Arrels recompta gairebé 2.000 persones dormint als carrers de Barcelona, un 43% més que el 2023

El recompte que Arrels Fundació va fer la nit del 3 de desembre a Barcelona ha elevat a 1.982 les persones que dormen als carrers de la ciutat. Un equip de 600 voluntaris va recórrer els barris i va testimoniar un 43% més de persones sense llar que en l'últim recompte, el 2023 (1.384). La xifra també és més elevada que la donada per l'Ajuntament, que la setmana passada va parlar de 1.784, 200 menys però un 33% més que la dada municipal d'un any enrere.   

"És una xifra rècord que evidencia com de necessàries són unes polítiques públiques adequades per resoldre la problemàtica", assenyala Arrels. El recompte també revela que els desallotjaments d'assentaments a diferents parts de la ciutat des de l'estiu han desplaçat algunes persones sense llar. Sants-Montjuïc és el districte amb més persones dormint al carrer, 489, un 134% més que el 2023 (209), seguit per l'Eixample, amb 389 (302 el 2023).

Per primera vegada, Ciutat Vella no és el districte amb més persones dormint al ras i ara és el tercer districte, amb 372 persones al carrer davant les 339 d'ara fa dos anys. A Sant Martí es van comptabilitzar 335 persones vivint al ras, un 69% més que les 198 del recompte anterior. A les Corts n'hi havia 44 el 2023 i aquesta vegada, 74, un 68% més.

El segueix Horta-Guinardó (66 persones per les 44 del 2023, un 50% més); Gràcia (67 persones; 57 fa dos anys); Sant Andreu (60 persones per 49); Nou Barris (en aquest cas baixa, de 64 el 2023 a 62 aquest any); Sarrià-Sant Gervasi (on també baixa, de les 78 persones dormint al ras el 2023 a 68 aquest any). A 47 dels 73 barris de la ciutat Arrels ha trobat més persones dormint al carrer que el 2023.

Una fotografia "de mínims" i canviant  

En una roda de premsa aquest dimecres per explicar les dades recollides en el recompte de fa una setmana, la directora d'Arrels, Beatriz Fernández, ha assenyalat que aquesta és una fotografia "de mínims", ja que s'han cenyit a comptar les persones que van veure els voluntaris i perquè algunes àrees de la ciutat, com Montjuïc, no s'han pogut cobrir íntegrament.

L'entitat tampoc ha comptat en aquest cas les 100 persones que des del 2 de desembre s'han pogut acollir al dispositiu hivernal de l'Ajuntament de Barcelona. A més, aquest any, per primera vegada, l'entitat va anar a l'aeroport del Prat, on ha comptabilitzat 63 persones. Arrels també ha detectat "noves dinàmiques" de sensellarisme, com ara els agrupaments de persones a diversos punts de la ciutat o tendes de campanya.

Segons Arrel Fundació, després del recompte es pot concloure que la fotografia general del sensellarisme de carrer a Barcelona "ha canviat" els dos últims anys. Hi ha "més persones" dormint al ras, però a "espais diferents" dels que solien ocupar fa un temps.

Habitatge públic, ordenances que no criminalitzin i garantir el padró  

Fernández ha exposat que hi ha moltes realitats darrere el sensellarisme. "Hi ha persones que potser fa dos mesos que es troben en situació de carrer, mentre que n'hi ha que porten anys. Hi ha persones joves; hi ha persones més grans; n'hi ha amb problemes de salut. N'hi ha que estan treballant; n'hi ha que no, però que potser podrien tenir possibilitat de fer-ho i hi ha persones que no treballaran mai", ha relatat, per afegir: "Totes tenen en comú que no disposen de llar o tenen vulnerat el dret a l'habitatge".

Per això, la primera proposta d'Arrels és invertir en habitatge públic perquè les persones sense llar hi puguin tenir accés i també planificar solucions "específiques" tenint en compte les seves necessitats. Arrels també demana desenvolupar ordenances de civisme que no criminalitzin el fet de viure al carrer i no condicionar l'accés als recursos al padró.

Relacionat amb aquest tema

Es dispara el nombre de persones dormint al carrer a Barcelona fins a les 1.784, un 33% que fa un any

Públic

"L'empadronament és una obligació per part de l'administració i un dret per part de les persones que viuen en un municipi, com és el cas de les persones en situació de sense llar. Però la realitat és que avui dia hi ha persones que no estan empadronades, que tenen dificultat per accedir al padró i a qui es neguen determinats recursos", ha avisat Fernández, que ha reclamat que "determinats recursos no estiguin condicionats al padró". L'entitat també planteja modificar la normativa de la Mesa d'Emergències Social de Barcelona i obrir espais diürns i nocturns de baixa exigència a cada districte de la ciutat.