Un de cada cinc catalans pateix exclusió residencial, un milió i mig de persones

Un de cada cinc catalans viu en situació d'exclusió residencial, el que suposa un milió i mig de persones, segons es desprèn de l'informe FOESSA 2024 que ha presentat Càritas aquest dijous. El treball alerta que l'habitatge i la precarietat laboral són el principal motor de l'exclusió social, que a Catalunya afecta el 17% de la ciutadania, 1,35 milions d'habitants, 73.000 persones més que el 2018. D'aquests, un 8,7% pateix exclusió moderada i un 8,4% exclusió severa. L’informe ha revelat així que l'habitatge continua sent el principal motor de desigualtat i exclusió social. 

En concret, un total de 568.000 llars, on viuen gairebé dos milions de persones, pateixen precarietat residencial. D'aquestes, el 13,3% cau en pobresa severa després de pagar les despeses d'habitatge, posant en risc una alimentació adequada o abandonant tractaments mèdics, i una de cada cinc persones es veu obligada a reduir la despesa en subministraments bàsics com la calefacció. Alhora, el 12,6% viu en amuntegament greu, és a dir, amb menys de quinze metres quadrats per persona. I el 6,3% pateix tinença en precari, amb risc imminent de desnonament o ocupació temporal. 

D'acord amb l'informe, l'altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta 1,4 milions de persones a Catalunya, el 38% de la població ocupada. Raúl Flores, coordinador del IX informe FOESSA, ha assenyalat que "treballar ja no salva de l'exclusió" perquè el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa: "La precarietat laboral s'ha convertit en la nova normalitat". Alhora, un 12,4% de la població viu en llars on la sustentadora principal es troba a l'atur des de fa un any o més. Aquestes circumstàncies tenen conseqüències en tots els àmbits de la vida, especialment en la salut mental.

Multiplicadors de l'exclusió

Caye Gómez, membre de l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya, ha explicat que existeixen quatre elements que multipliquen el risc d'exclusió: l'origen familiar, l'educació, la salut i l'aïllament social. Així ha indicat que "l'exclusió social i la pobresa s'hereten" i ha assegurat que una persona que hagi crescut en un entorn pobre té el triple de probabilitats de trobar-se en una situació de risc de privació material, el doble de perill d'abandonament escolar prematur. A més, en aquests casos es multiplica per 2,4 les possibilitats de tenir una ocupació poc qualificada.

D'altra banda, l'exclusió deteriora la salut física i mental, i la població amb malalties greus que no rep atenció mèdica ha passat del 3% el 2018 al 5% el 2024. En les persones en situació d'exclusió severa es dupliquen els diagnòstics de depressió i ansietat. D'altra banda, han detallat que l'aïllament social s'ha quadruplicat en situacions d'exclusió severa, passant del 4% al 16%. "Allà on hi ha vincles, l'exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s'accelera", ha assenyalat Flores. 

Els col·lectius més afectats per l'exclusió són els infants, els joves, les dones i les persones migrades. La població més jove pateix especialment, donat que un de cada tres infants i adolescents es troba en aquesta situació. Aquesta taxa ha pujat del 18% el 2018 al 33% el 2024. A més, les llars encapçalades per dones també tenen un risc més elevat, amb una de cada cinc en exclusió. Flores ha destacat que "falla el sistema" i que el mite de la passivitat de les persones en situació de pobresa i exclusió social és "totalment fals".

Propostes per frenar la fractura social  

Davant d'aquest escenari, el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha afirmat que la barreja de "precarietat, desigualtat i crisi ecològica" està alimentant un clima d'incertesa constant. Això dona ales a la por i "debilita l'acció col·lectiva i la confiança social". Alhora, ha dit que la desinformació i l'ús polític de la por fragmenten la convivència i erosionen la democràcia.

Ha reclamat polítiques integrals i coherents "començant per un pacte d'estat per l'habitatge, on l'ampliació del parc públic de lloguer sigui prioritari". També ha demanat ampliar la moratòria dels desnonaments fins que les famílies afectades no tinguin una alternativa, especialment amb col·lectius vulnerables o infants. Així, ha defensat la protecció dels infants i joves, amb la prestació universal per criança per reduir la pobresa infantil. I ha subratllat la importància de reforçar vincles comunitaris.