Un de cada tres ciutadans desconfien "sistemàticament" de les idees d'institucions i experts, segons el CEO

Un de cada tres ciutadans té un nivell elevat de pensament conspiratiu: és una de les principals conclusions de l'Enquesta sobre postveritat i teories conspiratives 2025 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Són els ciutadans que desconfien "sistemàticament" d'idees defensades per les institucions o els experts, segons el grau de pensament conspiratiu de la població a partir de 12 preguntes concretes. 

L'enquesta publicada aquest dimecres i elaborada durant l'estiu conclou que un 65% de simpatitzants d'Aliança Catalana responen a aquest perfil, així com un 55% de simpatitzants de Vox. Els del PP i Junts se situen al voltant del 40%, mentre que els d'Esquerra estan a la ratlla del 35% i socialistes i cupaires estan al 20%. Els propers als Comuns són els qui menys s'ajusten a aquest perfil, sobre el 15%.

El CEO creu que el pensament conspiratiu és transversal en termes d'edat, sexe o ingressos, però es redueix 10 punts entre els universitaris. Els qui freqüenten la creença que hi ha una realitat amagada solen estar més exposats a notícies falses i s'informen més per xarxes socials. A més, el fet que posin èmfasi a no creure's les 'veritats oficials' redueix en 14 punts el neguit per l'habitatge, dobla la preocupació per la immigració i la seguretat, i redueixen la valoració de la UE. Amb tot, més de la meitat dels enquestats creuen que sovint estan exposats a notícies falses.

A més, els perfils conspiracionistes multipliquen per 10 la creença que els experts i científics manipulen habitualment les dades per defensar interessos polítics i també són molt més propensos als lideratges i la comunicació no convencionals. També al populisme, amb un índex en el qual simpatitzants de Vox i Aliança se situen en un nivell més alt. Els segueixen Junts, CUP i ERC, mentre que el PP, el PSC i els Comuns mostren el nivell més baix d'èmfasi. Alhora, tant els simpatitzants de la CUP, com els d'AC o Vox són els que mostren més posicions no convencionals.

En clau de societat, la ciutadania creu que l'accés a l'habitatge és el principal problema de Catalunya (70%), seguit de l'atur, la precarietat i els salaris (39%) i la sanitat (38%). Sobre la confiança en les institucions i organitzacions, només aprova l'OMS amb un 5,3 de nota sobre 10. Segueixen el Govern (4,6), el Parlament (4,5) i els tribunals (4,2), mentre a la cua hi ha el Govern espanyol (3,8), l'OTAN (3,7) i el Congrés (3,5). D'altra banda, el 80% dels enquestats es consideren molt o bastant orgullosos de ser catalans, un percentatge que cau a més de la meitat en el cas d'orgull espanyol.

Exagerar els perills de malalties per interessos

Segons el treball, un 42% dels catalans creuen que les autoritats exageren els perills d'algunes malalties per interessos econòmics. Pel que fa al coronavirus, els qui creuen que va ser desenvolupat en un laboratori com a arma biològica són un 25% del total, mentre que un 26% ho nega, un pes pràcticament idèntic, i la resta es mantenen ambigus. Alhora, un 21% de la gent creu que les vacunes fan més mal que bé.

En un altre sentit, una de cada cinc persones creuen que el canvi climàtic s'exagera o que les dades sobre aquest tema no són una veritat absoluta. En el mateix terreny, el 19% dels catalans creuen que els governs amaguen proves de contacte amb extraterrestres i un percentatge similar confia en creences com el tarot o l'astrologia. D'altra banda, un 79% de la població creu que els mitjans de comunicació censuren informació important, i un de cada tres ciutadans creu que els resultats electorals es manipulen.

Prioritzar nivell de vida a democràcia  

D'altra banda, hi ha més gent que preferiria viure en un país capaç de garantir un nivell de vida adequat als seus ciutadans, encara que no sigui del tot democràtic (40%) que aquells qui triarien viure en un país governat democràticament, encara que no garanteixi aquest nivell (34%). La diferència és més àmplia entre les generacions més joves, sobretot els homes. També és destacable entre els votants de Vox (64%) i els del PP (57%), a qui segueixen els simpatitzants d'Aliança Catalana (49%), mentre la resta están lluny.

Pel que fa a la immigració, la majoria creu que és bona per l'economia i la cultura, i hi ha més gent que creu que fan del país un lloc millor, que no els qui pensen el contrari. Amb tot, el 58% pensa que s'estan perdent les tradicions i la nostra manera de ser, i quatre de cada deu veu que el país abans funcionava millor i sembla que ara ha perdut el rumb. Alhora, el 53% està convençut que els nouvinguts reben més ajudes que els autòctons. 

Una altra de les premisses analitzades és la que afirma que a Europa s'està afavorint la immigració perquè la població autòctona sigui substituïda, cosa que creu el 21% de la gent. D'altra banda, al voltant d'una de cada quatre persones opina que el feminisme ha anat massa lluny. Finalment, la valoració dels principals actors geopolítics mundials és en general crítica, i només aproven amb un 5,2 el paper d'Ucraïna. La UE obté un 4,9, mentre que la Xina se situa en el 4,8, Palestina en el 4,5, els EUA reben un 2,6, Rússia un 2 i Israel un 1,9. 

L'enquesta del CEO  

L'enquesta volia conèixer com perceben la realitat els catalans i les catalanes i quina concepció tenen de la veritat. El treball de camp es va dur a terme entre el 2 de juny i el 30 d'agost mitjançant la metodologia d'enquesta autoadministrada. La mostra final ha estat de 5.667 persones, 4.898 de les quals van respondre en línia (un 86,4%) i les 769 restants, en paper (un 13,6%).