Vuit búnquers i refugis antiaeris de Catalunya per recordar la història recent del país

La història de Catalunya està plena d'episodis que han deixat una empremta profunda en el territori, i la Guerra Civil i el franquisme no en són una excepció. Des dels refugis antiaeris construïts per protegir la població dels bombardejos fins als búnquers que formaven part de la línia defensiva franquista als Pirineus, aquests espais amagats són avui testimonis silenciosos d'un passat convuls, i formen part del patrimoni i la memòria històrica del país.

Alguns han estat recuperats i museïtzats, oferint als visitants una oportunitat única per entendre millor com es vivia en aquells moments de màxima tensió. Per exemple, de la gran quantitat de refugis antiaeris de Barcelona ja en podem visitar quatre. En aquesta ocasió, recorrem vuit búnquers i refugis d'arreu del territori català que ens permeten explorar la memòria històrica a través de les seves parets.

El Parc dels búnquers de Martinet i Montellà

Un dels grans referents de Catalunya avui dia, per la seva rellevància i per la seva adaptació per a les visites turístiques, és el Parc dels búnquers de Martinet i Montellà (Cerdanya), que formà part de la línia defensiva del govern franquista dels Pirineus a partir de 1940. Coneguda popularment com a línia P o línia Gutiérrez, és una impressionant línia de defensa envoltada durant molt temps pel secret militar.

Ara, ajuda a entendre un temps de guerres i està pensat per ser visitat acompanyat d'un monitor en bona part del recorregut. La visita està estructurada en tres parts: a través d'un muntatge museogràfic innovador, basat en diferents audiovisuals es comença la visita per tal de donar les claus al visitant per entendre el context històric.

Búnquers de la Línia dels Pirineus

I és que, abans de la finalització la Guerra Civil, Franco comença a planificar la fortificació dels Pirineus. La construcció d'una línia defensiva al llarg de totes aquestes muntanyes de l'Estat pretenia evitar una hipotètica invasió del territori espanyol. Es va planificar la construcció de més de 10.000 búnquers, de cap a cap dels Pirineus, agrupats en 169 centres de resistència. El 1939 es van construir les primeres fortificacions i es van allargar fins als 50.

Avui en podem visitar diversos, com els que ja hem esmentat, o com els tres que hi ha prop de la Ribera de Cardós (Pallars Sobirà). Però destaquem que recentment s'han recuperat els búnquers de la Línia Pirineus al camí de Dorve. Es poden visitar amb seguretat gràcies al desbrossament, desenrunament i a les noves baranes de fusta. Per recuperar l'entrada d'aquest búnquer s'ha tret fins a 4 metres de runa i pedres que s'hi havien acumulat.

Els búnquers de Foradada

Viatgem cap a Foradada (la Noguera) per conèixer els bunquers que va crear l'exercit republicà, en la línia de defensa del Segre contra l'exèrcit rebel durant la Guerra Civil. Per visitar els búnquers podem fer la Ruta dels Búnquers I, la més curta, en la qual es visiten els búnquers més propers al nucli de Foradada, o la Ruta dels Búnquers II, que és la més extensa, on s'hi afegeix el búnquer de la Serra del Munt.

I és que en aquesta localitat hi trobem fins a quatre propostes: El Búnquer dels Castellons, en forma de túnel, envoltat també de gran quantitat de trinxeres; El Búnquer del Serrat de les Forques, fortificat per les forces republicanes per controlar la carretera de Balaguer a Artesa de Segre i la de Foradada a Alòs de Balaguer; El Búnquer de la Roca Foradada, als peus de la Roca Foradada, conserva l'entrada que dona accés a l'interior i al niu de metralletes; I el Búnquer del Munt, on es controlava part de la Serra de la Vall, construït dins de la roca calcària, un dels pocs que conserva les llates de fustes al seu voltant.

Els búnquers de l'Escala

De búnquers també destaquem els de l'Escala (Alt Empordà), que ha estat històricament un punt estratègic de defensa per la seva situació, per la qual cosa n'hi ha hagut d'època republicana i posteriorment els d'època franquista. El govern franquista, en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), va construir la bateria anomenada L-6, que és la que us proposem.

