als joves.

Com arriben els joves a l'associació?

Un 25% arriben de boca-orella. Alguns ja participen en altres programes nostres. També tenim alguns pisos per a joves de 18 a 21 anys, però normalment treballem en xarxa amb moltes organitzacions i Serveis Socials que gestionen habitatges per a joves en situació de vulnerabilitat. Nosaltres ens encarreguem de la mentoria i ho fem en aliança.

Donen suport en àmbits clau com l'emancipació, la inserció laboral, la recerca d'habitatge, la formació i la regularització de la documentació. Com funciona el procés d'acompanyament?

No el fem sols. Hi ha moltes organitzacions i serveis especialitzats. Intentem no duplicar. Primer parlem amb cada jove per veure quina és la seva situació i quin és el seu projecte de futur. Treballem des de la seva responsabilitat individual, ells han de construir aquest futur, però identifiquem en quins àmbits necessiten suport extern. La mentoria aporta sobretot suport emocional i li donem molta importància. Tenir algú amb qui pots comptar marca la diferència.

Posen molt d'èmfasi en l'acompanyament emocional. Com se senten els joves sense xarxa familiar?

Cada cas és un món. Els joves migrats sovint tenen família, però en un altre país, lluny i en una realitat molt diferent. Per tant, no els és útil en el dia a dia. En altres casos, els extutelats han estat separats de la família per violència o altres causes. Tenen família, però no se’n poden fer càrrec.

És important fomentar la dimensió emocional més enllà d'ajudar-los a buscar feina o pis.

Aquesta part és estratègica. Tenir una persona al costat que confia en tu, et fa creure en les teves possibilitats i t'ajuda a orientar el futur. Saps que, encara que t'equivoquis, hi serà. Això és bàsic. Els bons resultats acadèmics dels joves en programes de mentoria arriben perquè aprenen a sostenir l'esforç i a guanyar responsabilitat. Sovint mirem només les mancances i els fracassos, però també és molt important tenir algú amb qui compartir els èxits.

Sovint mirem només les mancances, però és molt important tenir algú amb compartir els èxits

En els darrers anys, l'arribada de persones migrants ha augmentat, sobretot a partir del 2016-2017 i després de la pandèmia. Què ha implicat això per a vostès?

Tensions. La migració és constant. De tant en tant surt més als mitjans, però sempre hi és, perquè les necessitats i desequilibris als països d'origen es mantenen i empitjoren. Encara manquen recursos per a l'acollida, per aprendre la llengua, homologar estudis... perquè al final el que volem és que coneguin la nostra cultura i llengua, que se'n surtin en el sistema. Això genera una societat més forta. I, actualment, es va creant un discurs a escala mundial contrari...

Com combatre els discursos xenòfobs, contraris a la immigració?

Ningú té la vareta màgica. El que veiem és que quan el voluntariat coneix els joves, ja no parla amb etiquetes, sinó del Moha o l'Alba. Això trenca estereotips i prejudicis. Són nois i noies que intenten construir-se un futur. Això no ha de fer por; al contrari, és un potencial interessant en una societat que s'està envellint de manera dramàtica. El nostre projecte d'acolliment familiar és molt útil per sumar diversitat i enriquir-nos amb la convivència de cultures diferents.

Una queixa històrica del Tercer Sector és la manca de finançament estable, amb subvencions que arriben tard. Com es finança Punt de Referència? Cal una reforma del sistema?

Sí, cal una reforma clara del sistema de subvencions. Punt de Referència és una associació amb persones sòcies, gairebé totes voluntàries en algun moment. Això representa un 15% dels ingressos. Un altre 15% ve de fundacions d'empreses o patrimonials. La resta, prop del 70%, són subvencions públiques. Una part és la gestió dels tres pisos assistits, però la majoria depèn de concurrència competitiva. Això és un maldecap.

