8 propostes per descobrir el Solsonès a través de la història, la cultura i la natura

Entre la Depressió Central i a la falda del Prepirineu s'ubica una d'aquelles altres comarques de la Catalunya Central que es reivindiquen periòdicament com cor o centre del país. Els boscos variats i els rius i rierols marquen aquesta comarca de caràcter forestal i terres fèrtils de cultiu. El Solsonès és un indret de pausa i tranquil·litat, ideal per viure massa sense presses.

Les cases de pagès són un clàssic del paisatge del Solsonès, construccions característiques de la Catalunya rural dels segles XV al XVIII. I és que, de fet, dels quinze municipis de la "comarca de les mil masies", tan sols sis tenen nucli de població.

L'entorn natural ens permet practicar tota mena d'esports a l'aire lliure, així com descobrir les meravelles del romànic, el gòtic, el barroc, el modernisme o el neolític, així com la història, la cultura, les tradicions i el folklore particular. Entre l'oferta turística de la comarca, us oferim un total de vuit propostes per descobrir el Solsonès.

El Museu Diocesà i Comarcal, un bàsic

És una de les autèntiques joies de la corona de la comarca. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, a l'interior del Palau Episcopal, conté col·leccions de patrimoni historicoartístic pluridisciplinaris. Es tracta de patrimoni de les comarques que integren el Bisbat de Solsona, i que té una història que arranca l'any 1896.

Com és habitual, està repartit en diverses sales: unes dedicades a la prehistòria, i altres a importants col·leccions del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc. Una altra també amb escultures de sal procedents de les mines de Cardona.

És especialment recomanada la visita guiada per conèixer els detalls d'una exposició permanent que va de la prehistòria fins a l'època moderna. Es tracta de visites fetes amb tècnics del museu que es poden adaptar al temps i interessos dels visitants.

Descobreix el curiós Salí de Cambrils

La comarca pot gaudir d'una de les poques salines de muntanya de Catalunya. Gràcies a la darrera rehabilitació, ara podem visitar les terrasses d'un total de 5.100 m², els quatre molins, les canalitzacions de fusta amb estalactites de sal o els mitjans de transport d'aquest indret particular.

Es tracta d'un exemple de l'activitat productiva desenvolupada a les muntanyes de casa nostra. La font Salada va permetre construir les salines de Cambrils, a finals del segle passat. Ara podem visitar l'antiga explotació de sal de muntanya, amb el seu curiós sistema d'aprofitament d'aigua tant dolça com salada.

A l'indret s'hi havien instal·lat amb anterioritat altres molins, aprofitant el desnivell del riu, a causa de l'existència de salines. El sistema era enginyós i autosuficient.

El paisatge de la Vall d'Ora

El Solsonès no seria el mateix sense el particular paisatge de la Vall d'Ora. El riu Aiguadora marca l'entorn des dels peus dels cingles de Busa, en un territori que s'ubica dins del terme municipal de Navès. L'indret particular es va desenvolupar entorn del magnífic monestir romànic de Sant Pere de Graudescales, del segle X. Es tracta de paratges on sembla que no ha passat el temps, amb una dispersió important de masies que respecten l'essència del paisatge de la vall i l'esperit d'autosuficiència.

La història indica que el comte Guifré el Pelós va ser ferit de mort en aquesta vall. L'Ajuntament de Navès li va dedicar un petit monument que trobarem al peu del camí.

A l'Ecomuseu de la Vall d'Ora es pot conèixer tota una forma de viure diferent visitant la serradora i els molins de Ca l'Ambròs i de Cal Guirre. També podrem visitar el pont romànic i entrar a l'antiga escola. Una manera de descobrir els variats oficis de la zona, des del barber fins a la producció de farina.

El barroc, bandera del Solsonès

La comarca conserva el llegat escultòric més gran de l'època barroca de Catalunya. El Solsonès ha sabut mantenir aquest valuós patrimoni cultural intacte, més enllà de guerres i revoltes que, en altres indrets del país, han afectat i destruït escultura i retaules. 

Molt present en zones rurals i destacat per l'exuberància decorativa per fascinar els creients, destaca precisament en el camp dels retaules, especialment preats. "Degut a l'especial geografia de la nostra comarca, aquest important llegat dels grans escultors de les famílies Morató, Pujol i Sala, avui es troba molt dispers entre diverses esglésies, capelles i santuaris", destaca el lloc web turístic del Consell Comarcal del Solsonès.

