Badia del Vallès, els matisos rere el municipi menys independentista de Catalunya

Si ens cenyim als resultats de les eleccions del 21 de desembre es pot concloure que Badia del Vallès és el municipi menys independentista de Catalunya. I, alhora, el tercer amb un major pes dels partits que van defensar l'aplicació de l'article 155, és a dir, Ciutadans, PP i PSC. Ara bé, rere el primer titular hi ha matisos, molts matisos. Com ara, que és un dels exemples més paradigmàtics del creixement experimentat per l'independentisme a bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona, tradicionalment una de les zones del Principat on ha obtingut pitjors resultats. Entre ERC, Junts per Catalunya i la CUP van rebre 1.522 vots el 21D, el 18,34% dels vots a la ciutat, el que suposa 3,7 punts i 415 sufragis més que els obtinguts per la suma dels anticapitalistes i Junts pel Sí el 27 de setembre de 2015.

ERC, per exemple, va convertir-se en la tercera opció amb més suport al municipi, amb 963 vots –lluny dels 3.528 de Ciutadans i els 1.949 del PSC. La xifra pot semblar modesta, però suposa triplicar els seus millors resultats en unes autonòmiques, els 305 vots del 2003. Els republicans, de fet, mai han tingut cap regidor a Badia i el seu sostre en uns comicis locals el van marcar el 2015, amb 223 vots, el 4%. Juntament amb C's, una altra formació que mai ha tingut cap edil al consistori, Esquerra pot considerar-se la principal triomfadora del 21D a Badia. Tota la resta van retrocedir, també el PSC, que fins ara s'havia imposat a totes les cites electorals i que hi governa des del 1995. Però què hi ha darrere les xifres?

Els 13.500 habitants de Badia del Vallès es reparteixen en els 200 blocs de pisos, originàriament de protecció oficial, que hi ha concentrats en menys d'un quilòmetre quadrat de superfície. Només Sant Hipòlit de Voltregà disposa de menys espai. Badia és un dels municipis més joves de Catalunya. Batejat inicialment com a Ciutat Badia, va sorgir la dècada dels setanta com a paradigma de barri dormitori i durant dues dècades va ser un nucli gestionat conjuntament per Barberà i Cerdanyola, fins que el 1994 va obtenir la independència i va adoptar el nom actual. La seva escassa superfície li ha limitat històricament les possibilitats de desenvolupament econòmic i no compta amb indústria. Històricament infrafinançat, Badia subsisteix gràcies a una subvenció anual de la Generalitat que, amb tot, no li permet cobrir totes les inversions municipals. El seu retrat es completa amb una taxa d'atur permanentment superior a la mitjana catalana, una renda familiar disponible clarament per sota i un pòsit de lluita veïnal en els seus inicials per aconseguir serveis públics.

"La independència es guanya a l'àrea metropolitana"

Diverses banderes destaquen als balcons d'un dels grans blocs ubicats a l'Avinguda de Burgos, un dels principals carrers de Badia. I sí, n'hi ha d'espanyoles. Però també hi ha senyeres i alguna estelada. Ara bé, l'ensenya amb més presència és groga i amb un missatge de denúncia d'inequívoc contingut social: "A Badia no volem amiant". No és de cap partit, sinó una campanya de l'Associació de Veïns. "Badia no és tant unionista com es pot pensar", subratlla Teresa Carceller, una de les cinc regidores de l'Alternativa d'Esquerres per Badia (AEB), la històrica formació municipalista que actualment encapçala l'oposició a l'Ajuntament. La composició del ple local ofereix un retrat força diferent de l'obtingut el 21D: el PSC és la primera força amb vuit regidors, seguit de l'AEB, amb cinc; Badia en Comú en té dos, després que una de les regidores obtingudes a les eleccions del 2015 passés a ser no adscrita; i el PP en té un. Ni ERC, que va rebre el 4% dels vots, ni CiU, que no va arribar al 2%, hi tenen presència.

