Barcelona podria patir onades de calor fins a sis graus més intenses a finals de segle

Un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) determina que la capital catalana i la seva àrea metropolitana podria patir onades de calor fins a sis graus més intenses a finals d'aquest segle XXI, amb una reducció general de la humitat relativa. La recerca se centra en els episodis patits a l'entorn metropolità dels darrers trenta anys (1991–2020) i els projecta cap a mitjans i finals de segle, fent simulacions meteorològiques d'alta resolució.

L'informe alerta d'un increment de les temperatures màximes mitjanes de 4 °C i de les mínimes mitjanes de 3,5 °C, si no es redueixen les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de manera dràstica. Les temperatures podrien assolir valors superiors als 45 °C en zones urbanes de l'interior de l'àrea metropolitana, i superiors als 42 °C en zones de l'interior de la ciutat de Barcelona, on les mínimes no baixarien dels 32 °C.

Els investigadors preveuen un escenari en què continuaran els conflictes regionals i globals, i en què la reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle continuarà sense ser prioritària, per la qual cosa es preveu que, per a l'any 2100, les emissions de diòxid de carboni gairebé dupliquin les actuals. Els resultats mostren un increment notable de les temperatures màximes i de l'efecte d'illa de calor, especialment a les ciutats, així com una reducció de la humitat relativa i alteracions de les brises marines.

Els augments de temperatura més grans sembla que es produirien a les zones urbanes, probablement per l'alta absorció de radiació dels materials artificials i l'escassa ventilació produïda per vents regionals i de gran escala. A més, aquesta situació es podria produir en condicions d'estiu avançat, amb un mar Mediterrani més càlid, cosa que també induiria a unes temperatures mínimes més elevades en zones costaneres, segons l'estudi.

També es preveu una disminució mitjana de la humitat relativa del 6% per als valors màxims i del 5,3% per als valors mínims, amb pics de reducció de fins al 16% a la zona del Garraf, possiblement per alteracions en el comportament de les brises marines.

 La simulació de l'estudi  

Mitjançant l'aplicació del mètode de pseudoescalfament global (PGW) i una modelització meteorològica urbana d'alta resolució espacial d'un quilòmetre, el treball simula com evolucionarien les condicions meteorològiques més comunes registrades les darreres dècades si es repetissin en les condicions climàtiques previstes per a mitjan segle (2041–2070) i finals de segle (2071). L'estudi s'ha publicat a la revista Journal of Geophysical Research: Atmospheres.