Vox evita revelar les seves condicions per triar el substitut de Mazón mentre continua disparat a les enquestes

"La reconstrucció ha de tenir l'impuls que es mereix, algú que, amb la majoria que clarament van votar els valencians, completi aquest nou temps que necessita la Generalitat. (...) M'adreço, per tant, també a aquesta majoria parlamentària viva, vigent i en marxa [...] Apel·lo a la responsabilitat d'aquesta majoria per triar el nou president de la Generalitat". Carlos Mazón va anunciar aquest dilluns el resultat de la seva "reflexió": va dimitir com a president del País Valencià. Ho va fer mitjançant una compareixença des de la seu del Consell: un perdó que arriba amb 370 dies de retard, ple de crítiques al Govern de Pedro Sánchez i de gestos cap a Vox.  

Mazón ha estat un dels primers presidents autonòmics a enfortir els vincles amb l'extrema dreta, fins i tot abans de les eleccions generals del 23-J. Vox va incorporar a l'agenda dels populars "cinc eixos estratègics", entre els quals destacaven la "llibertat", la "reducció de la despesa innecessària", un "impuls" per al "sector primari" i un altre per a la "promoció de les famílies". Aquestes propostes coincideixen precisament amb alguns dels punts que el fins ara president ha volgut subratllar en la seva última intervenció. Mazón va acordar derogar la Llei de Memòria, va declarar la guerra al valencià i va paralitzar la posada en marxa de la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE). Vox va qualificar l'acord d'"exitós". Mazón va arribar a dir que Gènova li havia "traslladat la seva felicitació". L'única condició que van posar els populars fou apartar de les Corts el diputat de Vox Carlos Flores Juberías, condemnat per violència masclista. Abascal el va nomenar després cap de llista al Congrés per la província de València.

Les exigències de l'extrema dreta no s'han aturat en el que portem de legislatura. I les concessions de Mazón, tampoc. L'acord per aprovar els pressupostos autonòmics d'enguany n'és una de les proves més recents. El Govern va pactar retallades en educació i emergències, va simplificar les partides de política lingüística i va eliminar les subvencions que rebien la patronal i els sindicats. Els populars van assumir, a més, el marc ideològic de Vox en qüestions de gènere i van acordar fer proves d'edat i finançar les "agrupacions familiars" per agilitzar les expulsions de persones migrants al País Valencià. Mazón, també llavors, va agrair a l'extrema dreta "estar a l'altura de les circumstàncies".

La relació entre la dreta i l'extrema dreta ha fluctuat entre la investidura de Mazón i l'aprovació dels comptes de 2025. Almenys, aquesta és la imatge que s'ha volgut projectar a escala estatal. Abascal va anunciar el juliol de l'any passat que els càrrecs del seu partit abandonarien els governs autonòmics per les discrepàncies sobre el "repartiment de menors no acompanyats", discrepàncies que eren mínimes al Palau de la Generalitat. Tot i això, Vicente Barrera va seguir les directrius del partit i va renunciar al seu càrrec al Govern valencià, igual que els vicepresidents d'Aragó, Castella i Lleó, Múrcia i Extremadura.

Les relacions, però, mai no van deixar de ser cordials entre Mazón i els seus socis de Vox, que el van recolzar fins i tot en els moments més baixos, durant els dotze mesos transcorreguts des de la catàstrofe de la DANA. Què farà ara Abascal? Quins escenaris contempla l'extrema dreta? Vox oferirà la seva mà al nou candidat dels populars o forçarà unes eleccions anticipades?

L'extrema dreta, benevolent amb Mazón  

Santiago Abascal va pronunciar-se aquest mateix dilluns, tres hores després de la compareixença del fins ara president de la Generalitat. Mazón el va trucar poc abans d'intervenir per avançar-li la seva sortida. Aquesta ha estat l'única conversa entre les dues formacions, segons ha precisat Vox. "No han consultat res amb nosaltres (...) I no farem cap valoració anticipada abans que ells mateixos [els populars] s'aclareixin i deixin de llençar-se pel precipici, com han fet avui [en referència a dilluns]", va dir Abascal. L'extrema dreta ha centrat les seves crítiques en el Govern de Pedro Sánchez, "culpable de la tragèdia", i ha llançat algun dard contra Alberto Núñez Feijóo. Mazón, de moment, ha esquivat els retrets.

Aquesta és la línia que segueixen des de fa dies els diputats i dirigents de Vox. "És repugnant contemplar la mascarada que va organitzar la Moncloa per aconseguir el linxament de Carlos Mazón", va declarar la setmana passada Abascal, 24 hores després del funeral d'Estat per les 229 víctimes mortals de la DANA. 

El líder de l'extrema dreta no ha estat l'únic a tancar files amb el fins ara president. "Sánchez està acabat. (…) Sánchez va abandonar els valencians, una omissió d'auxili premeditada. Criminal. En funció d'un càlcul polític brut. (…) Miserable. Com la fugida covarda de Paiporta." Les paraules són d'Ignacio Gil Lázaro, diputat de Vox al Congrés i fins a l'octubre passat número u del partit a València. L'article el va publicar dissabte el diari Las Provincias. Sánchez torna a ser el blanc fàcil. Mazón, un cop més, en surt indemne.

El dirigent del PP va formalitzar la seva renúncia a primera hora de la tarda, que no serà efectiva fins que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El comptador començarà llavors a córrer. Les Corts tindran dotze dies per presentar un candidat i fins a dos mesos per buscar acords i investir el nou president. Si els números no surten, els valencians haurien de tornar a les urnes. 

Feijóo vol evitar a tota costa la convocatòria electoral, i per això reclama l'ajut de Vox. Així ho deixava entreveure a mig matí: "Demano als partits que donen suport al govern autonòmic que estiguin a l'altura i facilitin com més aviat millor l'elecció d'un nou president". L'extrema dreta és qui manté els populars al capdavant de la Generalitat. Público s'ha posat en contacte amb Vox per preguntar quines condicions posaran de cara a aquesta investidura i si exigiran tornar a formar part del Govern valencià, però de moment no hi ha hagut resposta.

Vox es beneficia del càstig al PP  

L'extrema dreta té ara l'última paraula: pot beneir el proper president o forçar unes eleccions anticipades. I les enquestes semblen somriure al partit de Santiago Abascal. El sondeig més recent, de GAD3 per a ABC i Las Provincias, apunta que el PP continuaria com a primera força a les Corts, però amb 33 diputats, set menys que el 2023, els mateixos que guanyaria precisament Vox. La ultradreta creixeria fins a situar-se com a tercera força. El PSPV-PSOE de Diana Morant perdria quatre escons respecte als últims comicis, però seguiria liderant l'oposició. I Compromís obtindria 19 diputats, quatre més que fa dos anys.

Un escenari força semblant és el que dibuixa el sondeig de Lápiz Estratégico Consulting per a Prensa Ibérica, difós a principis d'octubre per Levante-EMV. El PP perdria sis escons, però podria seguir governant amb el suport de l'extrema dreta, tot i que el seu pes en la legislatura seria molt més gran. Vox tornaria a ser el partit que més creix: 17 escons davant dels 13 actuals a les Corts. El PSPV-PSOE i Compromís guanyarien cadascun un diputat, però no arribarien a la majoria absoluta. Com pensa aprofitar aquest bon moment a les enquestes el partit d'Abascal? La resposta oficial encara és una incògnita. Els càlculs electorals i el nom del candidat que rellevarà Mazón determinaran gairebé segur la "posició" de Vox, tenint en compte que fins ara l'extrema dreta i l'expresident sempre han mantingut bona sintonia i prou punts en comú.