El cap de l'oposició municipal, Quim Duran (AEB), subratlla que l'elevat vot espanyolista a la localitat segueix paràmetres similars al de bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona: "És el vot d'una població que no té la necessitat específica de viure en català, que fonamentalment s'informa per canals com Tele 5, Antena 3, Cuatro i La Sexta i que ha optat majoritàriament per C's perquè entén que és qui millor defensa que Catalunya continuï dins d'Espanya i, alhora, permet votar contra el PP". Tant Duran com Carceller, que reben Públic al local de l'AEB –situat als baixos d'un dels blocs de l'Avinguda de Burgos–, coincideixen a definir el vot independentista com un "vot crític", molt vinculat a una "consciència democràtica" que també va aparèixer durant el referèndum de l'1 d'octubre.

Aquell dia, més de 2.000 persones van votar a Badia, de les quals 1.506 van optar pel sí a la independència. L'AEB, una formació que forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) -que alhora estan aliades amb la CUP a nivell supramunicipal-, no és explícitament independentista, però sí que defensa el dret a decidir i va implicar-se en l'organització de l'1-O al municipi.

"La independència es guanya l'àrea metropolitana i justament aquí és on no es va guanyar", apunta Duran. Ara bé, tant ell com Carceller opinen que el creixement del vot independentista no és un fenomen conjuntural, sinó que està "consolidat". En xifres absolutes, la dada del 21-D és amb diferència la més alta de la història. El 2012, per exemple, entre CiU, ERC i la CUP havien sumat 997 vots. Roberto Castillo, militant d'ERC a Badia, explica que "darrerament hem guanyat simpatitzants, hi ha més persones que volen parlar amb nosaltres i algunes comencen a militar. La gent té la sensació que això és un in crescendo i no s'aturarà i ens vota gent crítica i també indignada amb la brutalitat de l'1-O".

"S'ha de picar pedra i implicar-se en totes les lluites"

Si partim de la base que l'independentisme necessita guanyar suport en municipis com Badia per superar el 50% dels vots, Quim Duran considera clau que les formacions i les entitats partidàries de la ruptura "piquin pedra, vinguin al territori i estiguin implicades en totes les lluites, no limitar-se a venir només quan hi ha eleccions". Teresa Carceller hi afegeix que, almenys fins ara, partits com ERC o el PDECat "no treballen sobre el terreny, no s'impliquen en el dia a dia del territori". "Si vols arribar a la gent, aquí has de participar a la lluites del CAP, de l'amiant, en defensa de l'escola pública,...", remata Duran.

Per a Roberto Castillo, més enllà de la dinàmica nacional, part del creixement d'ERC s'explica perquè "ara ens deixem veure més, actuem més socialment i això es transmet, es veu i suma. Jo, per exemple, formo part de la comissió de l'amiant i col·laboro amb diverses associacions, mentre que persones de l'ANC participen en d'altres espais". L'assemblea de l'ANC és conjunta per a Badia i Barberà. Segons Quim Duran, conscient que no hi ha cap recepta màgica per augmentar significativament el suport a la independència, cal anar més enllà de la visió d'una "independència express" que s'ha vist que no es pot tenir i això passa per "organització, organització i organització". "Cal gent implicada políticament per intentar canviar la situació, però la realitat és que costa trobar-ne que facin el pas. En certa manera, històricament el PSC s'ha encarregat d'adormir i desactivar la desmobilització", apunta.

Sempre que no hi hagi una repetició de les eleccions catalanes, la propera cita amb les urnes seran els comicis locals de 2019 i probablement el retrat tornarà a ser força diferent del 21D, amb una major força del PSC i, segurament, una menor presència de C's. Caldrà veure si l'AEB conserva o aglutina més vot de l'esquerra crítica i si, finalment, ERC obté presència al consistori per primera vegada a la història de Badia. Però això, en qualsevol cas, ja serà un altre capítol.