Alerta preventiva, vacunació exprés i sacrifici de milers de vaques: les claus de l'actual crisi bovina

Milers de vaques es troben en perill a Catalunya per un brot de dermatosi nodular, una malaltia que no es contagia entre espècies, però que ha obligat a sacrificar tots els bòvids de fins a 18 explotacions, totes a Girona. La propagació d'aquest virus deixa als ramaders un escenari dramàtic que convida a reflexionar sobre el model de producció actual. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha incrementat els seus esforços per vacunar el bestiar mentre els sindicats reclamen una major acció per protegir els treballadors del camp.

La dermatosi nodular contagiosa (DNC) és una malaltia produïda per un virus de la família Poxviridae –responsable d'altres dolences com la verola o la verola del mico–. No és zoonòtica, és a dir, no es transmet entre espècies, de manera que no suposa un risc per als humans. Segons expliquen des del Ministeri, "es caracteritza per febre, nòduls a la pell, membranes mucoses i òrgans interns, esgotament, inflamació dels nòduls limfàtics, edema cutani i, en ocasions, la mort". També té conseqüències notòries sobre el sector ramader, ja que "causa un elevat descens en la producció, particularment en vaques de llet". 

Sacrifici de bòvids per erradicar la malaltia

"És una malaltia que està categorizada dins de la Unió Europea com una malaltia de llista A", va explicar el director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal, Emilio García Muro, durant una trobada amb mitjans aquest dimarts. Això significa que "és una malaltia emergent, és a dir, que ve de fora". Per aquest motiu, "és la màxima prioritat de la Unió Europea en matèria de malalties aconseguir controlar-la, eradicar-la i que lògicament no torni a aparèixer a les nostres fronteres":

Segons les xifres més recents, s'han confirmat 18 focus, tots a la província de Girona. García Muro va explicar que, amb la confirmació de cada cas, es traça un radi de 20 quilòmetres com a zona de restricció i un radi de 50 quilòmetres com a zona de vigilància. Allà s'estableix "una sèrie de mesures que fonamentalment es basen en la restricció dels moviments". "El cens al qual ens enfrontem són 2.003 explotacions i uns 152.000 bovins", va precisar.

Els animals sacrificats van directament a la incineradora, per la qual cosa els professionals pateixen una pèrdua econòmica severa

Aquests focus "es tradueixen en 18 buidatges sanitaris", indica a Públic Raquel Serrat, coordinadora nacional d'Unió de Pagesos. Aquest procediment consisteix a "sacrificar tots els caps de bestiar boví de l'explotació, tinguin l'edat que tinguin i siguin de la condició que siguin", destaca. Encara que s'han comunicat, encara no s'han efectuat tots els buidatges, per la qual cosa és aviat per conèixer la xifra d’animals afectats; tanmateix, la sindicalista realitza una estimació aproximada de 3.200 bovins afectats. A més, assenyala que aquests animals van directament a la incineradora, per la qual cosa els professionals pateixen una pèrdua econòmica severa. A això s'hi suma "un impacte emocional que no es pot descriure amb paraules".

Serrat també subratlla un impacte territorial, ja que tots els focus han tingut lloc a la comarca de l'Alt Empordà. "Pot haver-hi un canvi en la ramaderia familiar d'aquesta zona. Molts caps d'explotació tenen de 55 a 60 anys i una ramaderia de llet o de carn no es fa en dos, ni en tres ni quatre anys. Es poden plantejar la possibilitat de no tornar a començar o de fer-ho amb una altra orientació ramadera". De totes maneres, declara que aquestes són conseqüències a llarg termini i insisteix en la importància actual de la vacunació.

Pot haver-hi un canvi en la ramaderia familiar d'aquesta zona. Molts caps d'explotació tenen de 55 a 60 anys i una ramaderia de llet o de carn no es fa en dos, ni en tres ni quatre anys

El Consell de Ministres va declarar l'emergència en la lluita contra aquesta nova malaltia que afecta el bestiar boví. La mesura va venir acompanyada de la compra de més vacunes per valor de 660.000 euros per dur a terme les actuacions d'emergència. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Catalunya explica que la vacunació només s'implementa de manera excepcional, quan tenen lloc escenaris com l'actual. A més, assenyala que el bestiar vacunat té restriccions de moviment, per la qual cosa la decisió "ha de ponderar-se en relació amb els beneficis esperats" per part dels ramaders.

Un model ramader insostenible?

Raquel Serrat considera el buidatge de les explotacions una mesura desmesurada en l'actual context de crisi climàtica i de moviments de bestiar. "Cada vegada tenim més malalties que no han estat mai aquí i que entraran", alerta. La sindicalista assenyala que Catalunya és un territori d'especial risc en aquest sentit "perquè és una comunitat autònoma que importa molt bestiar, tenim l'autopista AP-7 –una de les més transitades de tota Europa– i tenim la zona humida dels Aiguamolls de l'Empordà, un terreny de mosquits i mosques i que està a la frontera amb França". Per aquestes raons, Serrat planteja la necessitat d'impulsar plans de prevenció que puguin fer front a aquestes malalties abans que suposin una crisi sanitària.

Els contagis per dermatosi nodular s'han confirmat en explotacions de ramaderia intensiva com extensiva, segons indica Serrat. Tanmateix, en el primer model "és més habitual", reconeix. "Es tracta d'un bestiar en què estan més a prop els uns dels altres, és una malaltia molt contagiosa per contacte directe i mucoses, per la qual cosa és lògic que passi. S'han donat molt més en explotacions d'engreix i de vaques de llet, encara que també hi ha casos en la ramaderia extensiva".

Carmen Méndez, presidenta de l'Associació Defensa Drets Animals (ADDA), també remarca a Público que "les condicions de vida dels animals criats en sistema intensiu" poden contribuir a la proliferació del contagi. "Viuen a l'interior de naus, sense llibertat de moviments, sense poder pasturar ni desplaçar-se per l'herba i a l'aire lliure, sense rebre els rajos de sol ni interactuar entre elles i són criades amb una alimentació més artificial i programada", explica. "Tot això és una vida antinatural que les estressa i debilita".

"Potser ens hauríem de replantejar si el sistema que tenim és l'adequat", valora Serrat. La coordinadora nacional d'Unió de Pagesos posa de relleu que països com Alemanya o França envien els animals a Espanya. "Aquí nosaltres fem la feina [d'engreix] i tornem a enviar la carn allà". Considera que l'actual "sistema d'importació de bestiar no té cap sentit". "No podem pensar que en altres països no saben engreixar vedells. És clar que en saben, però és més còmode portar-los aquí", recalca.

Tot i que considera important qüestionar l'actual model de producció ramadera, Serrat posa èmfasi que el focus actual ha de ser la vacunació. En aquest sentit, declara preocupació pel fet que el Ministeri i el Departament d'Agricultura no siguin conscients de "la gravetat" del problema. Per la seva banda, Emilio García Muro va destacar dimarts que Catalunya ja compta amb "300.000 dosis vacunals". Va afegir que "ja tenim vacunes suficients i ens en sobren perquè tots els animals estiguin vacunats, de manera que minimitzem molt el risc de l'aparició massiva de més focus". Tot i això, va admetre que encara no s'ha assolit la immunitat vacunal i no va descartar la possibilitat que puguin tenir lloc nous contagis, però va insistir que "el temps ja corre més a favor nostre". Amb tot, la ramaderia catalana es manté en suspens mentre continuen les actuacions d'emergència per combatre la malaltia bovina.