Barcelona exigeix a l'Estat espanyol que aturi la compravenda d'armes amb Israel

Després de suspendre les relacions amb Israel fins a un alto el foc definitiu a Gaza, Barcelona ha donat un pas més en la defensa del poble palestí. La comissió ordinària de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest dimarts ha aprovat una moció presentada per Barcelona en Comú que exigeix a l'Estat espanyol que aturi la compravenda d'armes amb Israel i frenar així el genocidi que s'està perpetrant contra Palestina. 

La moció ha estat aprovada amb vots a favor d'ERC i Barcelona en Comú. El PSC i Junts, sota la marca Trias×BCN- s'han abstingut, i Vox i el PP han votat en contra. "Primer vam aconseguir que Barcelona trenqués relacions amb el govern d'Israel. Ara, l'Ajuntament diu no al genocidi", han apuntat els comuns en una piulada. 

"L'única manera d'aconseguir un alto el foc definitiu és deixar de proporcionar armes a l'Estat d'Israel"

En el text, els comuns demanen donar suport institucional a la campanya Prou Comerç d'Armes amb Israel, promoguda per 200 entitats de la societat civil que han signat una petició per reclamar al Govern espanyol que aturi la compra i venda d'armes a Israel, així com la suspensió de tots els programes de cooperació militar i de seguretat fins que hi hagi un alto el foc permanent i es respectin les resolucions de l'ONU. "Davant la negativa del govern de Netanyahu a obeir el mandat de les Nacions Unides, l'única manera d'aconseguir un alto el foc definitiu és deixar de proporcionar armes a l'Estat d'Israel", ha dit la regidora Jéssica González.

Els comuns denuncien que entre el 2000 i el 2021, segons dades del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, l'Estat va autoritzar exportacions de material de defensa a Israel per valor de 130 milions. A aquesta quantitat s'han de sumar els 9,3 milions del primer semestre de 2022. 

És per això que exigeixen a l'Estat espanyol l'embargament d'armes "com un pas necessari" que a més, recull el marc jurídic espanyol. Els comuns fan referència a la llei 53/2007, sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, i el Tractat internacional sobre comerç d'armes. Ambdues normes prohibeixen la venda d'armes a països en conflicte. 

A banda, els comuns tornen a reclamar un alto el foc permanent i  definitiu, així com el cessament de la violència contra la població civil palestina de Cisjordània, l'entrada d'ajuda humanitària i mèdica i l'alliberament segur dels ostatges presos per Hamàs. 

Retirada del Gernika Palestí a Sant Cugat 

Des que Israel va començar l'ofensiva contra el poble palestí, a arreu del país han sorgit diverses iniciatives de suport a Palestina, algunes envoltades de polèmica, com la de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

El passat 15 de novembre, la comunitat educativa de Catalunya va aprovar de forma conjunta un manifest que demanava aturar el genocidi que s'està duent a terme envers la població civil a Palestina. En el marc d'aquest moviment, algunes famílies de l'escola Pins del Vallès de Sant Cugat van organitzar un acte on els infants van pintar un mural del Guernica de Picasso amb els colors de la bandera palestina: verd, vermell, negre i blanc.

Tal com va avançar CugatMèdia, la direcció de l'escola es va veure obligada a retirar el mural a petició de la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Sant Cugat, en mans de Junts. El consistori va alegar que l'alcalde de la ciutat, Josep Maria Vallès, "havia rebut una queixa" per uns cartells que hi havia penjats a la reixa d'una escola.

La decisió de l'ajuntament va desperar la indignació de la comunitat educativa i l'oposició. Múltiples famílies de l'escola van enviar una carta adreçada a l'alcalde en què "demanaven explicacions". A l'escrit, les famílies van assegurar que la retirada del mural "ha silenciat" un acte que pretenia sensibilitzar els alumnes a "favor de la cultura de la pau". 

La CUP Sant Cugat assegura a través d'un comunicat que "s'ha traspassat una línia vermella" i En Comú Podem, a les xarxes socials, denuncia que "el Govern municipal ha utilitzat el seu poder per amenaçar la comunitat educativa".