Barcelona ha perdut el 40% dels cinemes des del 2010

En els últims anys hi ha hagut forts canvis en l'audiovisual, marcats sobretot per la irrupció d'unes plataformes que pràcticament monopolitzen el consum en aquest àmbit. Una de les conseqüències d'això ha estat la reducció d'espectadors i de cinemes arreu. Segons l'Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona, entre 2010 i 2022 ha passat d'haver-hi 33 a 21 cinemes a la ciutat, un 40% menys.

Una altra xifra que s'ha desplomat és la del nombre d'espectadors, que tan sols entre abans i després de la pandèmia ha passat de sis milions a 3,5 (entre 2019 i 2022). Si bé és cert que les xifres s'han recuperat durant el 2023 i el 2024, no han arribat al nivell previ a la Covid. D'altra banda, el gruix de tancaments de cinemes va ser abans de la pandèmia, i els que han resistit més han estat els multisala. Si el 2010 hi havia una mitjana de 5,8 sales per cada cinema, ara se situa en 7,3, i hi ha un total de 154 sales.

El gruix de tancaments va ser abans de la pandèmia, i els que han resistit més han estat els multisala

En parlem amb Eva Fontanals, presidenta de l'associació Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i productora d’Arpa Films, i Ludovico Longhi, professor d'història del cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ambdós constaten una tendència que no es revertirà perquè reflecteix canvis socials, culturals i tecnològics, però que no farà que desaparegui ni el cinema ni tampoc aquelles sales que ofereixin un producte que va més enllà del que podem veure a casa. "Hi ha una forta crisi, però no del cinema, sinó de les sales. Les sales petites no són rendibles, i part dels propietaris han decidit vendre", resumeix Longhi.

"Quan va aparèixer la televisió es va pensar que la ràdio desapareixeria, però no va ser així. Cap forma d'entreteniment nova ha matat l'antiga, són formes diferents i malgrat el canvi, els cinemes no desapareixeran", se suma Fontanals. Longhi afegeix que els cinemes han sobreviscut a diversos canvis en la història, i que el seu declivi ja va començar amb l'aparició de la televisió: "Si pensem en com eren les sales en l'època del cinema mut, eren enormes, com catedrals... L'evolució a la baixa comença a principis dels anys 30".

La clau de la supervivència, una "oferta especial"

Els canvis d'hàbits en el consum audiovisual són clau per explicar aquesta tendència. "Hi ha moltíssima oferta cinematogràfica, però gran part es mira a casa o en altres llocs que no són els cinemes", reconeix Longhi, que qualifica de "proposta guanyadora" les plataformes. Això, que ha provocat que les sales petites no siguin tan rendibles, no ha afectat tant els multicines. "Van aparèixer ja fa molts anys amb l'objectiu d'abaratir costos davant la pèrdua d'afluència", recorda el professor.

Fontanals: "Els cinemes han de convertir els passis en esdeveniments"

La productora coincideix en què els multisales es mantenen sobretot per la projecció dels coneguts com a "blockbusters", grans produccions molt taquilleres. Longhi apunta que els cinemes es mantindran, "potser com a aparador", i hi haurà "sales temple", com la Filmoteca, "més museu que entreteniment".

A més, ambdós experts coincideixen que la clau de la supervivència dels cinemes és l'especialització. Alguns exemples de sales que ja ho apliquen serien el cinema Phenomena o el Girona. "Han d'oferir una oferta especial, fer una programació que vagi a buscar gent que és fan de certs temes, convertir els passis en esdeveniments", sosté Fontanals.

De sales convencionals n'hi pot haver un nombre "limitat", insisteix, perquè "la gent s'ha acostumat a veure-ho en altres pantalles". "Si no estàs en una banda ni l'altre, és quan tens el problema".

Més enllà de les plataformes, el declivi del ritual d'anar al cinema també s'explica per la multitud de formes d'entreteniment que hi ha actualment, incloent la televisió tradicional, a la carta, les xarxes... "Molta gent jove està consumint moltes hores de pantalles petites amb això, i és una tendència que no es pot revertir", apunta Fontanals.

Un fenomen que ha provocat canvis en les pel·lícules

Tot plegat va lligat a canvis en la indústria i la producció audiovisual, perquè el sector s'ha adaptat a aquestes nous hàbits de consum i es financen sobretot textos que després s'adeqüin a diferents tipus de pantalles, no només al cinema. "El tipus de visionat condiciona el tipus de text que compren amb més facilitat les distribuïdores, les productores, les plataformes", diu Longhi. Per exemple, es produeixen més textos que mantinguin atrapat l'espectador, amb múltiples clímax o cops d'efecte.

Es financen textos que es puguin adequar als diferents tipus de pantalla

Fontanals també reconeix que les produccions s'han adaptat al consum actual. "Les productores treballen per vendre produccions a la televisió i als cinemes, i fins que no els hi compren no ho poden començar a produir, de manera que evidentment, s'ajusten".

A més, aquesta productora també ha constatat com s'ha virat cap a una diferència de gust en la gent més jove, amb una preferència per contingut audiovisual "més cru". "Es defugen les coses que semblen massa ben fetes, massa produïdes o lligades". A més, això també té cert vincle amb el seu visionat, per exemple, al mòbil: "Si veus episodis d'una sèrie en un mòbil, la qualitat justeja, però és igual".

"És un consum diferent, i a més hi sumem que hi veiem el que ens diu l'algoritme en funció del que ja hem vist, per tant pràcticament ni decidim què veiem", afegeix Longhi. Pel professor, la pèrdua d'afluència als cinemes només es podria revertir, almenys parcialment, amb una "política de comunicació i informació" per tornar a les sales, que de moment, no s'està produint.