Cultura5 llibres per acostar-se a Maria Antònia Oliver

Amb 23 anys, Maria Antònia Oliver i Cabrer va publicar la seva primera novel·la, Crònica d'un mig estiu, i llevat d'uns anys que com deia ella mateixa les paraules no li eren amigues no va deixar mai d'escriure. Potser per això,

una de les seves frases més repetides és "per a mi escriure és viure, viure és escriure". Nascuda a Manacor el 1946, va morir aquest passat dijous als 75 anys. Combativa i compromesa a normalitzar la literatura catalana en uns anys difícils, Maria Antònia Oliver va escriure novel·les, contes, obres de teatre, reportatges i guions, de diversos gèneres i registres.

De les seves novel·les destaquen Colors de mar, Figues d'un altre paner, Joana E. o Crineres de foc; però també els títols que va escriure amb el col·lectiu Ofèlia Dracs com Lovecraft o Negra i consentida. Va ser ella que va crear la investigadora Lònia Guiu, protagonista d'Estudi en lila, novel·la negra que la revifada editorial La Magrana acaba de recuperar.

La seva obra, protagonitzada en bona part per dones, ha estat traduïda a nombroses llengües i com a traductora ha fet parlar en català a Virginia Woolf, Mark Twain o Herman Melville. El 2016 va ser distingida amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que volia reconèixer una prolífica i compromesa trajectòria literària. En rebre el premi, va acabar el seu discurs reivindicant el dret a dubtar, i entre altres coses també va dir: "Ara que m'han concedit aquest premi, també m'he sentit una mica florero perquè som dona, perquè només som la quarta dona de 48 premis que s'han donat en aquest món tan patriarcal, quan hi ha tantes dones que l'haurien pogut rebre, i no només escriptores, sinó científiques, filòlogues, bruixes valentes que lluiten per tenir un lloc igual que els companys homes".

Quan ens deixa una persona que ha dedicat la seva vida a les lletres, el millor homenatge és llegir les seves obres, tot seguit cinc llibres per acostar-se a la literatura de Maria Antònia Oliver.

'Estudi en lila' (La Magrana)

Aquesta novel·la negra és la primera protagonitzada per Lònia Guiu, una investigadora que trenca motlles. L'escenari és la Barcelona dels anys vuitanta, i el detonant de tot plegat és una adolescent embarassada que desapareix. Aquest títol torna a estar disponible gràcies a la feina que està fent La Magrana, de recuperar clàssics del seu catàleg.

'Joana E.' (Edicions 62)

Guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana el 1991, com el seu títol indica aquesta novel·la està protagonitzada per Joana E., una dona de 48 anys i vida turbulenta. Després d'una infantesa i adolescència privilegiades a Joana E. li toca un matrimoni de conveniència que evidencia els abusos de l'Espanya vencedora i una maduresa combativa de reafirmació personal. Per escriure-la, l'autora es va basar en una Joana de carn i ossos.

'Crineres de foc' (Edicions 62)

Aquest títol és segurament un dels més onírics i simbòlics de l'autora, i desprèn una bellesa molt particular. Crineres de foc explica la història de la creació del Claper, un poble on no hi ha portes, i on hi viu una barreja de gent curiosa.

'Amor de cans' (Edicions 62)

Novel·la que narra l'enfrontament i la descomposició d'una família mallorquina formada per les germanes Gamundines. Una història plena de mesquineses i misèries ambientada a la Mallorca del 1974. L'obra està dotada d'un gran valor simbòlic, perquè la història de la nissaga de les Gamundines, és també extensible a bona part de la societat mallorquina. La novel·la atrapa tant que fins i tot IB3 en va fer una sèrie.

'Baules', Marta Nadal (Comanegra)

Novel·lar la realitat, aquest és el títol del capítol que Marta Nadal dedica a Maria Antònia Oliver a Baules, un llibre imprescindible dedicat a 21 escriptores catalanes. El capítol és una entrevista que Marta Nadal va fer a Maria Antònia Oliver després de guanyar el Prudenci Bertrana amb Joana E., i esdevé una molt bona porta d'entrada per entendre l'univers creatiu de la de Manacor.