Arià Paco guanya el Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb 'Teoria del joc'
La novel·la, que arribarà a les llibreries a finals de març, és una reflexió sobre el desig heterosexual. El jurat aplaudeix el qüestionament crític sobre l’amor i la "dissecció" de les estratègies de les noves generacions

Barcelona-
L'escriptor Arià Paco (Igualada, 1993) ha guanyat aquest dilluns el desè Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb Teoria del joc, una reflexió sobre el desig heterosexual i les contradiccions de les noves masculinitats i el feminisme. El jurat del premi han aplaudit que l'autor "disseccioni amb ull clínic" les estratègies de les noves generacions per fer-se càrrec del desig i el qüestionament crític sobre l’amor.
La novel·la de Paco també ha estat reconeguda per esdevenir una "educació sentimental al segle XXI on els protagonistes viuen dins el triangle que fan el desig, el sexe i l’amor". En aquesta edició s'han presentat al premi 73 originals. El guanyador rebrà 12.000 euros i la novel·la arribarà a les llibreries a finals de març.
El jurat del desè Premi Llibres Anagrama de Novel·la ha estat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé.
'Teoria del joc'
Després de publicar Mentir a les mosques (2020) i Covarda, vella, tan salvatge (2022), Premi Roc Boronat, el doctor en Filosofia per la Universitat d'Arizona estrenarà la tercera novel·la. En aquesta ocasió, el protagonista és l'Ernest, que escriu a algú a qui estima. Concretament, li vol narrar el seu desig, recordar la nit anterior i celebrar-la. Però no pot fer-ho sense embrancar-se en l’autojustificació i la culpa, i per això convoca un narrador.
A través de la veu intel·ligent i desinhibida del narrador, es coneix la història del protagonista quan era un nen i es produeix el seu despertar sexual. El lector assisteix a les primeres obsessions, els estranys mecanismes de la seducció, la pornografia, l’amor, els desenganys. Se'l segueix tota la joventut fins que s'enamora de l’Aurora, amb qui trava una relació insòlita i esquitxada d'altres persones, com la Gisela, casada, mare, interessada en l'amor lliure.
Així, se'l veu desfilar gairebé dues dècades -les de la consolidació de les xarxes socials i el feminisme, les que travessen de Messenger a Tinder- com una educació sentimental i política. Trampejant el pes de les normes i les convencions, l’Ernest, com tota una generació, mira d'inventar un codi per a si mateix.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.