Estem anant cap a la desconfiança, i sovint paguem justos per pecadors. Nosaltres som partidaris de la transparència, a la nostra pàgina web hi és tot: salaris, una auditoria molt completa... Però que projectes que fa quasi 30 anys que funcionen, com els de mentoria, hagin de tornar a escriure els formularis de subvenció justificats cada any... Són moltes hores de gestió burocràtica. És un projecte amb petites innovacions, però és molt estable. No podem viure amb incertesa. En molts casos ha passat mig any natural i encara no sabem quins ingressos tindrem. Però el projecte continua, no para l'activitat. Això ens aboca a la precarització i impedeix millorar condicions salarials.

El finançament inestable ens aboca a la precarització i impedeix millorar els salaris

Quan parlava de desconfiança, es referia a l'administració?

Sí. Els processos de justificació de subvencions són dramàtics. No només aportem justificants de despesa, sinó que hem d'explicar una vegada i una altra perquè són necessaris.

Relacionat amb aquest tema

Un de cada cinc catalans se sent sol i un 12% pateix soledat no desitjada crònica

ACN

Com va afectar a Punts de Referència l'escàndol de la DGAIA relacionat amb les prestacions indegudes a joves extutelats?

Defensem les prestacions. No perquè els joves en depenguin, sinó perquè necessiten diners per viure mentre no aconsegueixen inserir-se laboralment. Però s'han de gestionar bé per totes les bandes. L'administració s'ha anat aprimant, ha perdut recursos interns i això ens afecta. Cal una reforma en profunditat com la que s'ha proposat i dotar de més recursos, perquè si creixen els joves tutelats i alhora redueixes recursos, la cosa no funciona adequadament.

Cal una reforma en profunditat de la DGAIA i dotar de més recursos

També és cert que si hi ha normativa, els joves han de complir-la. Però jo vaig descobrir l'altre dia que tenim una jove que fa un any que ha demanat la prestació i encara no la té. L'administració no és àgil.

Què pensa de la reformulació de la DGAIA, ara DGPPIA?

Ens sembla interessant introduir els conceptes de prevenció i protecció. Si es tradueix en programes que treballen amb famílies i més recursos, genial. La protecció ha d'arribar també a la majoria d'edat. És una etapa amb responsabilitats, però si la resta de la població no pot emancipar-se, els joves en situació de vulnerabilitat encara menys. Necessiten acompanyament.

Confiem que es faci així, escoltant el jovent i posant-hi recursos. Fem una petició a la consellera: cal cuidar la infància, adolescència i joventut dotant-les dels recursos que necessiten per sortir-se'n.

Fa pocs dies la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va visitar Punt de Referència. Què més li van demanar? 

Li vam demanar treballar interdepartamentalment en dos àmbits. Primer, habitatge. Ja fa temps que reclamem un pla d'emancipació juvenil, però en aquest cas li vam demanar que les polítiques de construcció d'habitatge protegit que anunciava el president Illa també anessin destinades a joves en situació de vulnerabilitat. Que haver estat tutelat fos un element a tenir en compte.

A la consellera Martínez Bravo li demanem treballar en matèria d'habitatge i salut mental amb els joves vulnerables

Després, salut mental. La soledat genera depressions i ansietats. Falten molts recursos i en la majoria d'edat, encara més. Costa molt trobar professionals i derivar i que hi hagi atenció en salut mental.

Relacionat amb aquest tema

Dona de més 85 anys, vídua i que cobra la pensió mínima, el perfil habitual de les persones que moren soles a Barcelona

Alba Mármol

I, per últim, una petició per al Govern espanyol. Cal millorar els tràmits d'estrangeria perquè fer-los és una creu. És molt difícil aconseguir cites i molts processos queden frenats, ofertes de feina bloquejades per això. Si facilites els tràmits, facilites autonomia, feina i estudis. Si no ho fas, provoques que la gent depengui d'ajuts, fet que va en contra dels interessos generals.

La consellera va establir algun compromís?

Volia conèixer el nostre projecte Acull, d'acolliment familiar. Vam ser molt singulars perquè és l'únic que és específic per a joves migrants i majors d'edat. A banda d'això, la consellera es va comprometre a agilitzar els processos i reduir la part burocràtica. Pel que fa a la resta, va dir que ho estudiaria.