"Apostar per una economia plural és obrir una guerra"

Fer polítiques econòmiques transformadores que posin les persones al centre i no el benefici empresarial no és una tasca ni ràpida ni fàcil des de les ciutats. Es poden fer canvis en la gestió, es poden fer passos significatius per potenciar l'economia social i solidària en detriment de les empreses convencionals, però els marcs normatius –autonòmics i, sobretot, estatals i europeus– limiten en gran part la capacitat de desenvolupar aquestes polítiques transformadores. Al voltant d'aquestes idees han debatut aquest divendres el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; la regidora i portaveu de l'Ajuntament de Madrid, Rita Maestre; l'eurodiputat Ernest Urtasun i la presidenta de l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú, Montse Junyent. L'acte, celebrat al centre cívic Torre Llobeta, s'emmarca en el cicle "Del barri a Europa", organitzat per Barcelona en Comú. Una de les conclusions dels tres dirigents polítics és que que hi ha determinades batalles, que fonamentalment es plantegen des del municipalisme, que han d'arribar a Europa i intentar incidir a la UE per tenir opcions de poder portar a terme canvis profunds.

Per a Pisarello, avui "apostar per una economia plural és obrir una guerra", tenint en compte les polítiques neoliberals i els interessos de les multinacionals que dominen avui a la UE. El primer tinent d'alcaldia de Barcelona ha deixat clar que "sense moviments socials transnacionals o aliances de ciutats a escala europea no podrem fer determinats canvis" en temes com la "defensa dels béns comuns" o batallar contra fons d'inversió especulatius, amb una gran incidència negativa actualment en àmbits com l'habitatge. Maestre ha insistit en la mateixa idea per afegir que "hem de donar batalla des de les ciutats per modificar Europa, i alhora que a partir d'aquí puguem modificar les nostres ciutats". En aquest sentit, la portaveu de l'Ajuntament de Madrid ha plantejat que seria pertinent que existís algun espai formal de coordinació entre les diferents ciutats que tenen els mateixos problemes, perquè això "no ho farà la Comissió Europea".

A l'hora de repassar l'actuació feta des dels governs municipals, Pisarello ha assegurat que el de Barcelona ha intentat "impugnar la filosofia neoliberal i autoritària de la Troika", alhora que s'ha mirat d'aprofitar "l'ànima social i ecològica que la pròpia construcció europea té per reforçar determinades polítiques socials i econòmiques avançades". Considera que han demostrat "que es poden fer polítiques redistributives" al mateix temps que s'és "molt rigorós" amb l'estabilitat pressupostària, un fet que "contrasta amb el missatge que enviava la Troika". "Això no és el que va fer Montoro", ha afegit Pisarello, referint-se al fins fa pocs dies ministre d'Hisenda. A més a més, l'Ajuntament de Barcelona "avui depèn molt menys de la banca convencional i ha fet més estrets els vincles amb la banca ètica".

Com a repte, Barcelona hauria d'avançar cap una "economia plural", que significa bàsicament "tenir una economia més diversa de la que tenim, que impulsi sectors més enllà del monocultiu turístic". "Parlar avui d'economia plural i diversa és revolucionari, perquè estem combatent una economia financeritzada que afavoreix bancs i grans oligopolis", ha subratllat Pisarello. Entre les dificultats, ha subratllat que la contractació pública és una eina molt poderosa en mans de les administracions públiques, però que està limitada per normatives comunitàries teòricament en benefici de la lliure competència. Per exemple, ha destacat que "la UE no ens permet establir clàusules anti Florentino Pérez, però sí que podem forçar-lo a complir clàusules socials i laborals". El dirigent dels Comuns ha deixat clar que l'economia en què realment creuen és la "cooperativa, social i solidària", que actualment representa el 7% del PIB de la ciutat, però que mentrestant també intenten "negociar el més dur possible" amb les grans multinacionals perquè garanteixi certs mínims. "Una economia més diversa pugui ser una economia més democràtica".

Maestre: "Fem esforços per ampliar els marges del que és possible"

Rita Maestre ha exposat que d'entrada tenen un "problema polític", perquè en qüestionar el concepte "d'economia hegemònica, hem de posar adjectius al que fem i això ens obliga a explicar-nos més, perquè representa que el que hi havia abans era el 'normal'". Reconeix que entre les mesures que pren el consistori i les que porta a terme l'economia social i solidària és "molt difícil" aconseguir "modificar per complet" el model econòmic d'una ciutat com Madrid, que bàsicament es basa en els serveis i en el turisme. Ara bé, sí que ha mostrat diversos canvis significatius, que han generat oposició dels sectors fins ara dominants. "Fem esforços per ampliar els marges del que és possible en l'àmbit econòmic de la ciutat, però hem de fer-nos càrrec del que ja existeix i això implica que hi ha límits", ha subratllat.

"Hem ampliat la competència perquè hem intentar ampliar el nombre d'actors que participa en els processos de contractació municipal, i en fer-ho hem descobert que hi ha empreses bones, que són les normals i que també són les que formen part dels sumaris de corrupció, com la Púnica o la Gürtel, i les altres, que representa que són les dolentes i que quan es presenten a concursos i els guanyen ens diuen que governem per als nostres amics". Com Pisarello, Maestre ha posat l'accent que mentre l'anterior govern, del PP, va deixar la ciutat en una "bancarrota bastant notable", l'equip que encapçala Manuela Carmena ha complert amb l'estabilitat pressupostària i ha retallat molt el deute de la ciutat. Així mateix ha destacat que intenten impulsar l'economia social i solidària, també amb finançament de la UE, com en el cas del projecte Mares, centrat en la transformació urbana de quatre barris, que s'han "reactivat" i "millorat" les empreses públiques de Madrid i s'han afrontat remunicipalitzacions, com la de la funerària, que ara "dona beneficis".

L'eurodiputat Ernest Urtasun ha afirmat que les grans transformacions econòmiques pensades en clau de bé comú dels darrers anys han vingut impulsades des del món local, però alhora ha posat èmfasi en la necessitat de plantejar batalla en quatre assumptes fonamentals que tenen un abast comunitari. Un és la batalla per la fiscalitat, "que és fonamentalment europea, on tenim 28 hisendes locals competint entre sí i un gruyère de paradisos fiscals pels quals se'n van milers de milions en ingressos fiscals cada any". Un segon, és impulsar una nova regulació financera, per tal de "posar un vedat a l'economia de casino que patim". Malgrat això, ha admès que si arran de la crisi de fa una dècada es plantejava que el crèdit no fluís únicament de "monstres financers", justament s'ha anat a la direcció contrària, amb un accelerat procés de concentració bancària. Un tercer element clau pel dirigent de Catalunya en Comú és "que es creïn mecanismes d'escala europea perquè hi hagi suport per fer una transició ecològica". I, finalment, aposta per incidir en la "defensa dels béns comuns", com l'aigua o l'energia.