El 73% de les dones ha patit algun tipus de violència a Internet i la pandèmia ho agreuja: "La situació és molt pitjor"

El 73% de les dones ha experimentat algun tipus de violència a Internet, segons un informe de la Comissió de Banda Ampla de l'ONU pel Desenvolupament Digital, Combatent la violència en línia contra dones i nenes. Només a la UE, nou milions de dones han patit algun tipus de violència a Internet i la pandèmia ho ha agreujat: una de cada tres dones que havia patit abusos en línia previs a la pandèmia, ha denunciat que ara "la situació és molt pitjor", diu l'informe de Glitch. La ciberviolència contra dones i nenes s'ha convertit en un "fenomen ampli i creixent" que no és res més que "la reproducció del que passa al món real, una extensió del que ja pateixen fora de l'espai digital", apunta l'experta d'European Digital Rights, Chloé Berthélémy.

Per omplir el buit de protecció cap a les dones a Internet i aportar solucions per a les dones que pateixen assetjament a la xarxa, ha nascut l'Institut Women's Digital Rights a Barcelona, que compta amb eines tecnològiques per eliminar continguts que vulneren els drets de les dones, amb plans de formació i divulgació per autoprotegir-se a la xarxa i també amb projectes d'acompanyament i assessorament jurídic i psicològic.

"Gairebé no hi ha dades sobre la violència contra les dones a Internet", apunta la CEO de Women's Right, Pia Mazuela. La falta de dades deriva en una manca de legislacions concretes arreu del món per afrontar el problema i salvaguardar els drets de les dones quan estan en línia. No obstant això, a Catalunya, la modificació de la llei 5/2008 del dret a les dones a erradicar la violència masclista ja inclou en les seves definicions el concepte de la violència de gènere que s'exerceix contra la dona en l'entorn digital. "És un gran pas", diu Pia Mazuela.

Context europeu

"La discriminació estructural de la societat està sent reproduïda al món en línia, així que només és una expressió de la misogínia de la societat, que la podem veure reflectida i il·lustrada amb la violència contra les dones i les nenes", lamenta Berthélémy. La ciberviolència pot prendre moltes formes: assetjament en línia, violència sexual basada en imatges (coneguda erròniament com a venjança pornogràfica), discursos d'odi sexistes, o inclús violència per part de la parella amb eines com geolocalitzadors.

Les dades disponibles de l'informe Combatent la violència en línia contra les dones i les nenes: una crida mundial de les Nacions Unides indiquen que les dones d'arreu del món tenen 27 vegades més possibilitats de patir assetjament en línia, en comparació amb els homes. Només a la Unió Europea, nou milions de dones han patit algun tipus de violència a Internet.

L'informe #HerNetHerRights de l'European Women's Lobby, l'organització més gran de la Unió Europea que treballa per promoure els drets de les dones, apunta que un 11% de les dones a la UE han estat víctimes de ciberassetjament des dels 15 anys, i el 18% de dones han experimentat alguna forma de violència greu a Internet també des dels 15 anys. A més, el 46% de dones han rebut contingut sexual explícit per correu o per missatgeria d'anònims, i el 73% han rebut insinuacions inapropiades per les xarxes socials, segons apunta l'informe.

La violència en línia contra les dones també és una "realitat interseccional", assegura l'oficial de l'European Women's Lobby, Asha Allen. "Les dones negres tenen un 84% més de probabilitats de patir abusos en línia", apunta. "Hi ha grups específics de dones que pateixen un grau de violència a Internet més alt: dones polítiques, dones periodistes, activistes i també defensores dels drets humans", declara Allen.

Manca de legislacions concretes

El 74% de països dels 86 enquestats a l'informe de l'ONU no estan prenent mesures apropiades per fer front a la ciberviolència contra les dones i les nenes. En la majoria d'estats membres, les diverses formes de violència contra les dones i les nenes a Internet no estan tipificades com a delicte, i les dades policials o dels òrgans judicials sobre aquest fenomen són molt escasses.

"La definició concreta del significat de ciberviolència contra les dones no acostuma a estar a les legislacions, de manera que és difícil perseguir certs delictes a Internet", Berthélémy. A Europa no hi ha cap legislació específica, hi ha marcs com la directiva sobre els drets de les víctimes que donen suport a les víctimes de delictes, "però aquest instrument no va gaire lluny", explica Allen.

La Comissió Europea ha llançat el Digital Services Act, que inclou específicament prioritats entorn de la creació d'un espai digital segur i la regulació del comportament i les pràctiques comercials de les plataformes on els usuaris poden generar contingut, com Twitter, Facebook o Instagram. "Una gran part del problema recau en les plataformes en línia", denuncia Chloé Berthélémy. "Com més contingut que faci reaccionar a la gent hi hagi (insults, contingut inflamatori...), més benefici es genera. Per tant, la violència a Facebook, Twitter o Instagram està glorificada, incentivada o encoratjada perquè al final, n'acaben traient profit", lamenta.

Bones pràctiques

"Hi ha països que han adoptat lleis per criminalitzar l'abús sexual a través d'imatges, i d'altres que han adoptat una anàlisi holística per reconèixer les eines digitals que s'utilitzen en la perpetuació de la violència", diu Asha Allen, que assegura que el que es necessita és "un marc de comprensió harmonitzat entre tots els instruments".

El 2015, el Regne Unit va tipificar com a delicte amb una pena de presó màxima de dos anys, compartir fotografies o vídeos sexuals sense el consentiment de les persones que hi apareixen. França va adoptar el 2016 a "llei de la república digital" per aplicar sancions als culpables de delictes de "venjança pornogràfica", o el que és el mateix, abusos sexuals basats en imatges. També Alemanya va declarar il·legal l'emmagatzematge de fotografies íntimes d'una exparella després que aquesta sol·liciti l'eliminació.