El Solsonès conserva cinc dels conjunts més rellevants de Barroc a Catalunya: el Santuari del Miracle de Riner, la capella de la marededeu dels Colls de l'església de Sant Llorenç de Morunys, la capella de la marededeu de la Mercè a la catedral de Solsona, l'església de Sant Pere de Matamargó de Pinós i l'església de Sant Pere de Madrona de Pinell de Solsonès.

Si voleu més informació, l'aplicació mòbil Solsonès Barroc (disponible per a iOS i Android) pot ser una bona opció. Ens ajudarà a descobrir aquest patrimoni de la comarca i les visites més ressenyables.

Solsona, una experiència gegant

Com una experiència gegant és com Turisme del Solsonès defineix la capital de la comarca. I és que la capital acull bona part del patrimoni històric i cultural de la comarca. La ciutat ja era habitada al neolític, cap al 3000 aC, segons els vestigis trobats. Però l'origen de la Solsona actual cal situar-lo al segle X, amb la ciutat naixent i creixent l'entorn del castell i del monestir. L'any 1593 es va crear el bisbat de Solsona.

Avui dia, el centre històric de la capital manté l'estructura que tenia quan era una ciutat emmurallada. Conserva dempeus tres portals d'entrada a la ciutat, com són el del Pont, el del Castell i el de Llobera, així com algunes parts de la muralla al Vall Calent i el Pou de Gel. La capital concentra 9.100 dels menys de 15.000 habitants de la comarca. 

Solsona Turisme ofereix l'itinerari Solsona Imprescindible. Es tracta d'una ruta per on entrarem al cor d'una ciutat farcida d'història i tradicions, amb els seus gegants i bestiari folklòric.

Natura i esport a la Vall de Lord

I hem de tornar a parlar de natura i paisatge perquè la Vall de Lord és un dels imperdibles de la comarca. Un indret ideal per escoltar el silenci i gaudir de la pausa que ens regala aquest paratge, o aprofitar per fer activitats com senderisme o BTT.

Ubicada al nord de la comarca del Solsonès, comprèn els municipis de Sant Llorenç de Morunys, és el nucli de població més gran, que conserva el seu clos emmurallat i aglutina tots els serveis de la vall; La Coma i la Pedra, dos nuclis de població que formen un municipi marcat per les fonts si les rouredes centenàries; I Guixers, el que té més extensió de territori de la vall, i amb diverses masies disseminades.

Les muntanyes i serres del voltant, a més del pantà de la Llosa del Cavall i les fonts diverses del territori, ens permeten també gaudir de diverses activitats a l'aire lliure. Des de l'esquí alpí al Port del Compte al senderisme per tots els seus camins, passant per la bicicleta de muntanya, amb vuit rutes indicades que surten des de Sant Llorenç. I amb iniciatives recents que han assolit un enorme èxit com el Tour du Lord, que han omplert de ciclistes d'arreu la zona.  Escalada, descens, parapent, pesca, caiacs… són diverses de les activitats de les quals gaudir.

El conjunt monumental d'Olius

I si parlem de patrimoni no podem no parlar del conjunt monumental d'Olius, amb l'església de Sant Esteve d'Olius, un exemplar del romànic llombard consagrat l'any 1079 a petició del comte d'Urgell i dels habitants del lloc. El campanar, l'altar… i especialment la cripta, són els punts més destacats.

Aquesta cripta es una de les més valorades de l'art romànic mundial, formant un particular "espai rectangular amb sis columnes (totes diferents) que s'obren en forma de palmera; aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta, i donen a l'estança una bellesa extraordinària", indica el lloc web turístic de la comarca.

A poca distància de l'església hi trobem el particular cementiri modernista d'Olius. Entorn de l'església també es poden visitar unes sitges ibèriques d'uns tres-cents anys abans de Crist. En aquest cas no eren uns forats sols per guardar gra, sinó que s'apunta a un gran comerç del gra a causa de la seva gran quantitat, amb unes cent cinquanta sitges.

El centre geogràfic de Catalunya

Al sud de la comarca hi trobem el centre geogràfic de Catalunya, concretament prop del Santuari de Pinós. El municipi de Pinós rep el nom d'un dels cinc nuclis que l'integren i que són Ardèvol, Vallmanya, Sant Just d'Ardèvol, Pinós i Matamargó. 

És a uns 200 metres a ponent del santuari, a 930,60 metres sobre el nivell del mar, on s'ubica una rosa dels vents sobre un gran bloc de pedra. A més dels principals vents, trobem els principals símbols de la cultura catalana en els espais vuits.