Buscar bolets a Catalunya: les millors comarques i boscos per gaudir de la temporada
Des del Pirineu fins al litoral, passant per l'interior, Catalunya compta amb boscos ideals per a buscar-ne: t'expliquem quines zones ofereixen millors condicions
Barcelona-
Quan la calor de l'estiu comença a marxar i les primeres pluges arriben acompanyades d'un clima més fresc i humit, molts catalans reprenen una activitat que forma part de la nostra tradició i identitat cultural: anar a buscar bolets. I és que Catalunya té la sort de disposar d'una gran varietat de paisatges i boscos que ofereixen les condicions ideals per al creixement de diferents espècies micològiques.
La passió per omplir el cistell no hauria de fer oblidar la importància de la seguretat i la responsabilitat. Sortir a buscar bolets requereix preparar-se amb cura i tenir en compte diversos aspectes, que ja us hem recordat en diverses ocasions. Un altre aspecte essencial és el coneixement de les espècies: Saber identificar els bolets correctament és vital.
Que la sortida vagi bé depèn de molts factors que cal tenir en compte. Les precipitacions prèvies, la humitat ambiental, el tipus de sòl i les temperatures suaus són elements clau que determinen la presència o absència de bolets. Això explica per què hi ha comarques i boscos on, any rere any, es concentren molts boletaires que coneixen bé el terreny. Aquestes són algunes de les que trobarem més bolets a Catalunya.
La Cerdanya
Aquesta comarca pirinenca és un dels llocs més clàssics i tradicionals per als amants dels bolets. La seva altitud, el clima fresc i la presència de boscos d'avet i pi negre creen a la Cerdanya l'hàbitat perfecte per a espècies com el cep (Boletus edulis), un dels més apreciats a la cuina catalana. Però no només hi abunda aquest bolet: també s'hi poden trobar pinetells i rovellons d'avet, que completen una collita molt variada.
La comarca disposa d'un espai obert molt gran, alhora envoltat de muntanyes amb relleus com els del Cadí-Moixeró o la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós. Els boscos de Guils-Fontanera són un dels millors llocs, gràcies als sols silicis i el pi negre, així com a la muntanya de Saltèguet, amb avets i pi negre. També s'acostumen a trobar molts ceps just a la zona del túnel del Cadí. A banda de ceps també podem trobar pinetell i rovelló d'avet, així com carreteres o orella.
El Berguedà
Al Berguedà, la tradició boletaire és gairebé una manera de viure la tardor. Els seus boscos ofereixen una gran diversitat i tenen fama de ser molt productius. Els rovellons i els pinetells són protagonistes indiscutibles, i la comarca atrau boletaires vinguts d'arreu del país que busquen gaudir d'una de les millors zones de Catalunya. En trobarem especialment a l'Alt Berguedà, on comença el Prepirineu.
En podem trobar a Castellar del Riu i el seu entorn, on se celebra el tradicional concurs i Festa dels Bolets. I és que la baga de Campllong i la zona del Pi de les Tres Branques són de les zones més famoses per cercar-ne, a la falda de la serra de Queralt. Un altre punt ideal per cercar i trobar bolets és el terme de Sant Jaume de Frontanyà, així com Cercs, Guardiola, Vilada o Bagà, a més d'Olvan o fins i tot Avià, a tocar de Berga.
El Ripollès
Els boscos del Ripollès, plens de vegetació frondosa i amb un clima que afavoreix la humitat, són escenaris ideals per al creixement de bolets. Podem trobar-ne pels voltants de localitats com Camprodon o Planoles, però també en molts altres llocs del territori comarcal. Un dels llocs ideals és la vall de les Llosses o el bac de Setcases, així com els boscos madurs de pi negre de l'alta vall del Ter o a la serra Cavallera.
El més habitual a la comarca és el pinetell, que trobarem a gran part del territori menys més cap al nord, on és ideal pel cep. A la franja central s'hi fan carreteres i cap al sud també hi ha moixernons comuns, mentre les trompetes de la mort es troben especialment al llarg de tota la frontera amb la Garrotxa i part d'Osona. El paisatge d'aquesta comarca, combinat amb la tradició boletaire, converteix cada sortida en una experiència que va més enllà de la simple recol·lecció.
