Aquests han estat els llibres en català més venuts durant les vacances d'agost

Com cada mes, un informe del Gremi d'Editors de Catalunya -elaborat per la plataforma digital LibriData- enregistra la venda diària de llibres a més de 150 punts de Catalunya, entre llibreries i grans superfícies. Si vols aprofitar els últims dies de vacances d'estiu abans de l'inici del curs i el retorn a la feina per llegir algun llibre, però encara no saps quin, t'ajudem a decidir amb els títols que més s'han venut durant el calorós mes d'agost.

Un dels més sol·licitats a les llibreries ha estat la novel·la Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez Sirvent, que ha guanyat el tretzè Premi L'Illa dels Llibres que s'atorga per votació popular. El text s'ha imposat entre els quinze publicats entre l'agost del 2022 i el juliol del 2023 escrits o traduïts al català triats com a finalistes.  

'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres'

Per tercer mes consecutiu, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama), d'Irene Solà, ha estat un dels llibres més venuts aquest agost. Després de l'èxit Canto jo i la mutanya balla, amb el que va guanyar un dels Premis de Literatura de la Unió Europea 2020 i el Premi Llibres Anagrama el 2019, l'escriptora explora "la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, realitat i fabulació" a la seva nova obra.

La història té lloc al mas Clavell, una casa habitada sobretot per dones, situada en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis. En aquesta casa, un grup de dones prepara una festa. Són la Joana, que"per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada; la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes; la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt, i la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa.

'Les calces al sol'

Un dels llibres de ficció més nombrats aquest estiu és sens dubte Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez, que ofereix una novel·la plena de to humorístic protagonitzada per Rita Racons, estudiant de psicologia que marxa als Estats Units a fer d'au-pair i que topa amb una família que espera que estigui a l'altura del que creuen que exigeixen les ments dels seus fills.

Són els Bookland, l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits de la família a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.

'El niu del cucut'

El niu del cucut (Amsterdam Llibres), de l'autora de supervendes Camilla Läckberg, torna a Fjällbacka amb un nou cas per a Patrick Hedström i Erica Falck. Aquesta vegada, els investigadors troben assassinats un fotògraf famós en una sala d'exposicions i Henning Bauer, el premi Nobel de literatura, en una petita illa on es troba escrivint la desena entrega de la seva coneguda saga de llibres.

Aquests dos casos estaran relacionats amb l'assassinat d'una dona transsexual a Estocolm que va tenir lloc durant la dècada dels anys vuitanta.

'Les nostres mares'

La periodista i escriptora Gemma Ruiz Palà reivindica les dones nascudes als anys 50 a la novel·la Les nostres mares (Proa), premi Sant Jordi 2022. Dedica un capítol a cadascuna d'aquestes dones que van renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.

"Hem tingut sempre de referents els pares i hem donat per descomptades les persones que ens han donat les habilitats materials i immaterials per sortir al món [...], però les mares ens han ensenyat com caminar pel món, i això ho hem donat tant per descomptat perquè també com que la feina de cures i la domèstica no té remuneració i, per tant, es tradueix en no tenir valoració social, nosaltres també hem caigut en no valorar-ho", explica en una entrevista a Diari Públic.

'El retrat de matrimoni'

L'autora nord-irlandesa Maggie O'Farrell ha tornat amb la novel·la El retrat de matrimoni (L'Altra), que ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La protagonista de la història és Lucrezia, la tercera filla del poderós duc de Mèdici i una noia discreta i independent. Amb només 15 anys, es veurà obligada a casar-se amb Alfonso, el primogènit del ducat de Ferrara, un home amb més ombres que llums i obsessionat amb engendrar un hereu.

'Boulder'

Boulder, que és la segona part de la triologia inciada amb Permagel (Premi Llibreter 2018) i que acaba amb Mamut (Club Editor), explora la vivència de la maternitat per part d'una parella de dones lesbianes. La protagonista és una dona atreta per la solitud. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc fins que coneix a una dona se l'emporta entre les quatre parets d'una casa i l'embarca en la gestació assistida d'una criatura.

"La Boulder troba la seva fórmula salvatge i alternativa de viure la seva maternitat. Jo he pogut viure el fet de ser dona i lesbiana sense cap mena de problema, perquè darrere meu hi ha hagut moltes dones i homes que han lluitat per aquesta igualtat de drets. Però jo ja no estic en aquesta lluita. Jo visc la meva vida amb tota naturalitat, i els personatges fan el mateix", va explicar Baltasar en una entrevista a Públic.

'32 de març'

L'escriptor i periodista Xavier Bosch torna a París amb la seva última novel·la, 32 de març (Univers), en què s'endinsa en l'amor i el periodisme, els dos eixos temàtics sobre els quals ha construït una obra literària amb gran èxit de lectors. En aquesta història, una agent literària, la Barbara, acabarà descobrint, amb l'ajuda d'un fotògraf, els secrets de la seva àvia, que va sobreviure a l'ocupació nazi de París a la Segons Guerra Mundial.

'Tinc un coll que fa pena'

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata en el seu nou llibre Tinc un coll que fa pena (L'Altra Editorial) com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.