Relacions laboralsBany sindical de Díaz a Catalunya per defensar la reforma laboral i pressionar ERC perquè s'hi sumi

En una setmana, el Congrés dels Diputats votarà la reforma laboral aprovada pel Govern espanyol -després de pactar-la amb la patronal, CEOE, i amb els sindicats UGT i CCOO- i, de moment, els números no li surten per tirar-la endavant. Amb aquest context, la principal responsable política de la normativa, la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'ha desplaçat a Catalunya per, acompanyada de delegats sindicals, defensar les bondats de la reforma i, ni que sigui subtilment, pressionar ERC perquè hi voti a favor. Els republicans, amb qui Díaz ha subratllat que manté negociacions, són claus perquè s'aprovi una nova legislació que, de moment, tampoc suma el suport del PNB. 

"Respecto profundament ERC, només hi tinc bones paraules, sé de la seva sensibilitat social i estic segura que el 3 de febrer la normativa tirarà endavant", ha subratllat Díaz aquest dimecres a la tarda a la seu de CCOO de Catalunya, acompanyada del secretari general de l'organització, Javier Pacheco. Hores abans, la vicepresidenta segona del Govern espanyol havia estat a la seu d'UGT de Catalunya i, acompanyada del seu secretari general, Camil Ros, havia llançat un missatge similar, que a grans trets es pot resumir amb què, segons ella, la reforma laboral que ha liderat millorarà les condicions materials de la classe treballadora i contribuirà a revertir-ne la precarietat.

La vicepresidenta espanyola també ha aprofitat la visita per anunciar una reunió del diàleg social el proper 7 de febrer per abordar l'increment del salari mínim interprofessional, que s'ha mostrat convençuda que s'assolirà. 

L'estada a Catalunya, sense reunions amb representants d'ERC a l'agenda pública, i els actes amb els dos sindicats no són casuals, al cap i a la fi CCOO i UGT són, amb molta diferència les principals organitzacions de treballadors de Catalunya -superen amb escreix els 100.000 afiliats, molt per damunt dels 20.000 que reuneix la CGT, la tercera en discòrdia-, un fet diferencial del que succeeix, per exemple, tant al País Basc com a Galícia. Els secretaris generals dels dos sindicats han coincidit a subratllar els avenços que, al seu parer, suposa la reforma: reducció de la temporalitat, recuperació de la ultraactivitat en la negociació dels convenis, preferència dels convenis sectorials o establiment de mecanismes per prioritzar el manteniment de l'ocupació per davant dels acomiadaments.

En una compareixença de premsa celebrada a la seu de CCOO de Catalunya, ubicada a la Via Laietana, Javier Pacheco s'ha mostrat contundent per assegurar que "no entendríem" un no a la normativa perquè "perpetuaria durant molts anys les condicions de la reforma laboral del PP" i això "no seria un tret al peu, seria un tret al cap". A la seu de CCOO hi havia la recentment nomenada delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, així com dirigents d'En Comú Podem -els diputats al Congrés Jaume Asens i Aina Vidal o els diputats al Parlament Jéssica Albiach, Joan Carles Gallego o Aina Cid-. Prèviament, Camil Ros -en el seu cas en l'acte celebrat a la seu de la UGT de Catalunya- havia reclamat a la "majoria d'esquerres que va tombar Rajoy i que va investir aquest govern" que convalidi el text aprovat per l'Executiu espanyol i acordat amb els agents socials.

Per a ERC, el Govern espanyol no es mou prou

Fins ara, tots els missatges d'ERC sobre la reforma laboral van en la línia de reafirmar que les posicions amb el Govern espanyol estan allunyades. Ho ha reiterat aquest mateix dimecres la secretària general del partit, Marta Rovira, que a través d'un tuit ha reaccionat a les paraules de Díaz donant per fet que la reforma tirarà endavant dient que "la realitat avui és que el Govern [espanyol] no es mou suficientment i sembla que vol desaprofitar una majoria d'esquerres al Congrés per sumar més drets a la proposta de reforma laboral".

Entre d'altres qüestions, ERC demana la prevalença dels convenis autonòmics respecte els estatals, la recuperació dels 45 dies d'indemnització per any treballat en cas d'acomiadament improcedent -ara són 33- o la necessitat d'autorització administrativa dels ERO.

Segons Díaz, per primera vegada en 40 anys una reforma laboral permet "recuperar drets" als treballadors

L'argument de la ministra de Treball és que "és molt difícil dir no" des d'una òptica progressista a una normativa que, ha subratllat, implicarà millores retributives -ha destacat que gràcies a l'aplicació del conveni sectorial les cambreres d'hotel passaran a cobrar uns 5.500 euros més a l'any-, i suposarà "que no caldrà escollir entre contracte precari i l'acomiadament, es podrà mantenir la feina i exigir que sigui digna". En aquest sentit, Díaz ha posat l'accent que el decret llei aprovat pel Govern espanyol implica la desaparició dels contractes d'obra i servei determinat -actualment molt comuns- i la seva transformació en indefinits i ha posat èmfasi en la recuperació del diàleg social, alhora que per "primera vegada en 40 anys" una reforma laboral permetrà "recuperar drets" als treballadors.

Segons ella, l'acord suposa un "canvi de paradigma" en les relacions laborals, que permetrà "dir als joves que poden tenir un treball decent i un salari digne". Pacheco, al seu torn, ha afirmat que la reforma laboral del PP, que enguany compleix una dècada, "ha cronificat la precarietat laboral i ha portat la pobresa als treballadors", una realitat que "s'ha de corregir". Així mateix, ha destacat que s'ha recuperat el diàleg social, una "pràctica democràtica que el PP havia menystingut i menyspreat" i ha assenyalat el reforç de la negociació col·lectiva, la recuperació de la ultraactivitat o que, a la pràctica, impliqui "posar fi" a la "temporalitat com a gairebé única via d'entrada al mercat de treball" com alguns dels elements claus d'un acord que el seu sindicat vol que s'apliqui quan abans millor.

La incògnita es resoldrà en una setmana en què, de ben segur, s'intensificaran els contactes entre el Govern espanyol i ERC, i en què la pròpia Díaz s'enfronta a la primera gran revàlida de cara a consolidar el seu propi projecte polític.