Entrevista a Iván Guerrero"El boicot a La Vuelta ha estat un moviment de la gent; cap govern ni partit ens ha citat"

Cinc activistes de Figueres (Alt Empordà) han demostrat que les petites accions locals poden arribar a tenir repercussions molt significatives. Convocats pel grup Alt Empordà amb Palestina, el passat 27 d'agost cinc persones van plantar-se enmig de la carretera per on passava la primera etapa de La Vuelta ciclista a Espanya. Duien una pancarta i dues banderes palestines i tenien una única missió: fer boicot a la gran competició esportiva que ha permès la participació de l'equip Israel - Premier Tech, propietat de l'empresari Sylvan Adams, molt proper al primer ministre hebreu, Benjamin Netanyahu. Un moviment que, segons els activistes, "blanqueja" la imatge d'un Estat que perpetra, diàriament, un "genocidi" a Gaza.

Aquesta acció pacífica de boicot va servir d'exemple per a altres activistes arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol, que van sumar esforços per aturar la cursa o, com a mínim, alentir-la en alguns punts. El que va començar com una petita reivindicació —alguns sectors en van arribar a fer befa— ha acabat amb una gran revolta a Madrid. Una protesta massiva ha interromput la darrera etapa de La Vuelta a la capital estatal i ha impedit que se celebrés l'entrega de premis de manera convencional. La policia ha reprimit els manifestants amb gas lacrimogen i bales de goma i els incidents han obligat a paral·litzar els ciclistes.

Un dels activistes figuerencs va ser detingut aleshores per "desordres públics", per "resistència" i "desobediència" i per "posar en risc greu la circulació". L'endemà, però, va ser alliberat amb el suport d'una trentena de persones als jutjats. Públic ha contactat amb un dels manifestants, Iván Guerrero, per saber com es va forjar la iniciativa en terres gironines i per reflexionar al voltant de la seva importància i la resposta que han rebut arreu de l'Estat.

Com va néixer la iniciativa del boicot?

Ho explico a nivell personal. Jo no formava part del col·lectiu Alt Empordà amb Palestina, estava tot sol, però a través de xarxes socials vaig veure que l'equip israelià participava a La Vuelta i que la cursa passava prop de casa meva, prop de Figueres. Després de tant de temps veient imatges del que està passant a Gaza i sense poder fer res, vaig aprofitar. Vaig buscar més informació i vaig trobar-los a ells. Ens vam reunir i ho vam planejar en un parell de trobades. 

En l'acció de bloqueig eren només cinc persones.

Sí, però l'entitat és més gran. Ens vam dividir en dos grups: un va fer la manifestació a Figueres, que ja estava anunciada. I els altres, que ens importava menys patir les conseqüències, vam decidir fer el bloqueig. Realment anàvem a ser vuit persones, però vam tenir dificultats per arribar a lloc. Hi havia massa carrers tallats. 

Esperaven que tanta gent se sumaria al bloqueig arreu de l'Estat espanyol?

Nosaltres sabíem que hi hauria més protestes, sobretot al País Basc. Allà sempre organitzen alguna cosa, però no ens esperàvem que fos d'aquesta manera. Ha estat genial: a Bilbao van aturar la cursa tres quilòmetres abans i a Galícia vuit. A Madrid, molt més del que esperàvem. El col·lectiu està molt content de veure tanta gent implicada en la causa. No som quatre gats, hi ha molta gent que ha decidit sortir al carrer perquè el Govern no ha fet el que hauria de fer. Ha de tallar tota mena de relació amb Israel. Si no fan la seva feina, l'haurem de fer a la nostra manera.

No som quatre gats, hi ha molta gent que ha decidit sortir al carrer perquè el Govern no ha tallat relacions amb Israel

Com ho van viure vostès? Sabien què podia passar? Algú en va fer befa, fins i tot.

No ens vam sentir ridiculitzats. Fem les coses perquè creiem en elles. Si pensem que estem fent el correcte, ens és igual que la gent comenti una cosa o una altra. Aquell dia hi havia tot tipus de sentiments: nervis, emoció... Jo estava neguitós perquè no sabia què passaria, si acabaríem a presó. Només anàvem a plantar-nos allà amb la pancarta. En la mesura del possible, va anar molt bé. Vam estar sorpresos perquè en qüestió de minuts, la gent ja en parlava a les xarxes. No esperàvem que passés tan de pressa tot.

Un dels companys va ser detingut. Què va passar? La causa és oberta encara?

Ha quedat oberta la causa per resistència a l'autoritat. Ell va passar la nit a la comissaria, però el següent dia va sortir. El mateix dia i l'endemà vam anar a fer-li suport. A una altra companya no la van detenir, però sí que li van posar una denúncia.

Com va actuar la policia?

En general, es van portar bastant bé. El motiu pel qual van detenir el company és perquè l'agent li volia retirar la pancarta i, en intentar apartar-se, el policia va caure. 

Hi ha gent que al·lega que La Vuelta és només una competició esportiva i que l'equip ciclista no en té cap culpa. Què representa la participació d'Israel en la cursa?

És sportwashing. Blanqueja la imatge d'Israel. Fem veure que és un país com un altre, ignorant voluntàriament els seus crims de guerra i el genocidi. No hauríem mogut ni un dit si els governs haguessin fet el que toca. Els ciclistes no tenen la culpa? Depèn. Nosaltres vam bloquejar només a l'equip israelià. A més, ens vam col·locar a molta distància perquè ens veiessin de lluny i poguessin parar a temps. Tenien 450 metres per a reaccionar.

La participació d'Israel a La Vuelta blanqueja la seva imatge i ignora els seus crims de guerra

Aquesta petita acció s'ha acabat convertint en una revolta a Madrid. És important reivindicar cada dia el final del genocidi a Gaza?

És importantíssim. No ho podem permetre. Una cosa és que no sabéssim què passa, però veiem imatges cada dia. Espanya encara manté certes relacions amb Israel. Poden enviar armes i fer servir les nostres bases. Volem un tall complet de qualsevol acord o relació. Si el Govern ho fa, no han de patir per cap protesta. Però ara mateix hem esperat massa, toca actuar.

A més, cal insistir que aquest ha estat un moviment de la gent, no ens ha citat cap govern ni partit polític. Hi ha gent que diu que Sánchez ens ha animat, però no. Ningú necessitava que el president li digués res. Ha estat la voluntat de la societat civil. I comença a ser bastant absurd que se'ns acusi d'antisemites. No és veritat, nosaltres som antisionistes. No tenim cap problema amb els jueus. Des del 1948, els sionistes han robat les terres palestines i han maltractat el poble autòcton. Ha quedat demostrat que hi ha jueus que també protesten contra el sionisme.