La violència institucional segueix present a Catalunya: 115 casos denunciats durant el 2018

La violència institucional està molt lluny de desaparèixer, com demostra l’informe anual sobre la qüestió que elabora Irídia – Centre per la defensa dels Drets Humans, que s’ha presentat aquest dimecres al Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’informe documenta els casos pel Servei d’Atenció i Denúncia davant de situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) d’Irídia, que fonamentalment ofereix assistència jurídica i psicosocial gratuïta a les persones que pateixen situacions de violència institucional en el marc del sistema penal català. En total, el servei va atendre 115 casos durant el 2018, clarament per sobre dels 52 atesos durant el 2017 i els 27 del 2016, quan va posar-se en marxa. 

Del total de casos, 80 són per agressions policials en contextos de protestes ciutadanes, gairebé el 70% del total; 18 per actuacions diverses a l’espai públic -per exemple, de vigilitants privats de seguretat-, 13 en contextos de privació de llibertat, sigui a una presó o al centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca i, finalment, els tres restants corresponen a àmbits diversos, com poden ser desallotjaments o comissaries.

Pel que fa als abusos policials, l’informe reitera que en nombroses mobilitzacions que van portar-se a terme a Catalunya “s’ha pogut detectar una constant en l’ús antirreglamentari i desproporcionat dels bastons policials per part dels agents de la Brigada Mòbil (BRIMO) o de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) del Cos de Mossos d’Esquadra, que han causat lesions greus a moltes de les persones afectades”. A més a més, cita l’ús de projectils foam per part de la policia autonòmica, que ha demostrat “tots els casos el potencial lesiu d’aquest projectil”, fins al punt que “en dos dels casos atesos les lesions van requerir d’intervenció quirúrgica i, en un d’ells, s’han produït seqüeles irreversibles”.

El treball també incideix en la “dificultat d’identificar els agents d’antiavalots que actuen a terreny, degut a que la identificació només és visible per darrer”, un fet que acaba provocant “en molts casos, l’arxiu de les denúncies presentades” per actuacions desproporcionades. Per aquesta raó, Irídia demana que els agents policials antiavalots “puguin ser identificats de manera fàcil i amb una numeració visible i clara que estigui tant a la part posterior del tronc com a la part frontal del tronc i del casc”. Segons l’entitat, això “permetria individualitzar els autors de conductes irregulars amb molta més facilitat i, per tant, depurar responsabilitats” i, a més a més, “tindria un efecte preventiu”.

Entre els casos de violència policial que ha assumit directament el SAIDAVI, tot i que des d’abans del 2018, hi ha l’agressió a Roger Español durant l’1 d’octubre de 2017, quan una bala de goma disparada per un agent de la Policia Nacional li va provocar perdre la vista d’un ull. Tot just fa unes setmanes, Irídia va anunciar que havia pogut identificar l’escopeter responsable del tret i va demanar la imputació del comandament policial responsable de l’actuació a l’escola Ramon Llull de Barcelona.

El servei també ofereix assessorament i acompanyament psicosocial i durant la presentació de l’informe la coordinadora d’aquesta àrea, Elisenda Pradell, ha assegurat que “la violència institucional té un impacte a nivell psicològic evident i important que és imprescindible que es vegi reflectit en la denúncia. S’ha de posar a la persona al centre del procediment sense revictimitzar-la”.

Recomanacions a les institucions

En l’apartat de recomanacions, l’informe reclama al Govern espanyol i al Congrés que es prohibeixi l’ús de les bales de goma, com ja va fer el Parlament de Catalunya, així com l’obligatorietat d’identificar els agents antiavalots “de manera fàcilment recordable” i visible a tres llocs: “al tronc, tant a la part frontal com a la part posterior, i al casc”. La mateixa petició es fa al Parlament i la Generalitat pels Mossos d’Esquadra . En el cas català, entre d’altres, també es demana l’aprovació d’una comissió sobre violència institucional, “en la qual es pugui analitzar de manera profunda com és la situació actual respecte a la prevenció, recerca i denúncia de la violència institucional amb l’objectiu de generar polítiques públiques que permetin prevenir-la”.