Amnistia és femení i feminista

"Tampoc no oblidem que des de l’1 d’Octubre vivim una forta deriva repressiva a Catalunya. Exigim la llibertat de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes per haver exercit el dret de l’autodeterminació. Exigim la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta". Amb aquest paràgraf el manifest del 8 de Març que es llegirà aquest diumenge a la manifestació d'aquest any recorda que la lluita antirepressiva i la feminista són cares de la mateixa moneda i formen part de la mateixa revolta en defensa dels drets fonamentals. I aquesta va ser també la conclusió de l'acte que Òmnium Cultural va dedicar divendres a la lluita feminista dins la campanya "Amnistia ara!". L'acte "Dones per l'amnistia" va congregar vàries desenes de persones, majoritàriament dones i va comptar amb un cartell de luxe com l'exvicepresidenta del Govern, Joan Ortega, la vicepresidenta d'Òmnium, Marina Llansana, l'advocada penalista Carla Vall i la politóloga i membre de la Sindicatura electoral de l'1-O, Tània Verge. El debat, celebrat al CCCB, va ser moderat per la periodista Laura Aznar.

Llansana: "L'amnistia és condició indispensable per solucionar el conflicte"

Marina Llansana va iniciar les intervencions amb una defensa aferrissada de l'amnistia per a tots els represalitats i represaliades víctimes de la brutalitat judicial de l'Estat per combatre el moviment democràtic per la República catalana. Llansana va qualificar l'amnistia com a "condició indispensable" per solucionar el conflicte i va recordar que a més dels presos i les preses polítiques i de les persones que s'han vist obligades a l'exili hi ha un miler més encausades que no saben si entraran o no a la presó. Llansana va definir l'amnistia com "una solució col·lectiva per a totes les causes sentenciades o pendents de judici" i "permet posar el comptador a zero com l'inici per negociar una solució política basada en les urnes al conflicte que enfronta Catalunya i l'estat espanyol". La vicepresidenta d'Òmnium, que va rebutjar la via de la reforma del Codi Penal perquè no elimina "un delicte de sedició que no reconeixem, que és antidemocràtic i que no existeix en els principals països de la Unió europea ni serveix com a solució general", va fer també una referència a la taula de diàleg: "la repressió no permet negociar en igualtat de condicions".

Una causa general

Ortega: "entre problemes judicials i problemes de consciència em quedo amb els primers"

Per la seva part, Tània Verge va explicar la seva pròpia experiència com a represaliada ja que està imputada com a membre de la Sindicatura electoral de l'1-O i va definir la resposta de l'Estat com "una causa general" i "un escarment generalitzat". Una altra de les represaliades que va protagonitzar l'acte va ser la vicepresidenta Joana Ortega que ha patit inhabilitació i elevades peticions de fiances pel referèndum del 9-N. Ortega va explicar la vivència personal, la dificultat professional que genera la inhabilitació i la complicació per poder explicar de forma serena a la família, especialment a les filles, el perquè de la situació. L'exvicepresidenta va apel·lar a la gent a qui atribueix l'èxit del 9-N i va dir que malgrat la repressió "la sensació que et queda és d'orgull, de feina ben feta i de grandesa de la gent d'aquest país". Ortega es mostra convençuda que "si haguéssim tirat la tovallola no hauríem tingut tots aquests problemes amb la justícia", però afegeix que "llavors els hauríem tingut amb la consciència i jo entre els primers i els segons em quedo amb els primers".

Vall: "Ens trobem davant l'esgotament del contracte social. La toga s'utilitza com a armadura"

L'advocada penalista Carla Vall, en el seu torn va parlar d'un "sistema judicial altament polititzar" a l'Estat espanyol, que utilitza el "dret penal de l'enemic". I va definir l'estratègia judicial contra l'independentisme i la dissidència a partir d'una frase del llibre "El procés" de Kafka. "El procés és la pena" va remarcar l'advocada, ja que s'assetja a la gent amb processos judicials que acabin com acabin afecten a un període vital d'entre 5 i 10 anys amb la incertesa i els condicionants que això comporta. Per Vall, "ens trobem davant l'esgotament del contracte social amb jutges combatents que actuen de forma moral" i no jurídica com a garants i últim dic de contenció de determinats valors". Per la prestigiosa advocada en molts casos "la toga s'utilitza com a armadura" i va recordar també que cal la depuració de responsabilitats de l'1-O per part dels agents imputats per la brutalitat policial.

Verge: "Feminitzar no vol dir despatriarcalitzar"

En l'acte es va parlar de lluita antirepressiva i feminisme com dues qüestions entrellaçades que no es poden deslligar per molt que des de sectors unionistes es vulgui separar. Per Llansana "el feminisme no es pot considerar com un fet sectorial perquè forma part intrínseca d'una revolució global". Les al·lusions a les preses polítiques, Dolors Bassa i Carme Forcadell, les exiliades i la resta de represaliades va ser constant. També és va recordar la força i el lideratge d'una altra dona, la traspassada presidenta d'Òmnium Muriel Casals. La politòloga Tània Verge va recordar que "les dones han hagut de desobeir sempre les lleis injustes. Ningú ens ha regalat res". En l'acte es va apel·lar també al combat del conjunt de la societat contra la xacra de la violència masclista i Joana Ortega va fer constar que cal també que la societat "faci un esforç per canviar l'inconscient masclista". Verge va reblar l'argument recordant que la paritat actual que contempla el marge del 60-40 per cent no és justa ni equitativa. La politóloga va reconèixer els avenços aconseguits per les quotes però va advertir que la simple presència de les dones en els diferents espais "no garanteix la transformació d'una societat que té com a problema de fons que és patriarcal". "Feminitzar no vol dir despatriarcalitzar", va sentenciar Verge.