En aquest cas, formava el conjunt de bateries al nord i al sud de la badia de Roses, amb la missió de defensar-se d'un hipotètic atac aliat. La bateria que s'obre ara a les visites turístiques, va ser construïda a les darreries dels anys quaranta del segle XX. En concret, forma part d'una de les quatre bateries que defensaven aquesta àrea.

El refugi de la plaça del Diamant

Si ens fixem en refugis antiaeris, hem de parlar dels de Barcelona, puix en té una qualitat espectacular, quatre dels quals ja són visitables. El Refugi 0232 – La plaça del Diamant destaca per ser un dels més grans que es van construir a la ciutat, d'entre els més de 1.300. El refugi es va redescobrir el 1992 quan es construïa una estació elèctrica, i gràcies també a la tasca d'investigació d'una historiadora, fins que l'any 2006 es va poder obrir al públic.

El refugi de la plaça del Diamant té una capacitat per a 200 persones i s'enfonsa 12 metres sota terra, amb 250 metres de túnels estrets per sota de la plaça i també el carrer de les Guilleries. És un dels més ben conservats, gràcies a la humitat i la temperatura del lloc. Es poden veure diversos elements, fins i tot els sanitaris del refugi de la plaça Joanic.

MUHBA Refugi 307

D'altra banda, el Refugi 307 s'inclou dins del Museu d'Història de Barcelona, i és un dels grans exemplars dels refugis que es van fer a la ciutat, i que va ser excavat gràcies al treball de molts veïns al barri del Poble Sec. Disposa de tres entrades d'accés al carrer Nou de la Rambla i té a prop de 400 metres de túnels, amb una alçada de 2,10 metres i una amplada que oscil·la entre 1,5 i 2 metres, totalment revestits.

La capacitat del refugi, segons el projecte, era de 2.000 persones, sobrepassant les recomanacions oficials de metre lineal per cada quatre persones. Permet conèixer les condicions amb les quals varen viure els qui es van refugiar entre les seves parets, i es poden observar les diverses estances que el formaven, com ara els lavabos, una font, una infermeria, la sala dels nens i una llar de foc, entre d'altres.

Refugis a les Terres de l'Ebre: Flix i Tortosa

Les Terres de l'Ebre també van ser objectes de conflictes bèl·lics, marcats especialment per la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil, per la qual cosa també hi trobem un bon grapat de refugis antiaeris. Durant els darrers anys s'han recuperat una sèrie d'aquests espais com els de Flix o Tortosa, la gran majoria dels quals formen part de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya (XEMDC).

Pel que fa a la vila de Flix, destaca perquè tenia una situació estratègica, amb un complex industrial on es fabricava un explosiu anomenat cloratita, per la qual cosa va ser durament castigada per l'aviació en diverses ocasions. És important especialment el refugi del Sant Josep, que s'ha museïtzat i ens permet descobrir-lo in situ, també a través d'un audiovisual i una proposta immersiva. Pel que fa a Tortosa, trobem fins a una vintena de refugis antiaeris de la Guerra Civil, entre els quals el número 4, situat al carrer Ernest Hemingway, en homenatge a l'escriptor americà que va ser corresponsal de guerra.

El refugi de Roses i les comarques gironines

A les comarques gironines trobem diversos refugis que podem veure in situ. La Xarxa detalla que a 10 dels 39 municipis amb refugis són visitables: Celrà/Bordils, Tortellà, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, la Vall d'en Bas i la Tallada d'Empordà, i els quatre que destaquen especialment, com són Girona capital, Roses, Figueres i Garriguella. El refugi de la plaça de la Pau de Roses és el que gaudeix de més regularitat de visites de la província, a través de l'Oficina de Turisme, que promociona les visites i les facilita.

Pel que fa a Girona, les visites són programades un cop al mes pel Museu d'Història i comprenen una visita a la sala del museu sobre la Guerra Civil, un passeig per diversos punts de la ciutat on es van fer refugis privats i barricades, i el refugi antiaeri Jardí de la Infància. A Garriguella es troba situat a l'antic camp d'aviació, que ara és en gran part terra de vinyes, i es pot visitar gràcies al celler Mas Llunes. Mentre a Figueres trobem el refugi que fa menys temps que és visitable, sense una regularitat de visites programada.