L'Alt Urgell
Amb una gran diversitat de terrenys, l'Alt Urgell és una altra de les destinacions més completes per als buscadors de bolets. De fet, parlem de la comarca amb més hectàrees de superfície forestal de Catalunya, per la qual cosa ben segur que hi trobarem bolets. Destaquen les pastures i les grans extensions de masses de coníferes, pi roig, pinassa, pi negre i avet. El seu relleu és particular, amb punts elevats del Cadí, les serres d'Odèn i el Port del Compte, o la vall de Santa Magdalena.
Al nord de la comarca trobarem especialment ceps, als boscos de coníferes de muntanya, i als sectors d'alzinar. Però la proliferació de bolets és variada a l'Alt Urgell, on també es fa molta llenega, especialment a la part més cap al sud, i també pinetells, sobretot del centre cap al nord. Altres bolets són el carlet, als voltants de la Seu, o el moixernó, a punts centrals de l'est i de l'oest.
El Solsonès
Aquesta comarca ofereix, a més, dels trumfos i la tranquil·litat de zones menys massificades que d'altres indrets més coneguts, diverses opcions per trobar bolets. Tot i que el Solsonès ha patit incendis que n'han reduït parcialment el potencial, la regeneració dels boscos ha permès que avui continuï sent un bon destí per als boletaires.
Relacionat amb aquest tema
Al centre i al sud puntualment hi trobarem especialment llenegues, mentre al nord és més idoni pel moixernó, a la frontera amb l'Alt Urgell, i també pel pinetell, a bona part d'aquesta zona i especialment tocant a la frontera amb el Berguedà. En aquest sentit, destaca especialment la serra de Busa, amb un relleu característic que permet allargar la temporada, però també les serres de Pratformiu i la de Mitges.
La Garrotxa
Amb els seus paisatges volcànics i una gran diversitat d'hàbitats, la Garrotxa és una de les comarques més estimades pels boletaires veterans. La riquesa natural de la zona fa que cada sortida sigui una aventura plena de descobertes. A bona part de la comarca podem trobar trompetes de la mort, i especialment al nord també trobarem pinetells.
Altres espècies habituals són la llenega, al centre-est, i carreteres, al sud-oest, així com múrgoles en diversos punts. Però la diversitat d'espècies és variada, i podrem trobar bolets durant diversos moments de l'any, amb una temporada més primerenca a la meitat nord, gràcies al caràcter prepirinenc.
El Pallars Sobirà
Al Pallars també podem trobar bolets amb facilitat si es donen les condicions, i en el cas del Pallars Sobirà parlem de la segona comarca de Catalunya amb més hectàrees de superfície forestal. La combinació de muntanyes altes, boscos madurs i poca pressió humana converteix aquesta comarca en un autèntic paradís micològic.
Al voltant de Sort, la capital, hi trobarem moixernons, un dels bolets insígnia de la comarca, especialment a la banda del Tuc de la Cometa. Però també hi podem cercar molts pinetells, sobretot cap al sud, i cap parlar també dels ceps, si tirem cap al nord. Al sud també i destaquen els carlets i les llenegues. La mata de València és una zona ideal per a trobar bolets gràcies a la seva vegetació i arbres, un bosc d'avets, i també destaca el bosc de Virós.
Relacionat amb aquest tema
El Maresme
Tot i la seva proximitat amb el litoral, el Maresme amaga boscos que sorprenen molts boletaires. I és que els boscos de l'Alt Maresme tenen humitat més que suficient per trobar-hi bolets. És una de les zones més destacades per buscar bolets més enllà del Pirineu i el Prepirineu, gràcies a les pinedes de pi pinyoner i les seves serralades a tocar de la Mediterrània.
Podem trobar especialment pinetell i rossinyols, en aquest cas a la zona fronterera amb el Vallès Oriental, així com rovelló vinader, o múrgoles i orellanes. D'Arenys de Munt a Vilassar de Dalt, passant per Argentona, són alguns dels municipis al voltant dels quals podem trobar aquest preuat menjar. Entre les zones amb més proliferació de bolets cal destacar els alzinars del Corredor, amb bolets al voltant del santuari on també hi ha pi pinyoner, i també la serra de Marina, tanmateix, amb alzinars i pinedes.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.