Via Laietana 43: una burla a la memòria democràtica?
La decisió del Govern espanyol que la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Barcelona esdevingui un espai de memòria sense abandonar els seus usos actuals ha desfermat el rebuig de nombroses entitats, per qui l'edifici ha de servir per difondre la repressió de forma íntegra i rigorosa

Barcelona-
Al voltant d'un centenar de persones es van concentrar aquest dimarts davant la Prefectura Superior de la Policia Nacional, situada al número 43 de la Via Laietana, a Barcelona. Van fer-ho seguint la crida de la Comissió de la Dignitat i la resta d'entitats implicades en la campanya Via Laietana 43, que reclama la reconversió de l'espai en un centre únicament de memòria. Com en les anteriors convocatòries, que se celebren el segon dimarts de cada mes, els congregats van escoltar el relat d'activistes que van ser torturats en les seves dependències, en aquest cas els militants antifranquistes Rosa Maria Fernández i Pep Palacio.
Els testimonis de Fernández, arrestada el 1975 per pertànyer al Front d'Alliberament de Catalunya (FAC), i Palacio, retingut en el marc de les protestes que es produïen a l'inici de la Transició, se sumen a altres que revelen la pràctica sistemàtica de la tortura en els calabossos del conegut edifici. No sols durant l'etapa més fosca de la dictadura i el procés de transició política. També l'octubre de 2019, arran dels disturbis registrats per la sentència del Procés, diversos joves van denunciar haver sofert insults, amenaces i vexacions mentre eren interrogats per agents en el soterrani de l'edifici.
El coneixement d'aquests casos, i la lluita de nombroses entitats per resignificar l'equipament, ha permès que el juliol vinent la comissaria Via Laietana passi a ser un espai d'interpretació contra la repressió i la tortura. Així ho ha decretat el Govern espanyol, que amb motiu de la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, ha acordat que l'edifici sigui declarat un centre de memòria. L'acord queda recollit en el web España en Libertad, en el qual s'especifica que també rebran la consideració d'espais de memòria el camp de refugiats d'Argelers -a la Catalunya Nord-, el memorial a Walter Benjamin, situat a Portbou (Alt Empordà), o l'acció de la Caputxinada.
Encara avui, a la Prefectura hi treballen un centenar d'agents policials
Pel que fa a la comissaria de Via Laietana, però, l'Estat es mostra partidari que la resignificació no impedeixi que s'hi mantingui l'actual activitat policial. Cal recordar que, encara avui, hi treballen un centenar d'agents que desenvolupen tasques de premsa i protocol, recursos humans, a banda de comptar amb unitats tècniques d'informació i ser la seu central de DNI i passaport. Pel moviment memorialístic, en cas que això succeeixi, suposaria banalitzar la repressió, alhora que contradiria els preceptes establerts en matèria de preservació de la memòria.
Dos anys traçant el camí
La demanada de resignar la Prefectura de Via Laietana en un espai destinat a la memòria es va iniciar el gener de 2023, quan l'Ateneu Memòria Popular va instar el Govern de l'Estat a assumir la proposta. La petició s'emparava en la Llei de Memòria Democràtica, que en l'article 50 preveu que el procediment per a la declaració d'un Lloc de Memòria Democràtica (LMD, en les seves sigles en castellà) podrà incoar-se d'ofici per la Direcció General o a instàncies de les entitats que ho promoguin.
D'acord amb això, l'Ateneu va plantejar que l'edifici es transformés en un espai que documentés la tortura i la repressió que allà van patir diverses generacions de dissidents i activistes polítics d'ençà que el 1929, en plena dictadura del general Primo de Rivera, va esdevenir la seu de la Prefectura Superior de la Policia a Catalunya.
Concretament, en aplicació de la llei impulsada pel govern de Pedro Sánchez, la demanda planteja que el centre compleixi la funció d'identificar i senyalitzar el fet que, mentre en les plantes superiors s'expedientaven documents d'identitat i altres tràmits, "els seus soterranis han albergat un macabre serial d'interrogatoris contra persones que, en la immediata postguerra, el tardofranquisme i en l'actual període democràtic, han lluitat pels drets i les llibertats públiques", indica l'Ateneu Memòria Popular.
Països com Portugal, Xile o Alemanya han reconvertit centres de repressió en espais de tortura
En un manifest, la plataforma Via Laietana 43 -integrada a més per l'Associació Catalana d'Expresos Polítics, L'Amical de Mauthausen, l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates o el col·lectiu Irídia, entre d'altres- també recordava que el Congrés va aprovar el 2017 una proposició no de llei que exhortava a les autoritats a que, en virtut dels informes del Relator Especial de les Nacions Unides, Pablo de Greiff, reconvertís el polèmic immoble en un espai de memòria.
Així ho ha fet Portugal amb l'antiga presó de Aljube (Lisboa), reconvertida en un museu; Xile, que va rebatejar les instal·lacions de Vila Grimaldi, centre de detenció i tortura de la policia secreta d'Augusto Pinochet, en un monument per la pau; o Alemanya, que ha habilitat l'antiga seu de la Gestapo a la ciutat de Colònia en un Centre de Documentació sobre el Nacionalsocialisme (NS-DOK).
Pressió contra la impunitat
Finalment, després de dos anys en què l'Estat s'ha resistit a vehicular la petició, Via Laietana serà declarada el pròxim juliol un centre de memòria. Ara bé, la voluntat del ministeri que l'edifici conservi les actuals funcions policials ha aixecat una veritable polseguera. "Ja des del principi, hem advertit que és incompatible mantenir els usos policials", afirma Carles Vallejo.
Pel president de l'Associació d'Expresos Polítics, en cap país s'ha combinat espai de memòria amb un altre de dolor. "És inconcebible i, per a nosaltres, és una línia vermella". Així ho ha reiterat l'Ateneu Memòria Popular en un recent escrit adreçat al Govern espanyol, on a banda de subratllar la incompatibilitat de congeniar un espai de memòria amb la presència policial, fa avinent que "tampoc les actuals dependències estan en condicions logístiques perquè els funcionaris públics que hi operen treballin de manera correcta".
Carles Vallejo: "Ja des del principi, hem advertit que és incompatible mantenir els usos policials"
Vallejo atribueix la decisió de l'Estat a les pressions que exerceixen els sindicats policials més conservadors, la qual cosa explicaria que, en unes recents declaracions, el mateix ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaksa, manifestés que la presència del cos a Via Laietana és necessari atès que simbolitza la "contribució que ha fet i fa per enfortir la democràcia".
Segons Carles Vallejo, una solució per desencallar la polèmica seria que Barcelona, a través de la Generalitat, oferís un espai alternatiu als agents que continuen a la Prefectura, si bé admet que "l'última decisió depèn exclusivament del Consell de Ministres". Mentre això no passi, l'Associació d'Expresos Polítics, i per extensió la resta d'entitats agrupades en la campanya Via Laietana 43 ja han anunciat que continuaran les accions de protesta.
De la mateixa manera que la Comissió de la Dignitat té previst seguir amb les concentracions quinzenals si el ministeri no reverteix la decisió. Així ho assenyala el seu president, l'advocat Josep Cruanyes, que en línia amb Vallejo, considera que mantenir l'activitat policial a l'edifici seria una "burla" a les persones que han patit abusos i tortures en les seves dependències. "No podem permetre que declarin Via Laietana un lloc de memòria amb la policia a dins", apunta Cruanyes, conscient de l'atmosfera de por i impunitat que la Prefectura continua generant al cor de Barcelona.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.