Amb 80 anys i desnonada, la Pepi resisteix en un hostal a l'espera d'una llar assequible a Barcelona

Amb el suport d'un bastó, la Pepi surt a poc a poc de l'edifici de Serveis Socials del carrer Numància de Barcelona, a tocar de l'estació de Sants. Li subjecta la porta la Llum, una de les membres del Grup d'Habitatge de Sants que ha vetllat per ella des que va demanar ajuda. La Pepi té 80 anys i viu en un hostal d'ençà que va ser desnonada, fa dues setmanes, de la que havia estat la seva llar durant més d'una dècada. "Han estat com àngels. El grup m'ha donat suport físic, però sobretot moral", afirma, emocionada, de camí cap al bar on explicarà el seu cas a Públic. La reunió amb Serveis Socials l'ha remoguda per dins, no té família a Barcelona i el seu futur encara no és del tot clar.

La Pepi va aterrar al número 192 del carrer de Sants el juliol de 2014, després de viure 33 anys en un pis al barri de La Sagrada Família. Va marxar d'allà perquè, assegura, l'ascensor que hi havia era només per als propietaris, no per als inquilins. "Vaig demanar la clau de l'ascensor perquè sempre he viscut sola i havia de pujar 60 escales per arribar a casa meva. Em van dir que no i vaig decidir anar-me'n, perquè cada vegada em faria més vella i em costaria més", explica.

Malgrat tenir algunes deficiències —segons la Pepi, les finestres no tancaven del tot bé—, el seu edifici de Sants sí que disposava d'ascensor. Un requisit indispensable per a una persona que té artrosi als genolls i que ha vist considerablement reduïda la seva mobilitat en la darrera dècada. Ara fa dues setmanes que viu en una habitació d'un hostal al carrer Balmes, 55, a l'Antiga Esquerra de l'Eixample. És la solució habitacional que li han ofert des de l'administració, a l'espera de sol·licitar un pis de lloguer assequible a l'Illa Acer, una nova promoció d'habitatge públic a la Zona Franca.

Serveis Socials li ha assegurat en la reunió d'aquest dimarts que podrà quedar-se a l'hostal, de moment, fins a l'agost, però pateix perquè no sap què farà en els mesos fins que acceptin la seva petició. Es preveu que pugui entrar al nou pis a principis de 2026. Mentrestant, explica a Públic que se sent "desplaçada", que a l'Eixample gairebé tots els comerços van enfocats als turistes i que, últimament, s'ha de moure amb taxi si vol tornar al seu barri, amb la despesa econòmica que això suposa.

"No trobava res per 800 euros"

Durant més d'una dècada, la Pepi ha pagat puntualment el seu lloguer i ha teixit una xarxa d'amistats a Sants, sobretot al voltant del mercat. Té alguns familiars a l'Aragó, però són d'edat molt avançada i no l'han poguda ajudar en tot aquest procés que s'ha allargat més de dos anys. El febrer de 2023, els tres germans propietaris del pis on vivia l'anciana van avisar-la que la mare havia mort i que havien decidit, en un principi, vendre el pis. "En una setmana ja volien taxar-lo, però després de parlar amb els advocats, van canviar d'opinió i van dir que volien l'habitatge per a un dels fills", recorda.

"Tot i que no volia marxar, els propietaris hi tenien dret. Vaig intentar ser una mica optimista perquè tenia fins a finals de juliol per buscar un pis, però a poc a poc em vaig anar angoixant perquè no trobava res", afegeix. La Pepi va buscar de seguida a través de diverses immobiliàries i va contactar amb Serveis Socials; estava disposada a pagar 800 euros per una nova llar més o menys propera a Sants, ja treballat tota la vida en el sector de la moda i la confecció i li ha quedat una pensió de jubilació digna. "Estava desesperada i no vaig entregar les claus a l'estiu. El primer intent de desnonament va ser el setembre", continua.

La Llum, que està present en la trobada amb Públic, puntualitza que 800 euros és una xifra que supera el límit que han fixat ara a la borsa d'habitatges: "Vam dir que el màxim fos 650 euros, que és un terç de la seva pensió. Per aquest preu no hi ha res decent", protesta l'activista. De la borsa d'habitatges només van sortir dos pisos que no van convèncer la Pepi, un d'ells al carrer de Tallers (Ciutat Vella), de 21 metres quadrats. "No hi cabia ni un dit", lamenta. 

La membre del Grup d'Habitatge de Sants culpabilitza els lloguers de temporada i els d'ús turístic de la situació de la Pepi. "El topall ha estabilitzat els preus del lloguer, però hi ha una gran fuga cap a altres models que no tenen un control", denuncia. Segons les dades del darrer trimestre de 2024 de l'Observatori Metropolità de l’Habitatge (OMH), publicades aquest març, la meitat dels anuncis de lloguer a Barcelona són de temporada.

Un gran desplegament policial

Després del primer intent de desnonament, es va arribar a un acord verbal entre els advocats de les dues parts que prorrogava l'entrega de les claus fins al desembre de 2024. Quan va arribar el dia, la Pepi encara no havia trobat res i va continuar resistint-se a marxar. La situació va allargar-se fins al 2025, quan es va produir en segon intent de desnonament. "La meva advocada va fer un recurs i mitja hora abans es va paralitzar, però jo estava que pujava per les parets dels nervis", admet. Va ser a partir d'aleshores que va contactar amb el moviment per l'habitatge; fins aquell moment, ho havia patit tota sola.

El desnonament es va prorrogar de nou fins al 27 de maig, però el Grup d'Habitatge de Sants va convocar uns dies abans una protesta a la seu de Serveis Socials de Numància. Els manifestants van aconseguir una nova reunió per negociar, tot i que més endavant es va fixar una tercera data per al desnonament, ara sí, inajornable. El 2 de juny de 2025 més de deu furgonetes de la BRIMO i múltiples vehicles dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana van tallar a les 11 del matí un tram llarguíssim de la carretera de Sants. Els efectius policials van envoltar la cinquantena d'activistes que van defensar la Pepi aquell dia.

"Només els faltaven les metralletes; anaven tapats fins al nas", es queixa. El desnonament es va executar sense aldarulls, però la Pepi recorda que va plorar molt aquell dia; no només perquè l'estaven desallotjant, sinó pel suport que li van oferir els veïns i veïnes de Sants. "Tot i que cada dia arriben casos nous al Grup d'Habitatge, ells continuen preocupant-se per mi i acompanyant-me a fer els tràmits", afegeix. La Pepi va haver de regalar mobles que no es podia emportar i la resta els guarda en un traster de l'Ajuntament, mentre no accedeixi al pis de lloguer assequible.

Ara com ara, la Pepi viu a l'hostal, en una habitació sense cuina. El menjar que li ofereixen és de càtering, "amb molta pasta i aliments fregits o arrebossats", diu. Per això, ha demanat que li canviïn la dieta. "No pot sortir a menjar fora cada dia. Té una nevera petita on pot guardar fruita que es compra, però que es desconnecta quan marxa. Funciona com un hotel, amb targeta", explica la Llum. Es tracta d'una solució temporal, però que tant el Grup d'Habitatge com la principal afectada consideren "indigna". Només poden denunciar els mecanismes especulatius que permeten que una dona de 80 anys es quedi al carrer i no trobi alternatives assequibles a la zona, i confiar que l'administració compleixi la promesa d'oferir-li el pis a la Zona Franca.