El volum d'antidepressius prescrits a Catalunya es va quintuplicar en una dècada

Del 2010 al 2019, a Catalunya es van prescriure més de 67 milions de tractaments farmacològics relacionats amb la salut mental. Una part important correspon a antidepressius, més de 15,7 milions (23%), i 13,9 milions a benzodiazepines (21%), segons un estudi liderat per l'Hospital Clínic de Barcelona. Els investigadors ja havien vist abans, en un estudi centrat en l'atenció primària, que els antidepressius havien pujat un 400% en aquest període, és a dir, s'havien quintuplicat.  Això ha passat sense haver-hi un increment paral·lel en els diagnòstics. "La prescripció es podria millorar amb un millor accés a l'especialista i més disponibilitat de psicoteràpia", han afirmat. 

El Clínic i el centre de recerca IDIBAPS (Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, vinculat a aquest hospital) han analitzat a escala poblacional els patrons de diagnòstic, tractament i ús dels serveis sanitaris en salut mental, en col·laboració amb l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), adscrita al Departament de Salut. Els investigadors han creat la cohort PADRIS-PRESTO, una base de dades que recull informació de més d'1,4 milions de persones a Catalunya entre el 2010 i el 2019. D'aquestes, 473.812 són pacients i 947.698 són persones sense un diagnòstic psiquiàtric. 

Entre els 473.812 pacients que van accedir a serveis especialitzats de salut mental, els trastorns més freqüents són els d'ansietat (31%); els de l'estat d'ànim (19%) i per consum de substàncies (13,5%). Els investigadors també han observat alts índexs de trastorns conductuals i emocionals en infants i adolescents. L'anàlisi arriba fins just abans de la pandèmia de la covid-19. A partir del 2020, els investigadors indiquen que la prevalença i el nombre de visites per motius de salt mental ha crescut "moltíssim", però serà una nova cohort que haurà de projectar dades al respecte.

El doctor Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic i del grup de recerca, ha puntualitzat que no volen "transmetre la idea que els pacients no estan ben medicats" i que aquestes prescripcions siguin "incorrectes", però sí que ha reconegut que es podrien millorar amb "més recursos". També ha assenyalat que els fàrmacs antidepressius és un concepte genèric, ja que, a més dels pacients amb depressió, també estan indicats per als que pateixen trastorns d'ansietat, del dolor i altres patologies menys freqüents. 

"Crec que la prescripció es podria millorar si tinguéssim un accés millor a l'especialista i més disponibilitat de psicoteràpia, perquè llavors podríem esperar una mica a veure si, amb una intervenció psicològica, casos que potser no són molt greus milloren sense necessitat de donar un medicament", ha reflexionat en una roda de premsa aquest dilluns per presentar l'estudi, publicat a la revista European Psychiatry. 

Salut mental, salut física i condicions socioeconòmiques  

Les persones amb trastorns mentals presenten una major vulnerabilitat econòmica, amb el 76% amb ingressos inferiors als 18.000 euros (pel 61% del grup control). "La interpretació sempre és bidireccional. No vol dir que la pobresa porti a una pitjor salut mental exclusivament, sinó també que la pitjor salut mental potencia la pobresa", ha recalcat Vieta. Els investigadors també han identificat una prevalença més elevada de tabaquisme (49%, pel 37% del grup control) i de comorbiditats físiques com trastorns musculoesquelètics, hipertensió o diabetis. 

"Les persones amb trastorns mentals tenen pitjor salut física. És important tenir-ho en compte perquè de vegades els trastorns mentals poden ser un factor en què no es presti prou atenció (en la salut física) i justament són persones de més risc", ha indicat Vieta, que ha encoratjat les persones amb un diagnòstic en salut mental a comunicar els problemes físics. També ha exposat que de vegades els professionals es conformen a millorar els problemes en salut mental. Per exemple, diu que no se'ls sol recomanar que deixin de fumar amb el mateix èmfasi que la població general.

Una eina per a la planificació als CAP  

La cohort PADRIS-PRESTO vol ser una eina per identificar àrees prioritàries d'intervenció, optimitzar l'assignació de recursos i dissenyar estratègies de tractament més eficaces, han explicat els seus autors. Els investigadors han desenvolupat una plataforma que ofereix al metge de família unes indicacions de suport sobre com tractar els pacients i quins poden necessitar una derivació urgent. Els investigadors preveuen que els centres d'atenció primària (CAP) comencin a provar la plataforma l'any que ve. 

Una de les limitacions d'aquesta fotografia que ofereix l'estudi és que les dades del PADRIS (Programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut) recullen informació del que passa al sistema sanitari públic i no a la part privada, on molts accedeixen precisament per problemes de salut mental.