Un bar històric de l'Eixample de Barcelona, obligat a tancar després de més de 60 anys per culpa d'un fons voltor

Després de 64 anys i tres generacions, el restaurant familiar Jofama va abaixar per última vegada les seves persianes el passat dissabte, dia 3. El negoci, ubicat a l'Eixample Dreta de Barcelona, a la cantonada entre l'avinguda Diagonal i el carrer Girona, feia temps que resistia les pressions d'un fons voltor per abandonar el local, que ha sigut una segona casa per a la família propietària del Jofama. Finalment, però, ha hagut d'acabar claudicant davant les exigències dels propietaris de l'edifici.

La història del Jofama es va viralitzar amb el missatge que va deixar a les parets del local la filla del propietari del restaurant, Carles Larrubia. "El Jofama abaixa les persianes definitivament de manera forçada. On hi havia famílies i vida, ara només hi ha apartaments de lloguer turístic, i un fons voltor, tristament, ha aconseguit que tanquem", lamentava l'Anna. El restaurant era molt conegut al barri i els propietaris no han parat de rebre el suport dels veïns i clients. El suport, però, no ha servit per evitar el tancament d'aquest negoci històric.

La història del Jofama

"Els meus pares van obrir el local l'any 1958", ha explicat Carles Larrubia a Públic. Com amb molts negocis familiars, Larrubia es va iniciar des de ben petit. "Quan acabava l'escola sempre anava al bar a ajudar. Al final m'hi vaig quedar a treballar perquè hi havia bastanta feina". Ara té 68 anys, en fa 50 que treballava al Jofama i gairebé 30 que n'és propietari.

Originalment, el Jofama era un local més petit del que havia sigut en els darrers anys. Tanmateix, quan el local del costat es va quedar buit, Larrubia va decidir llogar-lo i ampliar el restaurant. "El problema, però, és que el contracte del local original era indefinit. En canvi, el contracte del segon local era temporal". Aquesta va resultar ser la clau amb què els han acabat fent fora.

Fa poc més de cinc anys, un fons voltor va comprar la finca sencera. Malgrat que inicialment van assegurar que no hi hauria canvis, conforme els contractes de lloguer acabaven, els veïns van veure's obligats a marxar perquè no se'ls renovava el contracte. El mateix va passar amb la part del restaurant regida pel contracte temporal. Davant la negativa de renovar-lo, van haver de deixar aquella part del local. "Ni tan sols van voler parlar", lamenta Larrubia.

"Ara estic desfent tota la vida que hem fet entre tota la família"

Tanmateix, la història no va acabar aquí. La pandèmia va arribar i va congelar els contractes dels restauradors. En aquest confús context, Larrubia va rebre la notícia que els anaven a embargar "una quantitat que no podia pagar" [60.000 euros] pel temps que havien estat sense contracte en el segon local.

Amb la finalitat d'evitar l'embargament, la família es va veure forçada a deixar també el local amb el contracte indefinit. "Hem arribat a un final de pel·lícula que no és el que desitjo. He plorat molt i he passat molts nervis. Ara estic aquí desfent tota la vida que hem fet entre tota la família: els meus pares, la meva germana, els meus fills…", resumeix Larrubia.

Els fons voltor i la mort dels negocis tradicionals

El cas del Jofama no és una excepció. Sense anar més lluny, tots els veïns del bloc on es trobava el bar han viscut la mateixa situació, tal com explica Larrubia. "A mesura que els contractes han anat expirant, han anat fent fora a tothom".

L'especulació immobiliària afecta tant a persones com a negocis. "Prop del Jofama hi ha uns quants bars que també han tancat", assevera Larrubia. Segons comenta, en la majoria de casos ha sigut per la finalització del contracte, seguida d'un augment sobtat del lloguer que els negocis no es poden permetre.

Finalment, el tancament de Jofama suposa una nova baixa entre els comerços tradicionals, cada vegada més escassos a la capital catalana. En aquest sentit, Larrubia lamenta que "tots els locals que fan cuina tradicional a Barcelona estan tancant" i que "la cuina tradicional s'està limitant a molt pocs restaurants barcelonins" davant l'auge de cadenes alimentàries.